Hem decidit tenir un nadó, formar una família o simplement ampliar-la. El nostre petit ja ha passat la seva fase corresponent a la lactància i ara li toca començar a tastar textures i gustos nous. La introducció dels aliments en el nen petit és un món fascinant per a ell i a més un gran ventall de diferents nutrients necessaris per a la seva salut en aquells moments tan importants de creixement.
Índex de continguts
Iniciem amb nous aliments en el nen petit
Però hem de tenir en compte que a l’hora d’introduir els diferents tipus d’aliments en la dieta del nostre nou membre el més important és respectar un calendari concret que ara ens aturarem a descriure de forma detallada.
D’aquesta manera assegurarem un creixement més eficaç del nen, a més d’aconseguir un aprenentatge immune òptim, eficaç i segur, evitant possibles al·lèrgies o intoleràncies alimentàries posteriors.
Principals grup d’aliments en el nen petit
La seqüència per grups d’aliments, fins arribada l’edat de 18 mesos, seria la següent:
Cereals i fruites
Els cereals s’han d’introduir a partir del cinquè o sisè mes.
La part més energètica és el gluten, per tant començarem pels cereals lliures de gluten com ara el blat de moro, l’arròs, la quinoa o l’amarant, tots en forma de farinetes.
Al setè o vuitè mes es va passant progressivament als cereals que en contenen, com són l’ordi, el sègol, la civada, el mill, el fajol, el kamut, l’espelta i finalment el blat.
Pel que fa a les fruites, s’introdueixen al cinquè mes, per tant una mica abans que la verdura.
Ha de començar pels sucs, no a base de fruites tropicals però, sinó autòctones de la zona de residència com ara la taronja, la poma, la pera, el raïm o la pruna. S’han d’evitar per contra les maduixes, els gerds, els kiwis, els préssecs i els albercocs. El plàtan sol ser ben tolerat, igualment tampoc no serà primera opció a triar.
Verdura i hortalissa
S’inicien al sisè mes.
Descartarem totes aquelles que posseeixen un alt índex de nitrats, nitrits i nitrosamines; ja que aquests components impedeixen l’oxigenació dels teixits, podent produir un estat de cianosi en el nen per excés de nitrats.
En conseqüència evitarem en un començament els espinacs, les bledes, la remolatxa, la pastanaga i els naps.
Les de primera opció serien les mongetes verdes, el carbassó i la patata.
Evitarem les crucíferes per disminuir la possibilitat de flatulència, per tant deixaríem per més endavant opcions com ara la col, la coliflor, la llombarda o el bròquil.
Tampoc no començarem per les anomenades aromàtiques com són la ceba, l’all, el porro o l’espàrrec; ja que podrien ser rebutjades pel seu gust més fort en un principi i a més disminueixen la pressió de l’esfínter esofàgic podent provocar reflux gastro – esofàgic a edat primerenca. És millor en tot cas anar sempre a poc a poc provant-ne de diferents, des de les més suaus fins acabar amb les ja anomenades.
Carn, peix i ous
La carn s’introdueix igualment al sisè mes de vida.
La carn de primera elecció hauria de ser el pollastre o el gall dindi, que entra dins del grup de les blanques. Hauríem de treure la part de greix prèviament a la cocció, per tant donarem preferència a zones com el pit o la cuixa sense pell. També seria una bona alternativa el conill.
El peix més al·lergènic és el blau, per la qual cosa en primer lloc optarem pel peix blanc, que s’introdueix a partir del novè mes. El blau ho deixaríem per a l’inici del primer any. Per exemple el lluç o llucet, el bacallà, el llenguado, el gall, el rap…
Sempre ha de ser sense espines, pel perill que aquestes suposen tractant-se de nens petits.
Referent a l’ou, es comença pel rovell, ja que concentra major proporció de greix que de proteïna, i és aquesta última la que va més lligada als problemes al·lèrgics. Per tant, el rovell als nou mesos de vida i la clara al voltant de l’any, juntament a la introducció del peix blau.
Llegums
LlegumsJa que constitueix un dels sectors més complicats no s’hauria de començar fins que l’infant tingui un mínim de 18 mesos, és a dir, entorn a l’any i mig de vida.
En el cas dels vegetarians el llegum seria la seva font de proteïna substitutiva dins del grup vegetal, en comptes d’optar pel sector animal com seria la carn o el peix.
Per tant, en aquest cas, ha d’anar sempre complementada amb una proporció correcta de cereal per aconseguir una proteïna del mateix valor biològic que l’animal.
Làctics i fruits secs
Els iogurts, ja que es consideren un aliment predigerit, poden avançar-se a la llet, la qual no s’introdueix fins assolit l’any. Aquests, en canvi, s’inicien al vuitè mes.
Dins del grup dels vegetals els fruits sec són, conjuntament amb els llegums, els més proteics, per la qual cosa no s’introdueixen fins arribar l’any de vida, doncs són els que tenen un índex més alt de problemes al·lèrgics.
Sucre
No s’hauria de fer servir en cap moment, igual que les llaminadures i la brioixeria comercial. Qualsevol aliment ric en sucres crea adició al igual que ho fan els aliments de cuina ràpida o precuinats. Tampoc no és una bona opció la mel, ja que perjudica greument l’esmalt causant càries amb més freqüència que el sucre per la seva consistència enganxosa, a més posseeix una gran concentració de bacteris i d’altres fongs productors de diverses al·lèrgies.
Les melmelades no haurien de portar mai sucre afegit, per ajudar a l’educació del seu paladar a gustos més suaus. Tampoc hauríem de donar-los mai xocolata, ja que el seu contingut en cafeïna excita molt als nen, fins i tot en major proporció que fa als adults, encara que sigui en petites dosis.
Aigua
L’aigua en un primer moment procedeix de la mateix pit matern, només en situacions especials com caos de diarrea o èpoques de molta calor s’ha d’afegir una petita aportació d’aigua mineral natural a banda.
A partir del sisè mes ja introduiríem l’aigua en si mateixa, ensenyant-li primerament a demanar-la abans d’arribar a detectar la sensació de set. Al mateix temps li mostrarem com ha de beure fent servir un got adient.
Diplomada en Fisioteràpia amb Postgrau en Neurologia
Graduada en Naturopatia
Homeòpata
Terapeuta Floral
Experta en Macrobiòtica