Aquesta cucurbitàcia emparentada amb el meló i la carbassa és una de les fruites protagonistes a l’estiu. Gràcies a la seva naturalesa aquosa, doncs el 93% del seu contingut és aigua, resulta ideal per treure la set, refrescar-se i alhora combatre les altes temperatures.
De fet, en determinats països, és més considerada una mena de refresc natural que no pas un aliment. Per tant, des de temps immemorials, la síndria ha estat ben valorada com un recurs d’hidratació en zones desèrtiques amb escassetat d’aigua.
La síndria pertany a una família nombrosa. N’hi ha gran quantitat de varietats, tantes com gairebé regions en cultiven. A més a més, cal tenir en compte que la investigació ha provocat el naixement de noves i curioses síndries, com les que es comercialitzen al Japó en forma de cub, per facilitar el transport i l’emmagatzematge. Però als nostres mercats, durant els mesos de temporada de la síndria, és a dir, del maig al setembre, en són quatre, els tipus que trobarem més fàcilment.
Ara passem a comentar-vos les característiques de les quatre VARIETATS que trobareu més freqüentment al mercat i així poder-les diferenciar i en conseqüència triar les que més us faci el pes:
Síndria de pell fosca: és la síndria autòctona, “la de tota la vida”. De forma esfèrica i de pell color verd fosc quasi negre. La polpa és dolça i d’un vermell intens. Aquestes són les seves senyes d’identitat primàries. També podem trobar varietats similars de pell fosca d’origen americà, encara que es cultiven des de fa uns quants anys arreu del Mediterrani. Dins d’aquest grup la varietat més coneguda és l’anomenada comercialment Sugar Baby.
Síndria ratllada: té la pell jaspiada, d’un verd esgrogueït amb bandes longitudinals més fosques i destaca especialment per les seves dimensions. Amb la polpa rosada o de color vermell clar i gust ben dolç. No és del tot esfèrica i n’hi ha d’allargades, les quals són més pròpies d’Amèrica del Sud. Dins d’aquest grup és on pot haver-hi amb llavors o sense.
Síndria de polpa groga: exteriorment té la pell de color verd clar amb franges verd fosc. Però si hi ha una cosa que diferencia aquesta síndria de les altres és, sense cap mena de dubte, el color groc ataronjat de la polpa. Se l’anomena també síndria ananàs, ja que la carn de la pinya (o ananàs) és d’un color semblant. A casa nostra es coneix des de fa poc i la podem trobar esporàdicament al mercat els mesos de juny, juliol i agost. Encara que a Àsia és molt popular, aquí té poca acceptació, potser per la seva raresa i perquè el nivell de sucres és molt baix, per tant, no resulta gaire gustosa.
Síndria sense llavors: les fruites i les verdures sorgides d’encreuaments i manipulacions per tal d’evitar les llavors, incòmodes per a alguns, s’han fet un lloc als nostres mercats i les síndries no en són una excepció. Exteriorment no hi ha cap diferència amb la resta, però la polpa és sempre vermella, una mica més clar, i, això sí, sense llavors. També hi ha una varietat molt i molt petita sense llavors, de gairebé la meitat de mida, i pensada especialment per a l’ús individual.
Font: www.cuina.cat
Diplomada en Fisioteràpia amb Postgrau en Neurologia
Graduada en Naturopatia
Homeòpata
Terapeuta Floral
Experta en Macrobiòtica