Àcid úric: alimentació i remeis naturals

L’àcid úric és una d’aquelles paraules que de vegades apareix en una analítica i ens genera dubtes. Tanmateix, amb la informació adequada i uns hàbits alimentaris conscients, és possible donar suport al manteniment dels seus nivells dins del rang normal de manera natural.

A continuació t’expliquem què és l’àcid úric, per què es produeix, quins aliments conve prioritzar o reduir i quan és imprescindible consultar un professional de la salut.

Què és l’àcid úric

L’àcid úric és una substància que el cos fabrica com a resultat del metabolisme de les purines, uns compostos presents de manera natural en certs aliments i begudes. En condicions normals, l’àcid úric es dissol a la sang i s’elimina pels ronyons a través de l’orina.

El problema apareix quan el cos en produeix massa o no pot eliminar-lo adequadament. En aquest cas s’acumula als teixits i pot provocar molèsties. Una de les conseqüències més conegudes de l’excés d’àcid úric és la gota, una forma d’artritis que es caracteritza per dolor intens a les articulacions. A més, quan l’àcid úric cristal·litza al ronyó, pot donar lloc a càlculs renals de tipus úric. Així mateix, els homes solen ser més propensos a presentar nivells elevats, encara que les dones també el poden patir, especialment a partir de la maduresa.

Per què val la pena cuidar l’alimentació en cas d’àcid úric

Mantenir els nivells d’àcid úric dins del rang saludable té efectes positius sobre el benestar general. Una alimentació conscient pot contribuir a:

• Acompanyar el benestar articular i reduir la sensació d’incomoditat en els episodis associats.
• Donar suport a la funció normal dels ronyons.
• Contribuir al manteniment d’un pes corporal saludable, factor estretament lligat als nivells d’àcid úric.
• Reduir l’aportació de purines a través d’una dieta més equilibrada.
• Mantenir una bona hidratació, que facilita l’eliminació renal de l’àcid úric.

Alimentació recomanada en cas d’àcid úric elevat

La producció d’àcid úric està directament lligada al que mengem. Per això, ajustar l’alimentació és una de les mesures més naturals per donar suport al manteniment dels nivells. Una dieta equilibrada, atenta a la qualitat dels greixos i amb un aport adequat de fruites i verdures, és la base d’aquest enfocament. Tanmateix, en cas d’hiperuricèmia o gota diagnosticades, els canvis dietètics han d’acompanyar sempre la pauta d’un professional de la salut.

Aliments que conve prioritzar

• Fruites riques en potassi com el plàtan i les panses, dins d’una dieta variada.
• Fruites cítriques i aliments rics en vitamina C, com la taronja, la llimona i el kiwi. La vitamina C s’ha relacionat en diversos estudis amb el suport al manteniment de nivells d’àcid úric normals.
• Cireres, tradicionalment associades al benestar articular i objecte d’estudi en aquest àmbit pel seu contingut en antocianines.
• Lactis desnatats o begudes vegetals, que estudis observacionals han associat amb una millor regulació de l’àcid úric.
• Una bona hidratació al llarg del dia, principalment amb aigua, que facilita l’eliminació renal de l’àcid úric.

Aliments que conve reduir o evitar

• Carns vermelles i, especialment, vísceres com el fetge, els ronyons o les molleges, per la seva elevada aportació de purines.
• Peixos blaus en excés, com les sardines, les anxoves o el verat.
• Marisc i mol·luscs com les vieires.
• Begudes alcohòliques, especialment la cervesa, que augmenta de manera marcada els nivells d’àcid úric.
• Productes amb fructosa afegida o xarop de blat de moro, com begudes ensucrades, gelats industrials i pastisseria industrial.
• Cereals refinats i productes ultraprocessats.

Recomanacions generals

• Prioritzar una dieta rica en vegetals, fruites i cereals integrals.
• Reduir o eliminar el consum d’alcohol, especialment de cervesa.
• Mantenir un pes corporal saludable, ja que el sobrepès afavoreix l’augment de l’àcid úric.
• Hidratar-se bé al llarg del dia per facilitar l’eliminació renal.

Taula orientativa d’aliments segons el contingut en purines

Aliments amb contingut alt en purines

• Vísceres: fetge, ronyons, cervell, molleges.
• Carns vermelles i de caça (vedella, senglar, cérvol).
• Marisc i mol·luscs (vieires, gambes, llagostins).
• Peix blau en gran quantitat (sardines, anxoves, verat).
• Begudes alcohòliques, en especial la cervesa.

Aliments amb contingut moderat en purines

• Carns blanques (pollastre, gall dindi, conill).
• Peix blanc (lluç, llenguado, bacallà).
• Llegums.
• Espàrrecs, coliflor, espinacs, xampinyons i pèsols. Cal recordar que els estudis actuals indiquen que les purines d’origen vegetal no s’associen al mateix risc que les d’origen animal.
• Cereals integrals i germen i segó de blat.

Aliments de consum lliure dins d’una dieta equilibrada

• Ous.
• Lactis, preferiblement desnatats.
• La majoria de verdures i hortalisses.
• Greixos saludables com l’oli d’oliva verge, l’oli de gira-sol o els fruits secs.
• Fruites fresques i melmelades sense sucre afegit.
• Aliments integrals en general.
• Te i cafè amb moderació.

Plantes tradicionalment utilitzades

La tradició herbolària ha fet servir diverses plantes per acompanyar el benestar renal i articular en persones amb àcid úric elevat. La cua de cavall (Equisetum arvense), l’ortiga (Urtica dioica) i el groseller negre (Ribes nigrum) s’utilitzen des de fa segles dins d’aquest enfocament. Tradicionalment es presenten en forma d’infusions i extractes i, en cas d’haver-les de combinar amb medicació, conve sempre la valoració d’un professional de la salut. Per ampliar la informació, pots consultar els complements depuratius que tradicionalment s’utilitzen en aquest enfocament.

Hidratació i hàbits diaris

La hidratació és una de les claus per facilitar l’eliminació de l’àcid úric. Beure aigua de manera regular al llarg del dia, especialment fora dels àpats, contribueix a la funció renal. Així mateix, conèixer la relació entre els electròlits i la dieta ajuda a tenir una visió més completa de l’equilibri intern del cos.

D’altra banda, l’activitat física moderada i regular afavoreix el manteniment d’un pes corporal saludable, factor que té un impacte directe sobre els nivells d’àcid úric.

Precaucions i contraindicacions

Abans d’iniciar qualsevol canvi dietètic orientat a regular l’àcid úric, és recomanable consultar un professional de la salut. Tingues en compte les consideracions següents:

• Persones amb malaltia renal crònica: han de seguir una pauta especialment supervisada, ja que la dieta pot afectar el funcionament dels ronyons.
• Persones en tractament farmacològic per a la gota o la hiperuricèmia, com l’al·lopurinol: no han de substituir el tractament mèdic per canvis dietètics sense consultar prèviament un professional de la salut.
• Embarassades i dones en lactància: qualsevol restricció dietètica ha de comptar amb el vistiplau d’un professional de la salut.
• Persones amb diabetis: alguns aliments recomanats per regular l’àcid úric poden afectar la glucèmia, per la qual cosa cal adaptar-ne les recomanacions.
• En cas de crisi gotosa aguda, és imprescindible acudir a un professional de la salut. La dieta pot ajudar a prevenir recaigudes, però no substitueix el tractament d’una crisi.

Evidència científica i tradició

La relació entre l’alimentació i els nivells d’àcid úric està àmpliament documentada a la literatura científica. Diversos estudis han confirmat que el consum de carns vermelles, marisc i begudes alcohòliques, especialment la cervesa, s’associa a un augment dels nivells d’àcid úric en sang. En canvi, els estudis més recents han matisat que les purines d’origen vegetal no tenen el mateix efecte que les d’origen animal.

D’altra banda, la recerca ha mostrat que la vitamina C i els lactis desnatats podrien tenir un paper favorable en el manteniment dels nivells d’àcid úric. Les cireres, utilitzades tradicionalment en la medicina popular per al benestar articular, han estat objecte d’estudis recents pel seu contingut en antocianines i altres flavonoides.

Pel que fa a la tradició herbolària, plantes com la cua de cavall, l’ortiga i el groseller negre s’utilitzen des de fa segles dins de l’enfocament fitoterapèutic, sempre com a complement d’una alimentació equilibrada i mai com a substitut del tractament mèdic.

Preguntes freqüents sobre l’àcid úric

Quins símptomes indiquen que puc tenir l’àcid úric alt?

Els signes més freqüents inclouen dolor intens i sobtat a les articulacions, sobretot al dit gros del peu, juntament amb inflor, vermellor i calor local. Tanmateix, en alguns casos l’excés d’àcid úric no dona símptomes i només es detecta en una analítica de sang. Davant de qualsevol símptoma, conve consultar un professional de la salut.

Quins valors es consideren normals?

Els rangs de referència varien lleugerament segons el laboratori i el sexe. La interpretació concreta dels valors sempre l’ha de fer un professional de la salut, en el context clínic de cada persona.

Beure molta aigua realment ajuda?

Sí. Una bona hidratació al llarg del dia facilita que els ronyons eliminin l’àcid úric de manera més eficient a través de l’orina. La quantitat orientativa concreta dependrà de cada persona.

Puc menjar llegums si tinc l’àcid úric alt?

Els llegums contenen purines en quantitat moderada, però els estudis més recents indiquen que les purines vegetals no augmenten el risc de la mateixa manera que les animals. En molts casos es poden incloure dins d’una dieta equilibrada, encara que conve valorar la resposta individual amb un professional de la salut.

El cafè i el te pugen l’àcid úric?

Diversos estudis suggereixen que el cafè consumit amb moderació no augmenta els nivells d’àcid úric i, en alguns casos, podria contribuir a mantenir-los en valors normals. El te és en general ben tolerat. En tots dos casos, la moderació és la clau.

Quant de temps triga a baixar l’àcid úric amb la dieta?

Els canvis dietètics es poden reflectir a les analítiques al cap d’unes setmanes si es mantenen de manera consistent. Cada persona és diferent, per la qual cosa el seguiment amb un professional de la salut és sempre recomanable.

Conclusió

En conclusió, l’alimentació és una de les eines més útils per donar suport al manteniment de nivells normals d’àcid úric. Així mateix, prioritzar verdures, fruites, hidratació adequada i reduir el consum de carns vermelles, marisc i alcohol pot marcar una diferència notable. Tanmateix, davant de valors elevats o de crisis de gota, la valoració d’un professional de la salut és sempre el primer pas, i la dieta ha d’acompanyar el tractament, no substituir-lo.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un professional de la salut.

Referències i fonts de consulta

• Choi HK, et al. 2004. Purine-rich foods, dairy and protein intake, and the risk of gout in men. New England Journal of Medicine.
• Zhang Y, et al. 2012. Cherry consumption and decreased risk of recurrent gout attacks. Arthritis & Rheumatism.