LLOPS AMB PELL DE BE: ELS LACTIS

Al seu llibre “Els lactis i les cent malalties que provoquen”, el Dr Esteves assegura que aquests prenen desprevinguts els qui creuen estar consumint una cosa natural i saludable: “Difícilment pot trobar-se en la Naturalesa quelcom més perjudicial per a un ésser humà que tot el que ve de la vaca. I no em refereixo només a la carn i els seus derivats, sinó també a la llet, formatges i altres lactis. Aclarim això perquè és molta la gent que va deixar o va disminuir molt la carn, pensant que per compensar convé menjar més lactis.” El resultat? “De mil pacients oncològics atesos, cinc-cents van desenvolupar càncer després de fer-se ovolactovegetarianos i augmentar els lactis. “

La Professora Jane Plant, PhD, CBE, autora del llibre “Your life in your hands” (La teva vida a les teves mans), va ser diagnosticada de càncer de mama als 42 anys. Era una bioquímica reconeguda (actualment Cap científica del British Geological Survey) i creia que portava una vida sana: “Les meves primeres sessions de quimioteràpia no van tenir cap efecte. El tumor seguia de la mateixa mida. Llavors vaig suprimir els productes lactis”, explica la Prof. Plant. “En només uns dies el tumor va començar a encongir-se. Sis setmanes després d’haver suprimit els productes lactis de la meva dieta, vaig palpar el tumor. Ja no quedava gens”, relata al seu llibre. “Els metges no s’ho podien creure. Ningú esperava que jo sobrevisqués amb el meu tipus de càncer al nivell que estava (ja havia envaït el sistema limfàtic). ”
La convicció de Jane Plant que els productes lactis poden causar càncer ve del complex químic de la llet, que va descobrir gràcies a la seva professió. Ella no tenia un historial familiar de càncer de mama. De fet, va descobrir que només del 5 al 10% dels càncers de mama són el resultat de gens heretats, i la malaltia no sempre es manifesta, encara en aquelles persones que porten el gen canviat.
El problema fonamental dels lactis i derivats, fins i tot descremats o biològics, orgànics o biodinámics, és que concentren -entre d’altres cancerígens naturals o addicionats-, el factor de creixement epitelial (ECF) que normalment produeix la vaca (junt amb altres perilloses substàncies per a un ésser humà) per fer créixer el seu vedell… de 0 a 200 quilos en un any! “Això mateix en un bebè humà i més encara en un adult que consumeix formatges, dolç de llet, llet condensada, etc., és una aberració quotidiana que la gent fa creient que és bo”, explica el Dr. Esteves.
El consum de lactis és un hàbit difícil de desterrar perquè molts ho fan per evitar l’osteoporosi. Segons el Dr. Néstor Horacio Frattini, President de la Societat Argentina de Terapèutica Cel·lular i Biològica, això és un error. “Les raons per la que es recomanava la llet no són vàlides. A més els lactis fant molt mal. ” El primer pas és prendre consciència que la llet no és efectiva en el seu aportament de calci. La prova d’això és que Dinamarca, EE.UU. i Uruguai, els països amb major consum de lactis, registren els percentatges més alts de dones majors de 50 anys amb osteoporosi.
L’estudi més voluminós i inqüestionable de la història de la Nutrició, fet per a la Universitat de Cornell, Oxford i el Ministeri de Salut de la Xina, dirigit pel Dr. Campbell i disponible en Internet (40.000 pàgines) va demostrar irrefutablement que els lactis, lluny d’evitar l’osteoporosi, la generen, ja que roben molt més calci del que aporten. El doctor Esteves assegura que, per si fos poc, “Aquest calci es diposita en qualsevol part menys on el necessitem, ja que pel que sembla la seva memòria molecular està programada per alimentar a un vedell, no a un humà”.
Més important que fer-se revisions regulars de salut, que són preventius nomès a un nivell secundari, és la prevenció primària, “que passa per detectar en cada persona i corregir a temps, però sense obsessió ni fanatismes, les potencials causes d’una eventual malaltia, tant física com anímica, per deixar de continuar llançant llenya en el foc”. És a dir, per deixar d’enverinar-nos.

Feu un comentari