El iode i la meva salut

iode

El iode és un dels minerals essencials per al bon funcionament del nostre cos. Sovint no li donem la importància que mereix, però la realitat és que sense ell la nostra tiroide no pot treballar correctament i moltes funcions vitals es veuen afectades.

En aquest article t’expliquem tot el que necessites saber sobre el iode: per a què serveix, com obtenir-lo a través de l’alimentació i quan cal anar amb compte.

Què és el iode?

El iode és un mineral traça, és a dir, el nostre organisme el necessita en petites quantitats però de manera indispensable. El cos humà no el pot fabricar per si sol, de manera que hem d’obtenir-lo necessàriament a través de l’alimentació o, si cal, mitjançant suplements naturals.

La seva funció principal és fer possible el bon funcionament de la tiroide i la producció de les hormones tiroïdals, que regulen nombroses funcions en l’organisme. Tant la seva deficiència com el seu excés poden posar en risc la nostra salut, per la qual cosa és important mantenir uns nivells adequats.

iode

Per a què serveix el iode? Beneficis principals

El iode és fonamental per a molts processos fisiològics. Aquests són els seus beneficis més destacats:

    • Afavoreix el funcionament de la tiroide: contribueix a la síntesi de les hormones tiroïdals T3 i T4, imprescindibles per a un metabolisme saludable.
    • Dóna suport al creixement i al desenvolupament dels teixits: especialment important en les etapes de creixement infantil i durant l’embaràs.
    • Contribueix a la maduració del sistema nerviós: és essencial per al desenvolupament cerebral del fetus i dels nadons.
    • Ajuda a mantenir la temperatura corporal: les hormones tiroïdals regulen la termogènesi, és a dir, la producció de calor del cos.
    • Afavoreix el manteniment del pes corporal: en regular el metabolisme basal, contribueix a un equilibri energètic saludable. En aquest procés, el iode treballa sovint de manera complementària amb altres minerals com el manganès, també important per al metabolisme i el sistema nerviós.
    • Participa en el bon estat de la pell, el cabell i les ungles: una tiroide que funciona bé es reflecteix en l’aspecte extern del cos.

Com es pren el iode? Dosis i fonts alimentàries

Quant iode cal prendre al dia?

Les necessitats de iode varien segons l’edat i l’estat fisiològic de cada persona. Aquestes són les recomanacions generals:

  • Lactants fins a 6 mesos: 40 micrograms al dia
  • Majors de 6 mesos: 50 micrograms al dia
  • Nens: 70–120 micrograms al dia (depenent de l’edat)
  • Adolescents: 150 micrograms al dia
  • Adults: 150 micrograms al dia
  • Dones embarassades: 175 micrograms al dia
  • Dones en període de lactància: 200 micrograms al dia

On trobem el iode en els aliments?

iode

Per aconseguir la quantitat recomanada, la millor estratègia és portar una dieta variada que inclogui aliments rics en aquest mineral. Algunes de les millors fonts naturals de iode són:

Productes del mar: cloïsses, escopinyes, musclos, escamarlans, gambes, llagostins, nero, sardines, llenguado, ostres i altres peixos i mariscs.

Verdures i hortalisses: bledes, mongetes verdes, ceba, all i altres vegetals conreats en sòls rics en iode.

Altres aliments: ou, pinya, bolets.

Algues marines: una de les fonts més concentrades de iode natural.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una mesura senzilla i eficaç per garantir uns nivells adequats de iode és substituir la sal comuna per sal marina iodada en la cuina diària. A més, es recomana incloure entre 3 i 4 racions de peix a la setmana i com a mínim 2 racions diàries de verdures.

Precaucions i contraindicacions

Tot i que el iode és essencial per a la salut, és important no excedir-se en el seu consum. Tant la deficiència com l’excés de iode poden alterar el funcionament de la tiroide i derivar en problemes de salut.

  • Hipotiroïdisme i hipertiroïdisme: les persones amb alteracions tiroïdals han de consultar sempre amb un professional de la salut abans de prendre suplements de iode.
  • Embaràs i lactància: les necessitats augmenten en aquestes etapes, però és recomanable fer-ho sempre sota supervisió mèdica.
  • Al·lèrgia al iode: algunes persones presenten sensibilitat a aquest mineral, especialment en forma de contrast radiològic. Consulteu el vostre metge si teniu dubtes.
  • Suplements de iode: no s’han de prendre de manera indiscriminada. Un excés de iode pot ser tan perjudicial com una deficiència.
  • Algues en grans quantitats: tot i ser una font natural de iode, el seu consum excessiu pot aportar dosis massa elevades d’aquest mineral.

Si sospiteu que teniu una deficiència o un excés de iode, el millor és fer una analítica i consultar amb un especialista.

Evidència científica i tradició

L’ús del iode en medicina i nutrició té una llarga trajectòria. Des del segle XIX, es va reconèixer la relació entre la deficiència de iode i el goll (augment de la tiroide), i a principis del segle XX es va començar a ioditzar la sal com a mesura de salut pública en molts països.

Avui dia, l’evidència científica recolza de manera sòlida la importància del iode per al funcionament tiroïdal, el desenvolupament cognitiu en infants i el manteniment del metabolisme en adults. Organismes com l’OMS, l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) i l’UNICEF reconeixen la deficiència de iode com un problema de salut pública global, especialment en zones allunyades del mar on el sòl és pobre en aquest mineral.

Tradicionalment, les cultures costaneres han obtingut el iode de manera natural a través del consum de peix, marisc i algues, cosa que explica la baixa prevalença de trastorns tiroïdals en aquestes poblacions.

En canvi, en regions de muntanya o interiors del continent, la iodització de la sal ha estat una intervenció clau per prevenir el goll endèmic i altres trastorns associats.

Preguntes freqüents

Quins símptomes pot causar la manca de iode?

La deficiència de iode pot manifestar-se com a cansament, fred freqüent, augment de pes sense causa aparent, cabells i pell secs, o bé un augment de la glàndula tiroide (goll). En casos severs durant l’embaràs, pot afectar el desenvolupament neurològic del nadó.

Puc obtenir tot el iode que necessito només amb l’alimentació?

En la majoria dels casos, sí. Una dieta equilibrada que inclogui peix, marisc, verdures i sal iodada acostuma a ser suficient. No obstant, en determinats col·lectius (embarassades, persones amb dietes restrictives, vegetarians i vegans) pot ser necessari valorar un suplement.

Les algues aporten prou iode?

Sí, les algues marines com el kelp, la nori o la kombu són una de les fonts més riques en iode. Tot i això, el seu contingut pot variar molt i, en alguns casos, pot ser excessiu. Es recomana un consum moderat i regular.

El iode de la sal és suficient?

Substituir la sal comuna per sal marina iodada és una mesura senzilla i eficaç recomanada per l’OMS. Tot i així, és convenient combinar-la amb un consum regular d’aliments rics en iode per assegurar uns nivells òptims.

El iode és segur per a tothom?

El iode és segur per a la majoria de persones quan es pren en les dosis recomanades. Qui tingui malalties tiroïdals, sensibilitat al iode o estigui embarassada hauria de consultar prèviament amb el seu metge o farmacèutic.

Referències i fonts

Feu un comentari