Quina és la bona Taronja?

De taronges n’hi ha moltes per tot arreu: al mercat, als petits comerços de barri, a les grans superfícies comercials… Les trobareu també envasades de diferentes maneres: per escollir a l’engròs, en bossa de xarxa, ben embolicades en safata de plàstic… Així com de tipus molt diversos: una mica arrugades, per contra amb un cridaner brillantor, de mida gran o més petita, amb branca i fulles o sense… I a més amb noms ben peculiars: Navel, Sanguinelli, Salustiana, Washington…

Però quines són les millors d’entre tanta varietat? Aquí us donem un grapat de senzills consells que us permetran triar un producte de qualitat i alhora gaudir de totes les seves bondats:

Aneu a buscar-les al mercat i només en temporada, és a dir, a la tardor i a l’hivern.

Majoritàriament hi ha tres grups ben específics amb els respectius subtipus dins de cadascú.

• Podem gaudir de la taronja des de l’octubre fins al juny. Així, les primeres que es comercialitzen són les del grup Navel, que les identificareu perquè tenen un petit forat a la part inferior que s’assembla a un melic, ja que navel en anglès vol dir justament això. És la varietat més adient per preparar el típic suc de l’esmorzar. Dins d’aquesta varietat hi ha quatre subtipus, de les quals, les que arriben en primer lloc són les Newhall, que comencen a mitjans de l’octubre i s’allarguen fins a finals del gener. Aquestes van seguides de les Navelines que son de finals de l’octubre fins a mitjans del gener. Després passem a les Washington, cap a principis del mes de desembre i fins acabar el febrer. I per últim arriben les Navel Late, que s’acosten des de mitjans del gener i ens deixen a finals del març.
• Ja parlant d’un altre grup, el de les Blanques, se’n comercialitzen dues. Per un cantó la Salustiana, que és de mitjans del desembre fins a mitjans del març. I per un altre la Valencia Late, la més darrera de totes, que comença a finals del març i s’allarga fins a mitjans del juny.
• La Sanguinelli és l’única que es troba ara per ara dins del tercer grup, anomenat grup de la Sang o de les vermelles. Aquesta varietat arriba a mitjans del gener i desapareix a finals del març; tot i així, és força difícil de trobar, ja que es conrea molt poc perquè necessita un clima massa especial que només es dóna al Camp de Morvedre, al País Valencià.

Rebutgeu les que estan envasades en bossa de xarxa i les de tons excessivament brillants.

Si és brillant significa que s’hi ha afegit una capa de cera a l’exterior, a mena de disfressa, la qual cosa li proporciona aquest aspecte tan cridaner, però en realitat és una forma d’allargar artificialment la seva conservació i fer-nos entendre equivocadament que és la de millor elecció, a sobre d’afegir-nos un preu extra per la seva emmascarada bellesa.

Tracteu-les delicadament com si es tractés de carn fresca.

Oi que no us menjaríeu un bistec sis dies després d’haver-lo comprat? Doncs amb les taronges passa el mateix. Al cap d’una setmana disminueix el seu contingut en vitamina C, el qual s’encarrega de conservar-les de manera natural, en conseqüència comencen a perdre gairebé totes les seves propietats. No us en refieu per tant d’aquelles que poden arribar a durar gairebé un mes al rebost o a la nevera sense fer-se malbé.

Si en porta, fixeu-vos en la branca.

Aquesta hauria d’estar totalment adherida al fruit i no caure fàcilment al mínim toc. A més a més, si hi ha fulles, haurien de ser d’un color verd viu, ben estirades i amb gran lluentor.

Al tacte han de ser dures.

Si és tova vol dir que ja ha començat a deteriorar-se i és pobre en nutrients així com en gust, és quan sentireu dir allò de… “aquesta taronja sap a medicina”. Per aquesta raó és important palpar cadascuna de la tria abans d’anar tot a corre cuita ficant a la bossa de pesar sense parar prou atenció al que estem fent.

Agafeu-la amb les mans i oloreu-la.

Com ja dèiem, és fonamental tocar i vigilar amb cura allò que comprem. Hem d’anar a comprar amb temps, sense pressa, és a dir, com feien abans. Ja que no només pagarem un preu per allò que comprem sinó que també ens nodrirem, o no, del que hem triat. Serà molt bon senyal que, després de desar-la al cistell, us quedi a la mà una aroma intensa i agradable de taronja fresca.

Descarteu les que tinguin puntets o foradets.

Si hi trobeu una mena de punts minúsculs, com caps d’agulla, i, tot al voltant, una mica decolorats és un indici que la taronja té bestioles a l’interior o comença a estar florida. Qualsevol color estrany que no sigui un taronja ben clar, pot ser negatiu.

No les deseu a la nevera

Millor que en compreu menys cada període curt de temps que no en grans quantitats per a una llarga temporada. D’aquesta manera les podreu deixar a la fresquera i no haver-les de mantenir forçosament a la nevera durant setmanes, tot just reduint les seves virtuts i trencant el seu procés de correcte maduració.

És preferible que hagi pogut madurar a l’arbre i no a casa nostra.

Potser us costarà de trobar taronges al mercat que hagin acabat de créixer al taronger. Penseu que les que s’han de distribuir es recol·lecten una mica abans i, fins i tot, la majoria acaben madurant a la cambra. Per això és molt bona opció trobar a un pagès de confiança que us proporcioni les vostres taronges fresques de ben a prop, dins d’una capsa de cartró cada setmana. De seguida notareu la diferència de gust i, en poc temps, les seves virtuts nutricionals, com ara el seu poder preventiu contra la grip estacional.

Font: www.cuina.cat

Belén García López

Diplomada en Fisioteràpia amb Postgrau en Neurologia
Graduada en Naturopatia
Homeòpata
Terapeuta Floral
Experta en Macrobiòtica