Els neandertals no nomès menjaven una gran varietat de plantes, sinó que també coneixien les seves qualitats curatives i nutricionals, i les feien servir. Així ho confirma un equip internacional d’investigadors liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de York (Regne Unit), en col.laboració amb el CSIC, que ha obtingut la primera prova molecular d’aquest descobriment.Fins no fa gaire, es pensava que la forma humana neandertal, que va desaparèixer fa entre 30.000 i 24.000 anys, era predominantment carnívora. No obstant, les proves que demostren que tenia una dieta més variada cada vegada són més evidents, a mesura que se sofistiquen les tècniques d’anàlisi.
En l’estudi esmentat, investigadors d’Espanya, el Regne Unit i Austràlia han identificat el material atrapat en deu mostres de càlculs dentals (placa dental calcificada) de cinc
neandertals a la cova d’El Sidrón (Astúries) i han trobat la primera prova molecular que demostra que un individu d’aquesta espècie va ingerir dos tipus de plantes medicinals: milfulles i camamilla. Els resultats que es publiquen a la revista Naturwissenschaften The Science of Nature, representen un nou pas per poder aprofundir en el coneixament sobre aquesta espècie.
neandertals a la cova d’El Sidrón (Astúries) i han trobat la primera prova molecular que demostra que un individu d’aquesta espècie va ingerir dos tipus de plantes medicinals: milfulles i camamilla. Els resultats que es publiquen a la revista Naturwissenschaften The Science of Nature, representen un nou pas per poder aprofundir en el coneixament sobre aquesta espècie.Karen Hardy, investigadora de la UAB i professora honorària de la Universitat de York, explica que “la varietat de plantes identificades suggereix que els individus neandertals que van viure a El Sidrón tenien un coneixament sotisficat del seu entorn natural que incloïa l’habilitat per seleccionar i fer servir certes plantes pel seu valor nutricional i curatiu. La carn era clarament primordial, però la investigació posa de manifest una alimentació bastant mès complexa que la que fins ara es creia que tenien”.
La cova d’El Sidrón conté la millor col.lecció de neardentals de tota la península Ibèrica i és un dels jaciments arqueològics més actius del món. Va ser descobert l’any 1994 i conté al voltant de 2.000 restes òssies de, com a mínim, 13 individus datats amb una antiguitat d’entre 47.000 i 50.600 anys.Font: El Periódico
Naturópata