Índex de continguts
És realment necessari remullar els grans vegetals?
Tots els grans vegetals que trobem a la natura contenen un seguit d’enzims encarregats d’inhibir el seu creixement fins que hi hagi un mitjà adequat, com ara l’aigua de pluja o la llum solar, que esdevingui el moment més adequat per portar a terme el brot.
Si mengem aquests grans tal qual ens arriben de la naturalesa, sense activar-los, és a dir, sense remullar-los o bé germinar-los, aquests inhibidors enzimàtics intervenen en la nostra pròpia digestió, fent que els nostres propis enzims es vegin bloquejats i no puguem pair correctament ni absorbir els nutrients que la dieta ens aporta a la nostra salut.
A més a més, a través d’aquest senzill procés potenciem encara més l’energia vital del gra, aprofitant al màxim tota la seva força continguda en el seu interior, ja que la closca es veu trencada i el germen surt cap enfora, que és on realment concentra les propietats més valuoses.
En què consisteix el procés de remull?
Hem de remullar totes les llavors (lli marró o daurat, chia, sèsam blanc o negra, pipes de carabassa o de gira-sol, rosella, etc.), la gran varietat de llegums (mongetes vermelles, blanques, negres, mungo o adzukis, cigrons, pèsols, soja negra o groga, l’àmplia gama de colors de llenties, etc.), els diferents cereals (arròs rodó, llarg, basmatti, vermell, salvatge o negre, quinoa, fajol, espelta, civada, teff, ordi, sègol, mill, amarant, canihua, fonio, etc.) i els fruits secs (cacauets, avellanes, ametlles, nous, pinyons, festucs, etc.).
Hi ha fruits secs que no tenen inhibidors enzimàtics, com les avellanes, els pistatxos, les nous de Macadàmia o de Brasil i els pinyons.
Per tant, per a aquest petit grup no caldria el remull. Els anacards per exemple ja quan els comprem venen sotmesos a un procés de calor, perquè s’ha de separar la closca del gra, què és molt tòxica.
En qualsevol cas, podem remullar la totalitat de grans igualment per aconseguir una textura més cruixent o bé més facilitat a l’hora de triturar-los per preparar patés o begudes vegetals.
Quant de temps triga l’activació dels grans vegetals?
El temps és molt relatiu, tot depèn del tipus de gra que vulguem activar.
En primer lloc els llegums són els que necessiten més hores, al voltant d’una nit sencera, tret les llenties que són l’excepció i amb 3 o 4 hores seria suficient.
Després li seguirien els cereals integrals com ara l’arròs o el fajol, d’altres com la quinoa o el mill també són més ràpids. Les llavors de mida gran necessiten unes 8 hores i les petites amb un parell n’hi ha prou.
Per últim tenim els fruits secs, dins dels quals les més lentes són les ametlles, amb unes 10 hores, les nous nacionals estan llistes en un màxim de 4.
Què aconseguim amb la germinació del grans vegetals?
Germinar és un pas més enllà de remullar. Gràcies a la germinació els grans es tornen més digestius, ja que la fibra es veu predigerida.
Per altra banda, potenciem el seu valor nutricional notablement, de manera que ens aporten una gran quantitat d’aminoàcids necessaris per a la formació de les nostres proteïnes;vitamines, especialment la K, però també d’altres com la C, E i B; minerals com ara el calci, el ferro, el magnesi i sobretot molt de potassi, de gran importància per a la salut cardio-vascular i les rampes nocturnes a les cames i com a rematada presenten una dosi immensa de clorofil·la, la qual resulta bàsica per al nostre sistema immune, pujant les defenses naturals, també participa en la capacitat regeneradora cel·lular, depura la sang i els òrgans i alcalinitza l’organisme amb una notable millora d’energia.
Diplomada en Fisioteràpia amb Postgrau en Neurologia
Graduada en Naturopatia
Homeòpata
Terapeuta Floral
Experta en Macrobiòtica