Primer de tot hem de destacar que la Iridologia no és una matèria per diagnosticar malalties, sinó terrenys. És a dir, ens ajuda a fer una valoració del potencial energètic de base que té la persona d’una forma natural i zero invasiva. Per tant, no és una matèria exclusiva de la Naturopatia, doncs ja va ser usada per la medicina convencional en els anys 1840-1870.
Fent un estudi de l’iris podem deduir la capacitat de reacció que tindrà el nostre pacient davant de la teràpia triada, així com certs estats físics i emocionals que influiran en el context terapèutic, per exemple l’estrès.
Ja que la salut en medicina natural és un correcte equilibri entre vitalitat o energia i tòxics, també mitjançant l’iris podem veure reflectit el nivell de toxèmia interna i en quines zones del cos s’acumula.
Per fer una correcta valoració hem de seguir uns passos:
El primer que hem de mirar és el color de l’ull, aquest detall ens proporciona molta informació, ja que no ens movem en el mateix context quan parlem d’un iris marró (anomenat hematògen), d’un de blau (limfàtic) o d’un de mixt. Per tant, davant d’un mateix signe en dos iris de diferent to la lectura també canvia.
Després s’han mesurar les distàncies des de la pupil·la a l’iris i d’aquest a la vora ciliar. Així com la forma, posició i mida de la mateixa pupil·la.
D’aquí ja passem a la tipologia, que ens aporta la informació sobre el grau de vitalitat i de toxèmia.
- En els hematògens tenim de major a menor energia vital els següents tipus:
- Mieloide
- Tetània larvada
- Teixit conjuntiu feble amb el subtipus de màxima degeneració anomenat Margarita.
- I en els limfàtics, també per ordre decreixent:
- Fibril·lar
- Hidrogenoide
- Teixit conjuntiu feble amb el seu mateix subtipus Margarita.
En cadascun d’aquests tipus es presenten uns signes característics, tant en la pupil·la com en l’iris. Cada signe té un nom i una lectura concreta. I la informació es dedueix de tot el conjunt.
Finalment hem de dir que si parlem dels nostres ulls, no podem oblidar-nos de tot el que ells expressen gairebé sense adonar-nos. Tota expressió amaga una emoció. Què hi ha darrere d’una mirada? “La cara és el mirall de l’ànima” i els nostres ulls mai no enganyen.
Ja sense acostar-nos amb la lupa hem pogut veure també d’altres molts detalls que envolten a la persona que tenim al davant i que influiran en tota la nostra terapèutica.
Belén G. L.
Diplomada en Fisioteràpia amb Postgrau en Neurologia
Graduada en Naturopatia
Homeòpata
Terapeuta Floral
Experta en Macrobiòtica
Molt ben explicat, gràcies per fer-nos saber altres tècniques per fer diagnosi del nostre estat de salut.
Gràcies a tu per la teva aportació. Sempre és genial aprendre tots de tots.
Com podria demanar hora amb la Belen, per fer visita
Hola Núria,
Gràcies per la teva consulta.
Esperem que et semble correcte informar-te pel teu correu electrònic.
Salutacions.