Apatia en gent gran: causes i com abordar-la

L’apatia és un dels símptomes més freqüents en la gent gran, però també un dels més infradiagnosticats. De fet, es defineix com una pèrdua d’interès, motivació i implicació en les activitats i relacions habituals. En primer lloc, cal aclarir un punt d’entrada important: l’apatia NO és una part normal de l’envelliment. En canvi, és un signe que mereix atenció mèdica i, sovint, resposta professional. En aquest article veuràs què és l’apatia, com es distingeix d’altres condicions similars, quines poden ser les seves causes i com acompanyar-la des de la família i el sistema sanitari.

Què és l’apatia en la gent gran

De fet, l’apatia és un síndrome caracteritzat per una disminució marcada de la motivació que es manifesta en múltiples àmbits. En concret, els seus components principals són:

En primer lloc, reducció de l’iniciativa: dificultat per començar activitats.
A més, pèrdua d’interès: en activitats abans plaents, en relacions socials, en el propi entorn.
També, disminució de la resposta emocional: aparença «plana», menys reacció davant successos.
Finalment, reducció de la implicació social: menys converses, menys sortides, aïllament progressiu.

Prevalença

D’altra banda, l’apatia és molt més freqüent del que sovint es reconeix:

De fet, al voltant del 3-4% de les persones majors de 65 anys sense demència pot presentar apatia significativa.
A més, en persones amb deteriorament cognitiu lleu, la prevalença pot arribar al 15-30%.
També, en persones amb malaltia d’Alzheimer o altres demències, pot superar el 50%.
Finalment, també apareix en altres patologies neurològiques (Parkinson, ictus).

Apatia, depressió i demència: distingir-les

Cal aclarir aquest punt important. L’apatia, la depressió i la demència sovint es superposen però són condicions diferents amb abordatges distints.

Apatia sense depressió

De fet, pèrdua de motivació i interès sense tristesa marcada.
A més, la persona pot no expressar patiment subjectiu.
També, NO hi ha sentiments de culpa, autoreproche ni idees suïcides marcades.
Finalment, sovint la família és qui detecta el canvi.

Depressió

En primer lloc, estat d’ànim trist o irritable persistent.
A més, sentiments de culpa o desesperança.
També, alteracions del son, la gana i el pes.
Així mateix, patiment subjectiu important.
Finalment, en casos greus, poden aparèixer idees suïcides.

Demència

De fet, afectació cognitiva progressiva (memòria, orientació, llenguatge, funcions executives).
A més, sovint acompanyada d’apatia com a símptoma associat.
Finalment, requereix valoració neurològica específica.

Cal remarcar que les tres condicions poden coexistir en una mateixa persona. Per aquest motiu, el diagnòstic requereix valoració professional acurada.

Causes de l’apatia en gent gran

Causes neurològiques

De fet, malaltia d’Alzheimer i altres demències.
A més, malaltia de Parkinson i altres trastorns del moviment.
També, seqüeles d’ictus, especialment en àrees frontals o subcorticals.
Finalment, altres patologies neurològiques específiques.

Causes mèdiques

En primer lloc, hipotiroïdisme no diagnosticat.
A més, anèmia.
També, infeccions (a vegades atípiques en gent gran).
Així mateix, dèficits nutricionals (vitamina B12, folat, vitamina D).
D’altra banda, malalties cròniques descompensades.
Finalment, alguns medicaments (sedants, alguns antihipertensius, opioides).

Causes psicològiques i socials

De fet, pèrdua de la parella o d’éssers estimats.
A més, jubilació mal viscuda.
També, aïllament social.
Així mateix, pèrdua d’autonomia (mobilitat, sentits, funcions).
D’altra banda, canvis en el context vital (canvi de casa, institucionalització).
Finalment, depressió no diagnosticada.

Impacte sobre la salut i el pronòstic

D’altra banda, l’apatia no és un problema menor. En concret, els estudis han demostrat que s’associa a:

De fet, major fragilitat física i deteriorament funcional.
A més, major mortalitat: estudis com el Cardiovascular Health Study han observat un increment de mortalitat en persones amb apatia significativa (l’estudi va identificar un increment aproximat del 25% en anàlisis específiques).
També, major risc de deteriorament cognitiu i evolució a demència.
Així mateix, pitjor qualitat de vida global.
D’altra banda, sobrecàrrega dels cuidadors (l’apatia és sovint més estressant que altres símptomes conductuals).
Finalment, menor adherència als tractaments mèdics.

Investigació científica

Així mateix, la recerca en aquest camp és activa. En concret, investigadors com el Dr. Jean-François Dartigues (Universitat de Bordeus) i altres grups com el de la Universitat de Pittsburgh han publicat treballs sobre la prevalença i el pronòstic de l’apatia en la gent gran, mostrant la importància de detectar-la i abordar-la a temps.

Com detectar l’apatia: senyals d’alarma

D’altra banda, la família i les persones properes solen ser les primeres a notar els canvis. En concret, alguns senyals a observar són:

En primer lloc, reducció de les activitats habituals (hobbies, sortides, telefonades).
A més, menys iniciativa: cal insistir perquè faci coses que abans feia sol.
També, aparença emocional plana: menys expressió d’alegria o interès.
Així mateix, disminució de les converses i l’interès pels altres.
D’altra banda, desatenció de la higiene o l’aparença personal.
També, desconnexió davant successos importants (nets, notícies).
Finalment, canvi general respecte al seu caràcter previ.

Cal aclarir un punt important. Aquests canvis no formen part «normal» de l’envelliment. En canvi, mereixen valoració professional per identificar la causa.

Quan consultar el professional de la salut

Consulta al metge de família

De fet, davant qualsevol canvi persistent en l’estat d’ànim, la motivació o la conducta.
A més, per revisió mèdica completa: descartar causes reversibles (dèficits, medicaments, patologies).
També, valoració de possible depressió geriàtrica.
Finalment, derivació a especialista si cal.

Consulta urgent en cas de:

En primer lloc, ideació suïcida o comentaris sobre «no voler seguir».
A més, deteriorament cognitiu ràpid.
També, canvis conductuals bruscos.
Finalment, manca de cura personal greu o desnutrició.

Cal remarcar-ho amb claredat. La depressió geriàtrica pot associar-se a risc de suïcidi més alt del que sovint es reconeix. Per aquest motiu, qualsevol senyal d’alarma requereix consulta immediata.

Estratègies per acompanyar l’apatia des de la família

Mantenir el vincle relacional

De fet, visitar regularment: la freqüència és més important que la durada.
A més, mantenir trucades quotidianes si es viu lluny.
També, incloure el gran en les converses familiars, també quan sembla desinteressat.
Finalment, respectar el seu ritme sense forçar-lo.

Promoure activitats significatives

En primer lloc, recuperar hobbies antics o adaptar-los.
A més, oferir petites activitats assumibles (paseigs curts, cuinar plegats).
També, activitats amb nets o família jove.
Així mateix, activitat física suau: caminar, gimnàstica de manteniment, ioga adaptat.
D’altra banda, activitats cognitives: lectura, jocs, memòria, sopa de lletres.
Finalment, rutines diàries: donen estructura i seguretat.

Cuidar l’entorn

De fet, mantenir la casa ben il·luminada i acollidora.
A més, evitar trasllats innecessaris o canvis bruscos d’entorn.
També, mantenir contacte amb amistats i xarxa social.
Finalment, si viu sol, valorar suports adequats (teleassistència, servei d’ajuda a domicili).

Alimentació i cura física

En primer lloc, alimentació variada i suficient: la desnutrició és freqüent i empitjora tot.
A més, bona hidratació.
També, exposició solar moderada: importància de la vitamina D.
Finalment, revisions mèdiques periòdiques.

Tractament professional

Abordatge multimodal

De fet, quan l’apatia és significativa, el tractament sovint combina:

De fet, abordatge de les causes reversibles: revisió de medicaments, correcció de dèficits, tractament d’infeccions o patologies subjacents.
A més, tractament de la depressió si està present (psicoteràpia, fàrmacs específics segons cada cas).
També, estimulació cognitiva i teràpies ocupacionals.
Així mateix, activitat física adaptada.
D’altra banda, intervenció social: activitats grupals, casals d’avis, associacions.
Finalment, en algunes situacions, medicació específica sota valoració del professional.

Recursos catalans

De fet, metge de família i CAP: primer punt de contacte.
A més, equips d’atenció primària específics per gent gran.
També, Programes d’Atenció a la Gent Gran del CatSalut.
Així mateix, Centres de Salut Mental per adults.
D’altra banda, Serveis Socials Municipals: valoracions de dependència, ajudes.
També, casals d’avis i centres de dia: alternativa a l’aïllament.
Finalment, associacions com Amics de la Gent Gran, Creu Roja i altres.

Cuidar els cuidadors

D’altra banda, cuidar una persona gran amb apatia sostinguda és exigent. Cal aclarir un punt important. La salut del cuidador és fonamental per poder cuidar bé:

En primer lloc, reconèixer les limitacions pròpies.
A més, demanar ajuda a altres familiars, professionals o serveis.
També, mantenir la pròpia vida (amistats, aficions, salut).
Així mateix, grups de suport per a cuidadors.
D’altra banda, respirs: períodes de descans planificats.
Finalment, no dubtar en consultar el professional davant signes d’esgotament (síndrome de sobrecàrrega del cuidador).

Alimentació i estil de vida com a suport

D’altra banda, més enllà del tractament professional, alguns hàbits acompanyen el benestar de la gent gran:

De fet, alimentació variada i suficient, adaptada a les seves preferències.
A més, aliments rics en omega-3 (peix blau) amb possibles efectes en la salut cerebral.
També, fruits secs, llegums, cereals integrals per a nutrients del grup B.
Així mateix, hidratació constant.
D’altra banda, activitat física suau: passeigs, exercici adaptat.
Finalment, estimulació cognitiva quotidiana.

Al catàleg pots consultar la selecció de complements per al sistema nerviós, sempre com a suport i sota orientació professional.

Precaucions

No etiquetar com «normal per l’edat»

En primer lloc, cal insistir que l’apatia i la depressió NO són conseqüències inevitables de l’envelliment. En canvi, són condicions sovint tractables que mereixen atenció professional.

Vigilància del risc de suïcidi

D’altra banda, cal atenció a comentaris sobre «no valer la pena», «voldre acabar», «voler descansar per sempre». En concret, la depressió geriàtrica pot associar-se a risc de suïcidi. Davant qualsevol senyal, contactar amb el metge o serveis d’urgència sense demora. Recursos com el Telèfon de l’Esperança (900 92 55 55 a Catalunya) també ofereixen suport.

Compte amb l’automedicació

També, davant símptomes com apatia, tristesa o falta d’energia, no cal automedicar-se ni utilitzar «remeis naturals» sense consulta. En concret, moltes plantes i complements poden interaccionar amb medicaments habituals en la gent gran.

Revisió de medicaments

Així mateix, la gent gran sovint pren múltiples medicaments. En concret, davant apatia o canvis conductuals, el metge de família pot valorar si algun medicament pot estar contribuint al quadre.

Respecte a l’autonomia

Finalment, cuidar una persona amb apatia no significa decidir per ella. En canvi, cal mantenir la seva autonomia i la seva capacitat de decisió tant com sigui possible.

Preguntes freqüents sobre l’apatia en gent gran

És normal que la meva mare/pare gran perdi interès per les coses?

No és una part normal de l’envelliment. En concret, si els canvis són persistents i afecten la seva vida diària, mereixen valoració mèdica.

Apatia i depressió són el mateix?

No. En concret, poden coexistir, però l’apatia pot aparèixer sense els sentiments típics de tristesa i culpa de la depressió. El metge sabrà distingir-les.

L’apatia sempre indica demència?

No sempre. En concret, pot aparèixer sense demència, encara que és un símptoma freqüent en persones amb deteriorament cognitiu. Cal valoració professional per determinar-ne la causa.

Es pot tractar l’apatia?

Depèn de la causa. En concret, moltes causes són tractables (dèficits, medicaments, depressió, patologies). L’abordatge multimodal (mèdic, psicològic, social) sol ser efectiu.

Com puc ajudar el meu familiar?

Manté el vincle, promou activitats significatives i adaptades, cuida el seu entorn, assegura una bona alimentació i hidratació, i sobretot no dubtis a consultar el metge de família.

Quan preocupar-se seriosament?

Davant canvis persistents (>4-6 setmanes), ideació suïcida, deteriorament cognitiu ràpid, canvis conductuals bruscos o desnutrició. En aquests casos, consulta urgent.

Els complements per la memòria van bé per l’apatia?

No hi ha evidència sòlida que substitueixin l’abordatge professional. En canvi, poden ser un suport en el context d’una avaluació més àmplia, sempre amb orientació del metge.

Puc portar el meu familiar a un psicòleg?

Sí. En concret, la psicoteràpia adaptada pot ser molt útil en gent gran amb apatia o depressió. Consulta amb el metge de família per orientació o derivació.

Conclusió

En definitiva, l’apatia en la gent gran és una condició freqüent, sovint infradiagnosticada, però amb impacte real sobre la salut, la qualitat de vida i el pronòstic. De fet, no s’ha de considerar una part inevitable de l’envelliment: mereix valoració mèdica per identificar-ne la causa i abordar-la adequadament. Ara bé, la resposta és sovint multimodal: revisió mèdica, tractament de causes reversibles, suport psicològic i social, activitat adaptada, i acompanyament familiar. Finalment, cuidar la persona gran també vol dir cuidar el cuidador: no cal fer-ho tot sol, i els recursos socials i sanitaris de Catalunya poden ser un gran suport. Davant canvis persistents en un familiar gran, no esperis: consulta el metge de família.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un professional de la salut, geriatra o psiquiatre.

Referències i fonts de consulta

Jaime Gómez

Especialista en alimentació, nutrició i dietes, articles de bellesa, psicologia i consells sobre salut.
Apassionat d’hàbits de vida saludable, remeis naturals i teràpies.