L’exposició a certs contaminants afecta la funció dels testicles

Un estudi del CSIC revela que aquestes substàncies, entre les quals es troben el ftalato o la zearalenona, poden causar patologies reproductives en el sexe masculí.

Investigadors del CSIC han comprovat que l’exposició a certs contaminants mediambientals pot afectar al desenvolupament i funció dels testicles. L’estudi, publicat en la revista Reproductive Toxicology, demostra en ratolins mascle que l’expressió de centenars de gens pot veure’s alterada per l’exposició durant el desenvolupament embrionari a determinades substàncies, presents en alguns pesticides, plàstics, aliments i cosmètics.

Els científics han dut a terme els experiments amb diferents dosis de ftalato (un plastificador), zearalenona (una toxina present en alguns cereals), lindano (un plaguicida), bisfenol A (empleat en la fabricació de plàstics) i estradiol (una hormona esteroide sexual femenina). L’exposició es va dur a terme en períodes acumulatius durant el desenvolupament embrionari amb dosis més elevades que les que s’estima que afecten habitualment als humans.

Tots els compostos analitzats formen part dels denominats disruptores endocrins, “un ampli i heterogeni grup de substàncies químiques que poden interferir en el sistema endocrí amb efectes sobre el desenvolupament i funció reproductius”, detalla l’investigador del CSIC Jesús del Mall.

En concret, el treball indica que el ftalato i la zearalenona generen petjades de desregulació gèniques específiques, independentment dels nivells o el moment de l’exposició a aquests compostos. “El seu efecte s’observa també en animals adults si la seva mare va estar exposada a aquestes substàncies dues setmanes abans de la fecundació”, assenyala Del Mall.

Els resultats de l’estudi apunten al fet que aquestes substàncies tenen mecanismes d’acció gènica en els testicles en etapes molt primerenques del desenvolupament embrionari. “Molts d’aquests gens desregulats tenen activitats funcionals interrelacionades i per això poden afectar a processos clau en la funció cel·lular causants de patologies reproductives en el sexe masculí”, indica aquest investigador

Els científics esperen que aquest treball, dut a terme en col·laboració amb la Universitat de Utrecht (Països Baixos), ajudi a trobar biomarcadors moleculars de toxicitat reproductiva i a potenciar futures recerques sobre els possibles efectes d’aquests compostos.

“Diversos estudis epidemiològics han evidenciat un increment de les alteracions del desenvolupament i funció testiculars en humans i animals. L’augment dels casos de càncer testicular en homes joves, l’increment de malformacions genitals i el descens progressiu de la quantitat i qualitat espermática són algunes de les patologies relacionades causalment amb els disruptors endocrins”, agrega l’investigador del CSIC.