Salut i malaltia. Què és la malaltia des del seu punt de vista?

Entrevista a Alejandro Jodorowsky
La malaltia és una protesta del teu nen capritxós interior. Nen al que li van prohibir fer alguna cosa o ho van obligar a fer alguna cosa que no volia. I si vull sanar-me…
Deixes de protestar i acceptes la realitat, arribant a un compromís entre el que és i el que imagines que és la realitat…llavors sanes. Quan comences a establir relacions belles, llavors comences a sanar-te. No comprenc el motiu pel qual diu que “l’art ha de guarir, si l’art no guareix és que no és art”.
L’art és psicoterapia en si mateix. Hem de guarir-nos de no ser nosaltres mateixos, hem de guarir-nos de no estar en el present.
Hi ha una frase hasídica que diu: Si no ets tu, qui? Si no és aquí, on? Si no és ara, quan? Llavors, si ets capaç de solucionar el quan, l’aquí i el qui (el tu), doncs ja et vas guarir, estàs sent tu mateix.
La malaltia pot ser considerada com un aliat?
Si volem sanar, cal estimar a la nostra malaltia. Si no l’estimem, si no l’honrem i no reconeixem que ella té un missatge per a nosaltres, no sanarem. Tota malaltia és sagrada, ens remet a nosaltres mateixos, ens obliga a comprendre per què l’hem creat
Com podem relacionar-nos amb la nostra malaltia si en general pensem que és fruit d’un accident, o fins i tot de la mala sort?
Entenent que en tota malaltia hi ha una prohibició, et prohibeixen ser el que ets, una falta de consciència, no t’adones del que ets i una falta de bellesa, si la perds enmalalteixes.
No m’acaba de quedar clar…
La malaltia és una informació que ens falta, és un grau de inconsciencia. Si no som conscients, no ens guarim i considerem malalties a qualsevol desequilibri intel·lectual, emocional, creatiu-sexual o material.
Les malalties estan connectades amb el propi arbre genealògic?
És evident que sí. Hem de conquistar la llibertat trencant la poderosa fidelitat a la història familiar. Alliberar al malalt del pes de les lleialtats inconscients (familiars) que manegen i condicionen la seva vida.
Com?
Sortir de les dificultats implica modificar en profunditat la nostra relació amb nosaltres mateixos i amb el passat. La gent no vol pagar el preu per deixar de sofrir. Aquest preu és canviar, deixar de viure en funció d’aquests preuats problemes que s’arrosseguen.
Per tant, la malaltia és la nostra responsabilitat.
Així és. Has de deixar que el teu esperit la reconegui i s’aparti d’ella. És necessari que en el malalt hi hagi un canvi de mentalitat, sense aquesta transformació no és possible la curació.
Encara hi ha qui diu que el sofriment és bo, que aquest món és una vall de llàgrimes al que venim a sofrir
El sofriment és ignorància i la malaltia és essencialment separació, és a dir, creença d’estar separat.
 
El camí per arribar a la salut és la informació en forma d’un coneixement que està inscrit en el cos i que es presenta reclamant el que mancaba. Per guarir a un malalt cal posar-l’ho en relació amb el seu “Déu interior”.

Feu un comentari