L’últim dia del 8è congrés de la Federació de Societats Europees de Neurociències (FENS) que ha reunit a Barcelona 7.000 experts en la matèria, investigadors de l’Institut de Neurociències d’Alacant van presentar un estudi en el qual s’afirma que l’atzar és un factor fonamental en el desenvolupament del cervell, quan en l’etapa en la qual es formen els òrgans les neurones migren desde zones més internes de l’encèfal cap a la superficie. La investigació desenvolupa models computaritzats segons els quals durant l’embriogènesi en el momentt de la migració les cèl-lules cerebrals col-lisionen unes amb altres a l’atzar.
D’aquesta manera, en el desenvolupament del cervell influeixen multitud de senyals químics que ordenen quina posició ocuparan i quina funció faran les cél-lules que el componen, i encara que les neurones es distribueixen en matrius ordenades que formen capes horitzontals i columnes verticals a l’arribar al seu destí, aquesta arribada està marcada per xocs previs.
D’aquesta manera, en el desenvolupament del cervell influeixen multitud de senyals químics que ordenen quina posició ocuparan i quina funció faran les cél-lules que el componen, i encara que les neurones es distribueixen en matrius ordenades que formen capes horitzontals i columnes verticals a l’arribar al seu destí, aquesta arribada està marcada per xocs previs.Per tant, la variabilitat genètica no és l’únic que explica la formació de l’escorça cerebral, sinó que “la raó primordial” podria ser l’atzar.
En el mateix congrés, científics de l’Institut Max Planck d’investigació del cervell a Frankfurt van presentar els resultats d’un estudi que afirma que durant l’adolescència el cervell presenta un “estat especial” fruit del canvis estructurals que experimenta aquest òrgan fins a arribar a la maduresa. L’estudi apunta que aquesta alteració passatgera és “probable que s’associï a la emocionalitat i la conducta dels adolescents”, en paraules del coordinador de la investigació, Peter Uhlhaas.
Font: El Periódico.
Naturópata