Aproximadament el 12,9% dels espanyols pateix depressió subclínica, una forma menys greu d’aquesta malaltia psiquiàtrica

Prop de sis milions de persones sofreixen depressió a Espanya. Però no totes la pateixen amb la mateixa intensitat. La denominada depressió subclínica és una forma menys greu de la malaltia, encara que també és causa de sofriment. A pesar que els símptomes són menys intensos que en la depressió clínica, els afectats tenen dificultats per seguir les activitats quotidianes i la seva qualitat de vida també s’altera.
La depressió és una malaltia mental complexa, que pot deure’s a diferents motius i que varia en intensitat. Una de les manifestacions menys coneguda és la subclínica que, segons la definició més acceptada per la comunitat científica, es diagnosticaria quan es donen “dues o més símptomes simultanis de depressió, presents la major part del temps, al menys durant dues setmanes, associats a evidència de disfunció social, en un individu que no presenti criteris per al diagnòstic de depressió menor, depressió major i/o distimia”.
La persona que sofreix depressió subclínica es veu afectada per una espècie d’humor depressiu. No sent amb prou feines alegria per activitats que abans li satisfeien i s’instal·la en una moderada infelicitat. És a dir, és una forma menys greu de depressió, encara que no per això estigui exempta de sofriment. S’estima que la seva prevalença oscil·la entre el 2,3% i el 12,9%, seria el percentatge de la població afectat. Aquestes persones gaudeixen d’una millor qualitat de vida que els qui sofreixen quadres de major gravetat, però la seva vida diària està alterada en comparació de les persones que no sofreixen cap tipus de malaltia depressiva. En l’àmbit de les relacions socials, alguns estudis apunten que, fins i tot, tindrien els mateixos problemes en les seves relacions que les persones amb depressió major. I de la mateixa manera, aquestes persones sol·liciten més baixes laborals que unes altres sense la patologia.
Encara que els símptomes són lleus, la depressió subclínica causa una deterioració significativa de l’estat de salut. El símptoma que es percep més clar és que l’afectat es mostra taciturn. D’altra banda, les persones acostumades a tenir un bon autocontrol i capaços de mantenir una agradable façana social, aconsegueixen emmascarar eficaçment la depressió subclínica i, fins i tot, negar-se la malaltia, segons explica el psicòleg Giovanni Jervis, en el seu llibre ‘La depressió: dos enfocaments complementaris’. Aquest expert afegeix que seria una espècie de depressió “somrient”, perquè la persona s’esforça a aparentar un estat d’ànim alegre.Segons alguns estudis, la seva incidència podria ser important en la tercera edat. Encara que els ancians que sofreixen depressió tenen més dificultats per recuperar-se que els més joves, una recent investigació assenyala que els qui pateixen aquest tipus de depressió van tenir una millora progressiva superior que els qui patien la forma més greu d’aquesta malaltia psiquiàtrica.”Un pitjor estat de salut s’associa significativament amb presentar depressió subclínica, ser dona, tenir una edat elevada, un baix nivell d’ingressos, un menor nombre d’anys d’educació formal i ser vidu”, segons els autors de l’estudio “Depressió subclínica a Espanya: prevalença i impacte sobre la salut”, publicat en ‘Revista de Psiquiatria i Salut Mental’ (2011). Per arribar a aquestes conclusions, els autors van utilitzar dades obtingudes de l’Enquesta Mundial de Salut, un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que recull dades de 68 països de totes les regions del món.En analitzar el seu impacte en el benestar de la població espanyola, els autors van considerar que causa una deterioració significativa de l’estat de salut. Afegeixen que la disminució de l’estat de salut afecta als components més associats amb els símptomes depressius, com l’ànim, el somni i l’energia, així com a uns altres la relació de la qual no sembla tan directa, com és el cas de la visió.

Deixa un comentari