El poder d’una sopa: El Miso

És el complement per excel·lència de la dieta Macrobiòtica, acompanyant gairebé tots els seus plats. El seu origen es remunta a George Ohsawa, el fundador d’aquesta filosofia.

Les seves propietats són molt àmplies, en aquesta ocasió farem una enumeració de les més importants i també parlarem dels diferents tipus que podem trobar avui dia.

PROPIETATS:

• Remineralitza.
• Relaxa.
• Equilibra.
• Ajuda a l’absorció de nutrients.
• Ens aporta energia i vitalitat.
• És antioxidant.
• Posseeix una gran concentració d’isoflavones.
• Disminueix l’excés de colesterol endogen.
• És un suau hipotensor natural.
• Regenera la flora bacteriana.
• Aporta calor interna.
• Regularitza el pH.
• És altament digestiu.

Es tracta d’una pasta composta en tot cas de soia fermentada durant un període més o menys llarg de temps i posteriorment triturada molt finament. Existeixen diferentes varietats depenent del període de fermentació i de si porta o no algun cereal afegit.

TIPUS:

Hatcho-miso o miso negre: està compost exclusivament de soja i presenta un temps de fermentació molt prolongat, la qual cosa li atorga aquest color fosc i un gust molt fort. Només resulta adient per a la temporada hivernal de clima molt fred o bé en situacions de molta debilitat energètica, fins i tot en moments de malaltia.

Mugi-miso o miso marró: en aquest cas la soja es combina amb una petita porció de grans d’ordi. És un dels misos més comuns i el que normalment agrada més, es considera la varietat neutra i per tant una de les més adequades per a la nostra cultura i les nostres condicions ambientals.

Gemmai-miso: es compon d’una barreja de soja amb arròs integral. Seria l’indicat per a les temporades de clima temperat, com per exemple a la primavera, així com en època de canvis.

Shiro-miso o miso blanc: porta soja i arròs blanc més o menys en la mateixa proporció. Resulta ideal per a les estacions de molta calor com és el cas de l’estiu. És el més dolç dels misos ja que només fermenta durant unes dues setmanes, per això tracta situacions d’intensa ansietat o de cansament energètic de la melsa a causa d’un abús de sedentarisme o una feina que exigeixi alt esforç mental.

Kome-miso: era el preferit de la família imperial japonesa i els samurais, ja que té un gust molt refinat. Només els càrrecs més alts podien gaudir de la seva degustació. El seu consum a Espanya va començar a popularitzar-se fa tan sols uns 100 anys, per tant és el més nou dels misos. També està format de soja amb arròs blanc, però a parts iguals i durant un període de fermentació més perllongat que l’anterior.

Si ens acostumem a preparar una ràpida i senzilla sopa de miso cada nit després de sopar de manera regular, de seguida començarem a notar les seves múltiples virtuts dins de la nostra salut i les nostres emocions, de manera que no podrem ja deixar de gaudir d’aquest moment cada dia.

Belén G. L.

Belén García López

Diplomada en Fisioteràpia amb Postgrau en Neurologia
Graduada en Naturopatia
Homeòpata
Terapeuta Floral
Experta en Macrobiòtica