Síndria: beneficis, varietats i propietats

La síndria és una de les fruites més refrescants de l’estiu. De fet, gràcies al seu elevat contingut d’aigua, al voltant del 92%, es considera la fruita d’estiu per excel·lència. La seva polpa dolça, la seva textura sucosa i el seu intens color vermell la converteixen en una opció ideal per hidratar-se i refrescar-se quan arriba la calor.

A continuació t’expliquem què és la síndria, quines varietats hi ha al mercat, quin valor nutricional té i com incorporar-la a la dieta. Tanmateix, els beneficis associats a aquesta fruita s’entenen sempre dins d’una alimentació equilibrada i no com a tractament d’afeccions concretes.

Què és la síndria

La síndria (Citrullus lanatus) és una fruita de la família de les cucurbitàcies, emparentada amb el meló, la carbassa i el cogombre. D’altra banda, el seu origen es troba a l’Àfrica subsahariana i, des de fa segles, s’ha estès a totes les regions càlides del món. Així mateix, des de temps immemorials ha estat valorada com a recurs d’hidratació en zones desèrtiques amb escassetat d’aigua.

De fet, en alguns països és considerada més una mena de refresc natural que no pas un aliment, justament pel seu elevat contingut d’aigua. A més, la seva temporada principal als nostres mercats va de maig a setembre, fet que coincideix amb els mesos en què la necessitat d’hidratació és més gran.

Composició nutricional de la síndria

En primer lloc, la síndria té un perfil nutricional interessant dins d’una alimentació equilibrada, especialment per la seva combinació d’aigua, sucres naturals i compostos vegetals d’interès.

• Aigua, en una proporció molt elevada, fet que la converteix en una de les fruites més hidratants.
• Vitamina C, que contribueix al funcionament normal del sistema immunitari i, alhora, a la protecció de les cèl·lules davant de l’estrès oxidatiu.
• Vitamina A en forma de carotenoides com el betacarotè.
• Licopè, un carotenoide responsable del seu color vermell intens i conegut pel seu paper antioxidant. De fet, la síndria és una de les fruites més riques en licopè, juntament amb el tomàquet.
• Potassi, que contribueix al funcionament normal dels músculs i al manteniment d’una tensió arterial normal. Per ampliar el tema, pots consultar la guia sobre els electròlits a la dieta.
• Pocs calories, fet que la fa interessant dins de dietes orientades al control del pes.

Varietats principals de síndria

D’una banda, la síndria pertany a una família nombrosa amb gran quantitat de varietats, tantes com regions on es cultiva. De l’altra, als nostres mercats, durant la temporada principal, en trobem habitualment quatre tipus diferenciats. A continuació, te’ls expliquem perquè els puguis distingir.

Síndria de pell fosca

És la síndria autòctona, «la de tota la vida». Té forma esfèrica i una pell de color verd fosc quasi negre. A més, la seva polpa és dolça i d’un vermell intens. També hi ha varietats similars de pell fosca d’origen americà, com la coneguda comercialment com a Sugar Baby, que es conrea des de fa anys arreu del Mediterrani.

Síndria ratllada

Té la pell jaspiada, d’un verd esgrogueït amb bandes longitudinals més fosques. A més, destaca especialment per les seves dimensions, sovint més grans que les altres varietats. La polpa és rosada o vermell clar i té un sabor ben dolç. D’altra banda, no és del tot esfèrica i n’hi ha d’allargades, més pròpies d’Amèrica del Sud. Dins d’aquest grup és on podem trobar tant variants amb llavors com sense.

Síndria de polpa groga

Exteriorment té la pell de color verd clar amb franges verd fosc. Tanmateix, el que la diferencia clarament és el color groc ataronjat de la polpa. Per això també se l’anomena síndria ananàs. A casa nostra es coneix des de fa relativament poc i es troba esporàdicament al mercat durant els mesos d’estiu. En canvi, a l’Àsia és una varietat molt popular.

Síndria sense llavors

Sorgida d’encreuaments per tal d’evitar les llavors, s’ha fet un lloc als mercats actuals. Exteriorment no presenta diferències amb la resta de varietats. La polpa és sempre vermella, una mica més clara, i no conté llavors. Així mateix, hi ha una varietat molt petita sense llavors, gairebé la meitat de mida, pensada especialment per a un consum individual.

Com triar i conservar la síndria

Saber triar una bona síndria és la millor manera d’aprofitar-ne el sabor i el perfil nutricional. A continuació, et donem algunes orientacions pràctiques:

• Aspecte de la pell: ha de ser ferma, sense esquerdes ni zones toves. Una pell mat (no brillant) sol ser senyal de maduració òptima.
• Taca groga: a la zona on la síndria reposava a terra durant el cultiu, una taca de color groc-ataronjat indica bona maduració.
• Pes: una bona síndria pesa força en relació amb la seva mida, fet que indica un alt contingut d’aigua.
• So: en colpejar-la suaument, ha de sonar buida i mat. Un so massa agut sol indicar que encara no és prou madura.
• Conservació: sencera, es conserva uns dies a temperatura ambient. Un cop tallada, es guarda a la nevera dins d’un recipient hermètic i s’ha de consumir en pocs dies per preservar-ne la frescor.

Com incorporar la síndria a la dieta

D’una banda, la síndria es consumeix sobretot fresca, com a postres o com a esmorzar d’estiu. De l’altra, també admet altres preparacions que sovint passen desapercebudes. A continuació, et donem algunes idees per gaudir-la:

• Fresca, tallada a daus, com a fruita ràpida d’estiu o per a esmorzars i tentempiés.
• En sucs i batuts naturals, sola o combinada amb llimona, menta o gingebre.
• En granissats casolans, una manera tradicional d’aprofitar-la a l’estiu.
• En amanides salades, combinada amb formatge fresc, menta, oliva i un raig d’oli d’oliva verge.
• En sopes fredes, especialment combinada amb tomàquet, com a variant del gaspatxo.
• En aigua aromatitzada, simplement amb uns daus de síndria, menta i unes gotes de llimona, com a refresc natural.

Així mateix, la síndria s’inscriu dins d’una rutina d’alimentació saludable basada en fruites i verdures de temporada, especialment durant els mesos més càlids.

Precaucions i contraindicacions

En general, la síndria és una fruita segura per a la majoria de persones. Tanmateix, conve tenir en compte algunes consideracions:

• Sensibilitat als FODMAPs: la síndria conté fructosa en quantitats notables, fet que pot provocar molèsties digestives en persones amb còlon irritable.
• Persones amb diabetis: tot i tenir poques calories per pes, conté sucres simples. Dins d’una dieta equilibrada es pot consumir, però la quantitat concreta dependrà de la pauta dietètica global, que ha de valorar un professional de la salut.
• Insuficiència renal i medicació diürètica: en aquestes situacions, conve consultar un professional de la salut abans de consumir grans quantitats de síndria, pel seu contingut elevat en aigua i potassi.
• Aliment fred en grans quantitats: en algunes persones sensibles, el consum molt fred i excessiu pot causar molèsties digestives.
• Síndrome d’al·lèrgia oral: tot i ser poc freqüent, alguns adults amb al·lèrgia al pol·len d’ambrosia poden presentar reactivitat creuada amb la síndria.

Tradició i cultura de la síndria

D’altra banda, la síndria és present en moltes cultures del món com a símbol d’estiu, hospitalitat i abundància. A l’orient mitjà i al Mediterrani forma part de la dieta tradicional des de fa segles. De fet, a Egipte ja se’n cultivava fa més de quatre mil anys.

A més a més, la recerca contemporània ha desenvolupat noves varietats, com les síndries cultivades en motlles cúbics al Japó, que se serveixen com a objecte decoratiu i facilita l’emmagatzematge. Pel que fa al licopè, és un dels carotenoides més estudiats, juntament amb el del suc de tomàquet, dins de l’àmbit dels antioxidants vegetals.

Preguntes freqüents sobre la síndria

Per què la síndria hidrata tant?

Pel seu altíssim contingut d’aigua, que voreja el 92%. Així mateix, aporta una mica de sucres naturals i petites quantitats de minerals com el potassi, fet que la converteix en una opció hidratant especialment indicada per a dies de calor.

Es pot menjar la pell blanca de la síndria?

Sí, és comestible. De fet, en algunes cuines del món es prepara confitada, en encurtit o saltejada. Conté més fibra i menys sucres que la polpa vermella.

La síndria engreixa?

No, dins d’una dieta equilibrada. De fet, és una fruita amb pocs calories per pes, gràcies al seu elevat contingut d’aigua. Tanmateix, com qualsevol aliment, en quantitats molt grans pot contribuir a l’aport calòric diari.

Es poden menjar les llavors de la síndria?

Sí, són perfectament comestibles. De fet, en algunes cultures es torren i es consumeixen com a aperitiu, similar a les llavors de carabassa. Aporten greixos saludables, proteïna vegetal i minerals.

Com s’hi diu que una síndria està madura?

Per la taca groga característica a la part que reposava a terra, pel so mat en colpejar-la i pel pes en relació amb la mida. Per contra, una pell molt brillant sol indicar que encara no és prou madura.

Conclusió

En conclusió, la síndria és una fruita refrescant, hidratant i amb un perfil nutricional interessant dins d’una alimentació equilibrada d’estiu. Així mateix, la seva versatilitat permet anar més enllà del consum fresc i incorporar-la a amanides, sopes fredes i begudes naturals. Tanmateix, davant de sensibilitats digestives, insuficiència renal o necessitats nutricionals específiques, la valoració d’un professional de la salut és sempre el primer pas.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un professional de la salut.

Referències i fonts de consulta

• U.S. Department of Agriculture. FoodData Central. Watermelon, raw, nutrient profile.
• Story EN, et al. 2010. An update on the health effects of tomato lycopene. Annual Review of Food Science and Technology.