Entre un 3% i un 6% dels nens que van al col·legi són hiperactius i aquesta és la principal causa del fracàs escolar. Aquesta afecció -reconeguda per la comunitat científica com a trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)- es registra en totes les zones del món i és més freqüent en els nois que en les noies. Segons estadístiques nord-americanes, la incidència es calcula entre els 750.000 i 1.600.000 nens, la qual cosa suposa prop d’un 7%. No obstant això, molts autors xifren la incidència fins a en un 17%, ja que no es diagnostica a molts d’aquests nens i, en el seu lloc, se’ls tracta com a conflictius.
El trastorn es desenvolupa entre els 2 i els 6 anys d’edat. Els nens més afectats tenen de 6 a 15 anys. Encara que poden manifestar solament els símptomes de la falta d’atenció o
sofrir la hiperactivitat de forma aïllada, el més freqüent és que tots dos problemes es donin de manera simultània i comencin a remetre durant l’adolescència.El 40% dels nens hiperactius tenen dificultats en l’aprenentatge, la qual cosa provoca que molts abandonin els estudis en l’adolescènciaNo hi ha unanimitat en com caldria considerar al trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) perquè mentre per a alguns no és més que un trastorn freqüent en la infància, per a uns altres és una malaltia que pot guarir-se si es diagnostica a temps. Alguns investigadors creuen que fins i tot és un error greu intentar classificar com a malaltia una sèrie de problemes psicològics que afecten a molts nens. Per a la psicòloga Isabel Menéndez Benavente, “és un trastorn que 
presenta un desajustament funcional del cervell, per la qual cosa no es tracta d’educació ni de problemes estrictament psicològics, també existeix una evidència biològica”.No obstant això, hi ha dades preocupants, com que el 40% dels nens hiperactius tenen dificultats en l’aprenentatge, la qual cosa provoca que molts abandonin els estudis en l’adolescència. Gairebé la meitat sofreix, a més, problemes d’ansietat o rabietas i el 20% d’aquests nens registra símptomes de baixa autoestima o depressió.D’altra banda, alguns pares mostren sentiments hostils cap als seus fills hiperactius, sobretot perquè no comprenen que el nen es comporti com “un inmadur i maleducat”, com en ocasions ells mateixos li defineixen. El problema d’això és que el trastorn pot accentuar-se en cas que els pares no li prestin la suficient atenció, per la qual cosa és vital que coneguin al més aviat possible com han de comportar-se.
Com actuar davant un nen hiperactiu?Els experts aconsellen als pares que adoptin unes normes clares perquè el nen sàpiga què s’espera d’ell i, si bé aconsellen els càstigs curts perquè siguin eficaços, rebutgen en canvi els físics. Igual d’important és marcar horaris
estables de menjar, activitats, somni i altres tasques fixes per no alterar el ritme de vida del nen, propiciar un ambient ordenat i tranquil. I tan important com no deixar-se manipular pels capritxos que demanin és donar-los petites responsabilitats.Convé adoptar unes normes clares perquè el nen sàpiga què s’espera d’ellTambé cal considerar que els pares al final pateixen la hiperactivitat de forma indirecta, ja que sovint ells es veuen obligats a formar part dels entreteniments que busquen per als seus fills. Alguns pares amb fills hiperactius acudeixen amb ells a un parc quan estan molt inquiets perquè juguin, corrin o saltin, però és freqüent que els pares hagin de fer el mateix que els petits. L’esport i els exercicis de relació física són una manera de controlar la hiperactivitat, aconseguir que es cansin i que estiguin més tranquils durant unes hores.Per aquest motiu la creativitat juga un paper fonamental en el cap d’els qui han de cuidar a aquests nens. Certes famílies creen a les seves cases racons d’activitats que canvien periòdicament perquè els nens no s’avorreixin. Un truc molt utilitzat és habilitar-los un lloc amb robes velles, barrets i teles perquè es disfressin, assumeixin diferents personatges i passin les hores.
Naturópata