Sol i infants: protecció solar i cures clau

El sol és una part essencial de l’estiu i, en dosis moderades, aporta beneficis per a la salut. De fet, contribueix a la síntesi de vitamina D i al benestar general. Ara bé, en nens i adolescents, l’exposició excessiva pot tenir conseqüències serioses a curt i llarg termini. En primer lloc, la seva pell és molt més sensible i encara està en desenvolupament. Per aquest motiu, la protecció solar en la infància i l’adolescència és fonamental. En aquest article veuràs per què cal protegir la seva pell, com fer-ho amb sentit comú i quines pautes específiques cal considerar segons l’edat.

Per què la pell dels infants és més sensible

De fet, la pell dels nens presenta característiques específiques que la fan més vulnerable als raigs ultraviolats:

• En primer lloc, és més fina i permeable que la dels adults.
• A més, té menys melanina, el pigment natural que protegeix parcialment dels raigs UV.
• També, els seus mecanismes de reparació cel·lular encara estan en desenvolupament.
• Així mateix, té una ràtio superfície corporal/pes molt superior, per la qual cosa qualsevol dany té més impacte relatiu.
• D’altra banda, es calcula que aproximadament el 25% de l’exposició solar acumulada es produeix abans dels 18 anys.

Efectes de l’exposició solar excessiva

Efectes a curt termini

De fet, l’exposició excessiva pot causar diversos problemes agut:

• En primer lloc, cremades solars: dolor, envermelliment, ampolles.
• A més, fotosensibilitat.
• També, reaccions al·lèrgiques a certs productes cosmètics o vegetals.
• Així mateix, dermatitis solars.
• D’altra banda, cop de calor i deshidratació.
• Finalment, lesions oculars superficials.

Efectes a llarg termini

D’altra banda, els efectes acumulats de l’exposició solar excessiva durant la infància es manifesten anys o dècades més tard:

• De fet, fotoenvelliment cutani: arrugues prematures, taques, pèrdua d’elasticitat.
• A més, cataractes i altres lesions oculars.
• També, alteracions del sistema immunitari cutani.
• Finalment, major risc de càncer de pell en l’edat adulta (queratosis actíniques, carcinomes basocel·lular i espinocel·lular, melanoma).

El paper de la prevenció

Així mateix, entitats com l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) i la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP) insisteixen cada any en la importància de protegir la pell infantil. En concret, moltes de les mesures preventives són senzilles i eficaces, i formar bons hàbits des de la infància redueix significativament riscos futurs.

Protecció solar segons l’edat

Nadons menors de 6 mesos

De fet, aquest és un punt crític i sovint mal conegut. Els nadons menors de 6 mesos no s’han d’exposar directament al sol:

• En primer lloc, la seva pell és extremadament fràgil i permeable.
• A més, els mecanismes de termoregulació encara no són madurs.
• També, les societats pediàtriques (AEPap, SEPEAP, AAP) desaconsellen l’ús rutinari de fotoprotectors solars en aquesta edat.
• Així mateix, la protecció principal ha de ser l’ombra, la roba, els barrets i evitar les hores de màxima intensitat solar.

Infants de 6 mesos a 2 anys

A partir dels 6 mesos, es pot començar a introduir la protecció solar en les zones no cobertes per roba:

• De fet, prioritzar sempre la protecció física (ombra, roba, barret).
• A més, cremes solars específicament formulades per a nadons.
• També, filtres minerals (òxid de zinc, diòxid de titani), millor tolerats i sense absorció sistèmica.
• Així mateix, SPF 50+ com a estàndard mínim.

Nens a partir de 2 anys

Progressivament, la rutina de protecció solar es pot ampliar:

• En primer lloc, seguir amb protecció física.
• A més, aplicar crema solar SPF 50+ d’ampli espectre (UVA i UVB).
• També, es poden considerar filtres químics o combinacions, sempre en productes específicament pediàtrics.
• Finalment, ensenyar-los progressivament la rutina d’autoprotecció.

Adolescents

D’altra banda, l’adolescència és una edat particularment vulnerable per diversos motius:

• De fet, cerquen sovint estar bronzejats.
• A més, poden usar cabines de bronzejat, que estan desaconsellades sistemàticament per l’OMS abans dels 18 anys.
• També, sovint menyspreen la protecció solar.
• Finalment, cal parlar amb ells de manera pràctica, sense missatges alarmistes que puguin ser rebutjats.

Filtres solars: què cal saber

Filtres minerals versus químics

De fet, hi ha dos grans grups de filtres solars, cadascun amb característiques diferents:

• Filtres minerals (físics): òxid de zinc i diòxid de titani. Actuen reflectint els raigs UV. Són ideals per a pells sensibles, nadons i infants petits. En canvi, poden deixar un residu blanquinós.
• A més, filtres químics (orgànics): absorbeixen els raigs UV i els transformen en calor. Solen tenir millor textura cosmètica. En canvi, poden causar sensibilitzacions en algunes persones.

Per aquest motiu, en nadons i infants petits, es recomanen preferiblement filtres minerals.

Elecció d’un bon protector solar

• De fet, SPF 50+ per a nens i adolescents.
• A més, protecció d’ampli espectre (UVA i UVB).
• També, resistent a l’aigua.
• Així mateix, sense perfums ni components sensibilitzants innecessaris.
• Finalment, certificacions com Ecocert per opcions naturals.

Consulta l’article sobre productes naturals per als més petits per veure quins ingredients evitar.

Com aplicar la protecció solar

Quan aplicar

• De fet, aplicar 15-30 minuts abans de l’exposició, especialment amb filtres químics (els minerals actuen des del primer moment, però una aplicació anticipada permet una distribució uniforme).
• A més, tornar a aplicar cada 2 hores.
• També, després de banys, suor intensa o assecar-se amb tovallola.

Quanta quantitat aplicar

• En primer lloc, com a norma general, 2 mg per cm² de pell.
• A més, per a un cos infantil, això suposa aproximadament una cullerada sopera.
• Finalment, la majoria de persones apliquen quantitats molt inferiors a les recomanades, cosa que redueix significativament l’efectivitat real.

Zones sovint oblidades

• De fet, orelles i darrere del coll.
• A més, part superior dels peus.
• També, cuir cabellut (en cabells fins o rapats).
• Així mateix, llavis (amb bàlsams específics amb SPF).
• Finalment, contorn dels ulls.

Al catàleg pots consultar la selecció de protecció solar natural.

Mesures preventives complementàries

Roba i barrets

D’altra banda, la protecció física és la primera i més efectiva:

• De fet, samarretes de mànigues llargues lleugeres i transpirables.
• A més, barrets d’ala ampla que cobreixin cara, orelles i coll.
• També, teixits amb protecció UV certificada (UPF 30-50+).
• Així mateix, ulleres de sol homologades amb protecció UV per als infants.

Horaris i entorn

• En primer lloc, evitar l’exposició directa entre les 12 h i les 17 h (hora solar entre les 10 h i les 16 h peninsular).
• A més, buscar la ombra sempre que sigui possible.
• També, atenció a superfícies reflectores: sorra, aigua, neu augmenten l’exposició.
• Finalment, els dies ennuvolats no protegeixen: els UV travessen els núvols.

Hidratació

A més, l’exposició al sol i la calor augmenten la necessitat d’aigua. Consulta l’article sobre hidratació a l’estiu per veure com mantenir una bona ingesta.

Alimentació de suport

També, una dieta rica en antioxidants (fruita, verdura, fruits secs) pot acompanyar la salut de la pell. Consulta l’article sobre aliments per cuidar la pell. Ara bé, cal remarcar que l’alimentació no substitueix mai la protecció solar.

Predicar amb l’exemple

Finalment, els nens aprenen dels adults del seu entorn. Per aquest motiu, si els pares i cuidadors utilitzen protecció solar de manera visible i sistemàtica, els infants integren aquest hàbit com a normal.

Vitamina D i sol: l’equilibri necessari

D’altra banda, cal aclarir un aspecte que sovint genera confusió. La vitamina D es sintetitza a la pell per l’acció dels raigs UVB. Ara bé, en el context habitual d’un país mediterrani, la síntesi es cobreix amb:

• De fet, 10-15 minuts diaris d’exposició de mans, avantbraços i cara fora de les hores de màxima intensitat.
• A més, l’alimentació (peix blau, ou, làctics enriquits).
• Finalment, quan calgui, complements sota indicació professional.

Per aquest motiu, protegir bé la pell no compromet la vitamina D en la majoria de casos. En canvi, en persones amb dèficit diagnosticat, el professional valorarà la suplementació.

Signes d’alarma: quan consultar el pediatre

De fet, davant d’algun d’aquests signes cal buscar atenció mèdica:

Cremada solar greu

• Ampolles extenses.
• A més, febre.
• També, dolor intens.
• Així mateix, mareig, nàusees o vòmits.

Cop de calor

• De fet, temperatura corporal molt elevada.
• A més, pell calenta, seca i vermellosa.
• També, mal de cap intens.
• Així mateix, confusió, somnolència o pèrdua de coneixement.
• Finalment, respiració ràpida i pols accelerat.

Lesions cutànies noves o canviants

• Piga que canvia de forma, color o mida.
• A més, lesions que no cicatritzen.
• Finalment, piques asimètriques, amb vores irregulars o colors variables.

Per aquest motiu, davant d’aquests signes, consulta el pediatre o un dermatòleg.

Precaucions específiques

Medicaments fotosensibilitzants

En primer lloc, alguns medicaments (antibiòtics del grup de les tetraciclines o quinolones, alguns antihistamínics) augmenten la sensibilitat solar. Si el nen en pren, la protecció ha de ser reforçada.

Nens amb condicions cutànies

D’altra banda, en cas de dermatitis atòpica, psoriasi, taques congènites o altres condicions dermatològiques, consulta el pediatre o dermatòleg per a recomanacions específiques.

Antecedents familiars

A més, en famílies amb antecedents de càncer de pell o pigues molt nombroses, la protecció ha de ser especialment estricta.

Activitats aquàtiques

Finalment, l’aigua reflecteix els raigs UV i augmenta l’exposició. Per aquest motiu, les samarretes anti-UV són una opció excel·lent per a banys prolongats.

Preguntes freqüents sobre protecció solar infantil

Els nens poden prendre el sol?

Sí, però amb sentit comú. En concret, exposició breu i moderada fora de les hores de màxima intensitat, sempre amb protecció adequada, és compatible amb els beneficis del sol (vitamina D, benestar).

El bronzejat és perillós en els nens?

De fet, el bronzejat és una resposta defensiva de la pell davant el dany dels raigs UV. Per tant, un bronzejat suau no és necessàriament preocupant, però un bronzejat intens indica una exposició excessiva.

Cal aplicar protecció solar cada dia?

En dies de major exposició (mig dia a l’aire lliure) sí. En canvi, per a activitats quotidianes de curta durada, la protecció física (barret, roba) pot ser suficient.

Els filtres químics són perillosos?

Els autoritzats a la UE es consideren segurs. Ara bé, en nadons i infants petits, els filtres minerals són preferibles per una millor tolerància cutània.

Es pot usar la mateixa crema solar diversos estius?

Un cop obertes, les cremes solars perden efectivitat després de 6-12 mesos. Per tant, revisa les dates i, en cas de dubte, tria un producte nou.

Els vestits de bany UV són realment útils?

Sí. De fet, són una excel·lent opció per a nens que passen molta estona a l’aigua. En concret, els que tenen certificació UPF 50+ bloquegen la major part dels raigs UV.

Les cabines de bronzejat són segures per a adolescents?

No. En concret, l’OMS classifica els aparells de bronzejat com a cancerígens del grup 1 i desaconsella el seu ús abans dels 18 anys.

Cal aplicar protecció solar a l’hivern?

Depèn del context. En concret, en activitats a la neu o en dies solejats de gran altitud, sí. En dies quotidians d’hivern amb poca exposició, no cal.

Conclusió

En definitiva, protegir la pell dels nens i adolescents del sol és una inversió en salut a llarg termini. De fet, gran part del dany solar acumulat es produeix abans dels 18 anys, i formar bons hàbits des de la infància redueix significativament els riscos futurs. Ara bé, protegir del sol no vol dir amagar-los: es tracta d’un equilibri entre gaudir dels beneficis del sol i evitar-ne els riscos. Per aquest motiu, la combinació de protecció física, cremes solars adequades, ombra i educació als infants és la fórmula més efectiva. Finalment, davant de qualsevol signe d’alarma (cremades greus, cop de calor, lesions cutànies) consulta el pediatre sense demora.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un pediatre o dermatòleg.

Referències i fonts de consulta

• Asociación Española de Pediatría (AEP). Manual de fotoprotección en pediatría.
• World Health Organization. Radiation: Sun protection. WHO.