Si sou dels que aneu a la feina sense esmorzar o només amb un cafè begut és ben segur que aquesta informació us resultarà força interessant. Doncs cada cop més estudis afirmen que començar la jornada sense res a la panxa es relaciona amb una menor capacitat de concentració i de rendiment intel·lectual, un caràcter més irritable i una sensació general de cansament. Però potser no sapigueu que, a més de tot això, menysprear el primer àpat del dia afavoreix el restrenyiment crònic i augmenta el risc de desenvolupar una síndrome metabòlica, és a dir, obesitat, alts nivells de triglicèrids, nivells baixos de colesterol bo (HDL), hipertensió, hiperglucèmia i infart agut de miocardi (IAM).
L’excusa més comú dins de les persones que no esmorzen és que quan es lleven no tenen gana, però aleshores ens hauríem de plantejar si el problema no és que sopem massa, ja que durant la nit la digestió va molt més a poc a poc, per tant, si el sopar es fa tard o en abundància, és lògic que al matí ens trobem tips, però, tot just si no esmorzem, estem contribuint a perpetuar aquest cercle viciós. La causa del tot plegat és que al saltar-nos l’esmorzar arrosseguem la gana al llarg del dia, especialment arribat el vespre, i llavors tenim una tendència a sopar en quantitat i amb un perillós descontrol que ens endur cap als aliments menys aconsellables.
I és que una de les bases de les persones que mantenen el seu pes és precisament que fan un esmorzar complet. La idea senzillament consisteix en distribuir les calories totals incorporant-ne més cap al principi de la jornada i anar disminuint-ne cap al final, tal qual l’encertada dita “Esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un pobre”. Ja que un àpat copiós a la nit contribuiria al sobrepès, de la mateixa manera que un dejú prolongat faria acumular més calories en forma de greix.
Per tant hem de trobar alternatives per a tothom. Per exemple:
- Si anem amb pressa una opció molt ràpida i saludable, a més de boníssima, seria preparar un bol de musli compost d’una beguda vegetal que ens agradi (arròs, civada, soja, kamut, quinoa, sèsam, ametlla, avellana, mill, etc.), unes quantes cullerades de flocs de cereals variats, un grapat de fruits secs crus sense sal que ens aporti la dosi de calci necessari i uns trossets de fruita fresca de temporada que constituirien la fibra del plat alhora que ens sacien.
- Si per contra el nostre problema no és la manca de temps sinó un trànsit intestinal mandrós, podem incloure una bona dosi de fibra mitjançant unes llesques de pa integral amb uns daus de tofu i llavors de sèsam per sobre o un tall de pernil ibèric amb un raig d’oli d’oliva verge, sense oblidar-nos d’endur a la feina una ampolla d’aigua mineral o un termo amb el líquid que vulguem triar (te, infusions, tisanes, brous vegetals, xarops d’extractes fitoteràpics que ens ajudin a depurar l’organisme…) per beure entre hores al llarg de la jornada.
Per enllestir, hem de parar atenció que si, tot i haver esmorzat adequadament, cap a les cinc hores ens trobem malament amb un elevat desig de dolç pot ser indicatiu d’una malaltia anomenada Hipoglucèmia Reactiva. El procés de malestar és degut al fet que el nostre organisme no sap metabolitzar com cal la glucosa que ingerim, en conseqüència a mig matí en comptes de tenir una glucèmia normal en sang, els nivells de sucre baixen sobtadament i apareix un excés de gana, acompanyat d’altres símptomes diversos com ansietat, palpitacions i una acusada sensació d’esgotament físic. Resulta bastant freqüent entre dones joves sotmeses a un estrès molt mantingut o també en persones amb predisposició a la diabetis per causa hereditària, que arrosseguen llargues hores de feina en dejú.
Per mantenir sa el nostre pàncrees i evitar aquest tipus de desajustos amb la insulina hauríem de fer cinc àpats petits diaris i no tres de grans, trencant el matí amb un aliment ric en hidrats de carboni complexos que podria ser una torta d’arròs integral, i rebutjant en tot moment el sucre blanc afegit, els sucs de fruites o els liquats, les melmelades processades i la brioixeria industrial.
Deixar de banda l’esmorzar per no ser conscients de la seva importància només farà mal a la nostra salut, tant física com psíquica i orgànica. De seguida notarem els seus múltiples beneficis si esmorzem bé.
Belén G. L.
Diplomada en Fisioteràpia amb Postgrau en Neurologia
Graduada en Naturopatia
Homeòpata
Terapeuta Floral
Experta en Macrobiòtica