La lactància materna: guia i suport

La lactància materna és, segons l’Organització Mundial de la Salut, l’alimentació òptima per als nadons i lactants. De fet, la seva composició s’adapta perfectament a les necessitats del nadó i aporta beneficis nutricionals, immunològics i emocionals. Ara bé, cal aclarir un punt important d’entrada: la decisió sobre com alimentar el nostre nadó és personal i familiar, i les alternatives com la fórmula adaptada són segures i nutricionalment adequades quan la lactància no és possible o no es tria. En aquest article veuràs com funciona la lactància materna, els seus beneficis, les dificultats habituals i on trobar suport si el necessites.

Què diu l’OMS sobre la lactància

De fet, l’OMS i l’Associació Espanyola de Pediatria recomanen:

• En primer lloc, lactància materna exclusiva durant els primers 6 mesos de vida.
• A més, continuar la lactància materna juntament amb l’alimentació complementària fins als 2 anys o més, segons desig de mare i nadó.
• Finalment, iniciar la lactància dins la primera hora després del naixement.

Ara bé, aquestes són recomanacions òptimes: cada situació familiar és diferent i mereix respecte i acompanyament.

Els primers dies: el calostre

D’altra banda, els primers dies després del part la mare produeix el calostre, una llet especial amb característiques úniques:

• De fet, concentració alta d’anticossos (especialment IgA secretora), que aporten protecció immunitària al nadó.
• A més, rica en proteïnes i factors bioactius.
• També, color groc-taronja característic pel seu contingut de betacarotens.
• Així mateix, volum petit però adaptat perfectament a la capacitat gàstrica del nadó els primers dies.
• Finalment, lleugerament laxant, cosa que ajuda a l’expulsió del meconi.

Cal aclarir un mite freqüent. El calostre sí que conté greix i calories (aproximadament 58 kcal/100 ml), tot i que la seva riquesa principal està en anticossos i factors immunològics.

El paper de l’oxitocina

Així mateix, la primera succió del nadó al pit estimula la producció d’oxitocina, una hormona que:

• De fet, provoca la contracció uterina postpart, cosa que redueix el risc d’hemorràgia.
• A més, afavoreix l’expulsió de la placenta.
• També, facilita el vincle emocional entre mare i nadó.
• Finalment, activa el reflex d’ejecció de la llet («baixada»).

Beneficis de la lactància materna

Per al nadó

• En primer lloc, protecció immunològica contra infeccions respiratòries, gastrointestinals i otitis.
• A més, menor risc de mort sobtada del lactant.
• També, menor risc a llarg termini d’obesitat, diabetis tipus 2 i algunes al·lèrgies.
• Així mateix, desenvolupament cognitiu associat en estudis observacionals.
• D’altra banda, vincle emocional amb la mare.
• Finalment, adaptació de la microbiota intestinal a través dels lactobacillus i bifidobacteris de la llet.

Per a la mare

• De fet, recuperació postpart més ràpida (contracció uterina, reducció d’hemorràgia).
• A més, menor risc a llarg termini de càncer de mama i ovari.
• També, facilita el retorn al pes previ a l’embaràs en molts casos.
• Així mateix, vincle emocional reforçat.
• Finalment, aspectes pràctics: disponibilitat immediata i temperatura adequada.

Com funciona la producció de llet

Producció adaptada a la demanda

Una característica única de la lactància materna és que la producció s’adapta a la demanda del nadó. En concret:

• De fet, com més succiona el nadó, més llet produeix la mare.
• A més, la composició s’adapta segons l’edat, el moment del dia i les necessitats del nadó.
• També, al llarg del dia, la llet varia: cap al vespre té més L-triptòfan, precursor del son.
• Finalment, la llet madura és diferent del calostre en composició.

Composició al llarg d’una presa

Cal aclarir un mite freqüent. La llet materna no és «aigua al principi i llet al final». En canvi, hi ha una variació gradual: la llet inicial (foremilk) és més rica en aigua, lactosa i proteïnes; la del final (hindmilk) té més greix. Per aquest motiu, es recomana buidar bé cada pit perquè el nadó aprofiti tota la composició, més que no pas cronometrar les preses.

Freqüència a lliure demanda

D’altra banda, l’evidència actual recomana la lactància a lliure demanda: quan el nadó ho demana i tant temps com desitgi, sense pautes estrictes de cronòmetre. En concret, això optimitza tant la producció com la satisfacció del nadó.

La postura i el clima al voltant de la presa

Postura còmoda

• De fet, espatlles relaxades, sense tensió.
• A més, ús d’un coixí de lactància si ajuda.
• També, panxa contra panxa del nadó.
• Així mateix, nas alineat amb el mugró.
• Finalment, agafada correcta amb boca ben oberta i llavis «com de peix».

Ambient tranquil

També, un ambient calmat és beneficiós per als dos. En concret:

• D’altra banda, redueix les fisures al pit per succió incorrecta.
• A més, redueix l’ingestió d’aire i, per tant, els còlics del lactant.
• Finalment, després de la presa, ajuda a col·locar el nadó vertical i donar-li lleugers copets per expulsar els gasos.

Dificultats habituals: hi ha solucions

D’altra banda, moltes mares experimenten dificultats en algun moment de la lactància. Cal aclarir un punt: aquestes dificultats NO són fracassos personals i, la majoria, tenen solució amb l’acompanyament adequat.

Dificultats freqüents

• En primer lloc, fisures i dolor als pits: sovint per agafada incorrecta.
• A més, ingurgitació mamària: acumulació de llet.
• També, mastitis: inflamació sovint amb infecció (requereix atenció mèdica).
• Així mateix, hipogalactia: producció aparentment insuficient.
• D’altra banda, problemes d’agafada del nadó.
• També, rebuig del pit després d’algunes setmanes.
• Finalment, fatiga materna extrema.

On buscar ajuda

Cal remarcar que davant qualsevol dificultat, hi ha professionals i recursos:

• De fet, llevadora del centre de salut: primer punt de suport.
• A més, IBCLC (International Board Certified Lactation Consultants): especialistes acreditades en lactància.
• També, grups d’ajuda mútua entre mares (Alba Lactància, La Lliga de la Llet, etc.).
• Així mateix, Hospital Amic dels Infants: centres acreditats amb suport especialitzat.
• D’altra banda, pediatra del nadó.
• Finalment, en cas d’infecció (mastitis, febre), metge o servei d’urgències.

Alimentació de la mare que lacta

De fet, l’alimentació durant la lactància hauria de ser variada, equilibrada i suficient. En concret:

• De fet, +500 kcal/dia aproximadament respecte a les necessitats habituals.
• A més, hidratació abundant: 2-3 litres al dia.
• També, varietat d’aliments (fruita, verdura, cereals integrals, llegums, proteïna, làctics).
• Així mateix, aliments rics en omega-3 (DHA per al desenvolupament cerebral del nadó): peix blau petit, llavors de lli, chia.
• D’altra banda, per a un descans reparador, sopar amb aliments rics en triptòfan: llegums, plàtan, iogurt natural, peix.
• Finalment, moderar cafeïna i evitar alcohol.

Suplementació

Així mateix, l’AEP recomana continuar amb els suplements de iode i vitamina D durant la lactància, i valorar amb el professional altres possibles necessitats (ferro, B12 si dieta vegana). Consulta la selecció de complements per a infants per a etapes posteriors amb alimentació complementària.

Contraindicacions reals de la lactància

Cal aclarir un punt important perquè circulen informacions incorrectes. La lactància materna es desaconsella o contraindica només en situacions específiques:

Contraindicacions absolutes

• De fet, VIH matern sense tractament antiretroviral (en països amb accés a fórmula segura).
• A més, galactosèmia del nadó (metabolisme).
• També, alguns tractaments oncològics (quimioteràpia, radioteràpia amb radiofàrmacs).
• Així mateix, consum actiu de drogues d’abús.

Contraindicacions relatives o temporals

• De fet, alguns fàrmacs: la majoria de medicaments són compatibles, però alguns no. Consulta amb el metge o utilitza recursos com e-lactancia.org per verificar-ho.
• A més, infeccions maternes específiques (tuberculosi activa no tractada, herpes al pit).
• També, abús d’alcohol o tabac (fumar just abans de donar el pit).

Cal remarcar que la majoria de fàrmacs són compatibles amb la lactància. Per tant, davant de la presa de medicació, la consulta específica és molt més útil que renunciar automàticament a la lactància.

Respecte a totes les decisions

Un punt fonamental d’aquest article: la manera d’alimentar un nadó és una decisió familiar. Hi ha moltes raons legítimes per triar lactància materna, mixta o de fórmula, i totes són vàlides. La fórmula adaptada moderna és segura i nutricionalment adequada per als nadons. Per aquest motiu:

• De fet, les mares que no volen o no poden lactar no fan cap «dany» al nadó.
• A més, les mares que combinen pit i biberó (lactància mixta) tenen una opció perfectament vàlida.
• També, l’important és que el nadó sigui alimentat, cuidat i estimat.
• Finalment, davant pressió social o culpabilització, cal recordar que ningú té dret a jutjar aquestes decisions personals.

Precaucions i quan consultar

Signes d’alarma que requereixen consulta

• En primer lloc, febre materna alta amb dolor al pit (possible mastitis).
• A més, pes del nadó insuficient o baixada de pes excessiva.
• També, menys de 6 bolquers mullats/dia en el nadó.
• Així mateix, somnolència excessiva del nadó, dificultat per despertar-se.
• D’altra banda, ictericia marcada o persistent del nadó.
• Finalment, dolor mamari intens que no cedeix amb ajust de postura.

Consulta el professional per a:

• De fet, dubtes sobre medicació i lactància.
• A més, dificultats persistents amb l’agafada.
• També, decisions sobre lactància mixta o transició a fórmula.
• Finalment, qualsevol dubte que et generi ansietat significativa.

Preguntes freqüents sobre la lactància

Fins quan cal donar el pit?

L’OMS recomana lactància exclusiva fins als 6 mesos i continuada fins als 2 anys o més, segons desig de mare i nadó. En canvi, cada família decideix quan és el moment de deixar-ho.

Puc prendre medicaments durant la lactància?

La majoria són compatibles. En concret, consulta amb el metge o utilitza la base de dades e-lactancia.org per verificar cada fàrmac.

Cal beure llet per produir més llet?

És un mite. La producció de llet no depèn del consum de làctics, sinó de la succió del nadó i una alimentació variada equilibrada.

Puc lactar si tinc poc pit?

Sí. La mida del pit no determina la capacitat de produir llet. La producció depèn del teixit glandular i la succió del nadó, no del volum extern.

Es pot lactar en tàndem (dos fills alhora)?

Sí, és perfectament possible. En concret, tot i que requereix més energia, molta gent ho fa amb èxit.

Es pot fer lactància diferida (extracció)?

Sí, mitjançant tirallets. En concret, és una opció per a mares que treballen, viatgen o volen que el pare també pugui alimentar el nadó.

La fórmula és igual que la llet materna?

La llet materna té components únics (anticossos, factors bioactius) que la fórmula no pot replicar completament. En canvi, la fórmula adaptada és nutricionalment adequada i segura per al desenvolupament del nadó.

Puc lactar si he fet cesària?

Sí, sense problema. Pot ser una mica més complicat inicialment per la recuperació, però la lactància es pot establir amb bon suport.

Conclusió

En definitiva, la lactància materna és una experiència amb beneficis reals per al nadó i la mare, i és l’alimentació recomanada per l’OMS. Ara bé, cada família té la seva pròpia realitat, i tant la lactància materna com la mixta o la de fórmula són opcions vàlides. Per aquest motiu, més important que «ser fidel a un dogma» és alimentar el nadó amb amor i acompanyar les decisions amb informació de qualitat. Finalment, davant qualsevol dificultat, dubte o pressió social, cerca el suport d’una llevadora, IBCLC, pediatre o grup de mares: no cal fer aquest camí en solitud.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’una llevadora, IBCLC, pediatra o professional de la salut.

Referències i fonts de consulta

• World Health Organization. Breastfeeding.
• Comité de Lactancia Materna de la Asociación Española de Pediatría. Recomendaciones sobre lactancia materna.