El símptoma depressiu més freqüent entre les persones majors de 80 anys és l’apatia, que es caracteritza per la pèrdua d’interès pels altres, per la pròpia cura personal, per activitats que abans eren plaents… A més, es tracta d’un símptoma molt comú entre les persones que sofreixen algun tipus de malaltia neurodegenerativa, com l’Alzheimer o el Parkinson. En aquest article es puntualitza els factors de risc de sofrir apatia, la seva relació amb les malalties neurodegenerativas i com ajudar a l’ancià afectat.
L’apatia és un estat de completa indiferència en el qual la persona que la sofreix sent que no té ganes de realitzar activitats quotidianes o activitats que abans li produïen satisfacció. I sent, a més, que és incapaç de realitzar-les. Una persona apàtica no pot plantejar-se metes, manifesta indiferència afectiva, té problemes de rendiment cognitiu i perd la motivació, l’interès i la iniciativa. És a dir, disminueixen la cognició, la conducta i l’emoció.
Segons un estudi realitzat per la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària, fins a un 20% de les persones de més de 80 anys sofreix apatia. És el símptoma depressiu més freqüent. És important assenyalar que l’apatia pot produir-se en el context d’una depressió, però també hi ha moltes persones que sofreixen aquesta patologia sense apatia; en aquests casos, el símptoma amb més pes és la tristesa o l’ansietat.
L’apatia és molt freqüent en persones amb altres trastorns i que no pateixen, necessàriament, depressió. És molt habitual en els qui han sofert traumatismes cranioencefàlics, infeccions cerebrals o que pateixen malalties neurodegenerativas, com Parkinson, Alzheimer a i altres demències. En aquests casos, l’apatia està produïda per lesions cerebrals que alteren certs circuits cerebrals en els quals intervé fonamentalment el lòbul frontal. Segons alguns estudis, l’apatia es dóna en el 72% dels pacients amb Alzheimer (és el símptoma més comú, seguit de l’agitació, amb un 60%). D’altra banda, s’estima que la meitat dels pacients de Parkinson en els seus estadis inicials sofreixen apatia.
A Espanya, es calcula que unes 600.000 persones sofreixen Alzheimer i, unes 150.000, Parkinson. La major part d’elles són majors de 65 anys. A més, aquestes malalties estan lligades a l’edat: quanta més edat es té, més risc hi ha de patir-les. Per aquest motiu, l’apatia és tan freqüent en les persones majors de 80 anys. I, a mesura que la malaltia s’agreuja també és més greu aquest estat d’indiferència.
Com s’ha assenyalat amb anterioritat, aquest símptoma pot donar-se en una depressió o en el context d’una malaltia neurodegenerativa. Per exemple, en la depressió, l’apatia sovint s’acompanya de tristesa o dificultat per gaudir. En l’Alzheimer, sobretot, la sol provocar la pèrdua de memòria. Encara que és habitual que les persones ancianes que sofreixen una malaltia d’aquest tipus també estiguin deprimides, amb o sense apatia.
Com assenyala Román Safareig, neuròleg membre de la Societat Espanyola de Neurologia, SEN, “el malalt apàtic perd iniciativa i interès i té un col.lapse emocional. No hi ha activitat espontània o està molt disminuïda, de manera que, si se li deixa, pot romandre assegut de forma indefinida, sense parlar”… L’ancià apàtic és l’ancià que s’abandona: no fa les labors de la casa o no es preocupa per les seves ocupacions habituals, ni tampoc té interès en la vida social.
“En formes greus pot fins i tot abandonar la higiene personal. No obstant això, si se li estimula s’aconsegueix, en general, que desenvolupi l’activitat sol·licitada”. Per això, els experts assenyalen que és fonamental animar-li de forma contínua al fet que realitzi activitats plaents. És freqüent que familiars i cuidadors s’estressin i frustrin amb la conducta d’un ancià apàtic. Però, per a la seva recuperació, és important que l’ancià compti amb la presència d’una persona que li estimuli i li animi a realitzar activitats.
Com explica Román Safareig en el seu llibre Manifestacions psicològiques i conductuals de la malaltia d’Alzheimer, “convé recordar que ja en l’ancià normal l’apatia s’associa a una afectació cognitiva major i a un pitjor rendiment funcional, la qual cosa suggereix que és un signe precoç de declinar cognitiu. Quan existeix apatia augmenta la probabilitat que la deterioració cognitiva lleu es converteixi en demència”. Per tant, l’apatia pot ser un símptoma sentinella, és a dir, un símptoma que avisa que s’està produint una altra malaltia que encara no està diagnosticada.
JOSÉ A. RODRÍGUEZ.- 19 d’agost de 2012