La Síndrome de l’Aparador

pulso-tibial-posterior

 

La claudicació intermitent és la manifestació més freqüent de la malaltia arterial perifèrica. A més de la limitació en la qualitat de vida del pacient, és en si mateixa un factor de risc independent i elevat de mortalitat d’origen cardiovascular.

El tractament global comença per un adequat control dels FACTORS DE RISC VASCULAR i hàbits de vida del pacient; és per això que avui parlarem de quines son aquestes mesures primàries que hem de tenir en compta a l’hora de detectar els factors de risc més importants i tot just poder eradicar-los.

 

 

A) Deixar el tabac

El tabaquisme és el principal factor de risc, per tant és l’objectiu prioritari. Els pacients que continuïn fumant tenen major risc de mort, infart de miocardi, amputació per gangrena o angioplàstia.tabaco-672xXx80

 

B) Hiperglucèmia o diabetis

Es recomana un control estricte dels nivells de glucosa en sang durant les diferentes etapes del dia, ja que els pics de hiperglucèmia fan patir al pàncrees i son els responsables a llarg termini de malalties tan greus com ara la diabetis tipus II. Per tot plegat, el més correcte és fer 5 àpats de petita quantitat d’aliments, que no pas tres i amb un excés de calories.

 

C) Hipertensió arterial

L’objectiu és assolir xifres de tensió arterial per sota de 140/90 mmHg, això voldrà dir que les nostres venes es troben flexibles i el nostre cor pot mantenir un ritme de batec adequat.

 

D) Nivell de greixos

Es recomana controlar un parell de vegades a l’any les analítiques del colesterol tipus LDL, perquè es mantinguin al voltant de 100 mg/dl, alhora que les xifres del HDL haurien de ser més aviat altes i les de triglicèrids no sobrepassar els 150 mg/dl.

 

E) Exercici físic14872cg001

És aconsellable introduir un programa d’exercici físic regular, tan senzill com caminar a ritme lleuger, si més no, tres vegades a la setmana. En un principi la sessió hauria de ser de mitja hora, i des d’aquest punt aniríem augmentant progressivament fins a arribar als 60 minuts, així durant uns 4 mesos, segons cada cas concret. Amb l’exercici s’ha d’arribar a sentir el dolor i llavors parar, fins que aquest desaparegui per tornar a començar la roda un altre cop. Però hem de saber que l’exercici mai no ha de ser extenuant ni s’ha d’aguantar el dolor més enllà del primer símptoma.

 

F) Recomanacions en complementació natural

Hauríem de prendre, com a mínim, una dosi diària d’antiagregants, bones opcions son l’all o l’aminoàcid L – arginina. O bé podríem optar per un vasodilatador perifèric d’alta efectivitat, per exemple un gingko biloba estandaritzat.

La vitamina B3 i la vitamina E amb seleni son dos grans protectores de les parets venoses.

Per la seva banda amb el propionil – L- carnitina milloraríem la simptomatologia dolorosa de la claudicació.

 

G) Fitoteràpia

Preparar-se una infusió de te verd cada matí és un hàbit molt saludable ja que constitueix un potent antioxidant que contraresta la formació constant de radicals lliures, els quals deterioren el nostre arbre vascular.

Després de cada dinar i cada sopar podríem substituir el cafè per una infusió de tres plantes conjuntes: olivera, arç blanc i fenigrec. Està demostrat que aquesta barreja d’herbes millora la circulació del grans vasos perifèrics si es pren amb constància, permetent l’arribada de sang nova a les zones més distals del nostre cos, com son les cames i els peus. Si encara no estem acostumats al gust de les infusions, poden afegir-hi unes fulles d’estèvia, una planta que aporta un gust molt especial, amb un toc de dolçor, i alhora amaga importants propietats per si mateixa, és a dir, és hipotensora, diürètica, millora la funció pancreàtica i relaxa, d’entre altres molts beneficis.

 

H) Bases dietètiques

No menys important és vigilar el menú de cada dia. Una dieta sense greixos transgènics ni carn ni làctics, amb peix blau al menys 3 cops per setmana, abundància en verdures de color verd fosc i una elevada aportació de fibra dietètica, com ara el psyllium i el guggul, allargarien els beneficis del tractament natural i mantindrien sa el nostre sistema cardiovascular general.

 

Belén G. L.

2 comentaris a “La Síndrome de l’Aparador”

  1. Genial Belén, superclaro, práctico, una información de sumo interés para quien se vea reflejado en este tema, es cercano, esconde toda tu información una pauta a seguir, sencilla, seria y trasparente.
    Gracias por tu aportación diaria.

Deixa un comentari