Una troballa sobre les banyes dels cérvols qüestiona l’origen de la osteoporosis

banyesUn equip espanyol apunta que la pèrdua de manganès causa la malaltia. Fins ara es pensava que el responsable era la falta de calci.
Les banyes dels cérvols són pràcticament impossibles de trencar. Però en 2005 alguna cosa li va succeir a aquests animals a Espanya perquè les seves cornamentes van començar a fracturar-se de forma alarmant. Per resoldre el misteri, un equip de l’Institut de Recerca en Recursos Cinegéticos de la Universitat de Castella-la Manxa va analitzar detalladament les banyes trencades i va observar que la causa de la debilitat era una reducció del manganès, un mineral que obtenen per l’alimentació. Aquesta troballa els porta a plantejar la hipòtesi que potser això passi també en els humans i l’origen de la osteoporosis sigui un descens d’aquest mineral i no la pèrdua de calci, com es creu fins ara.
“El descens de manganès impedeix que es fixi ben el calci i, per tant, els ossos s’afebleixen. Si el cos humà amb l’edat perd manganès (que absorbeix sobretot de l’intestí prim i el fetge)manganeso haurà d’obtenir-ho de l’esquelet, doncs el mineral és necessari per a diversos òrgans, entre ells el cervell. El que succeeix és que al mateix temps que treu el manganès extreu també calci, que ja no torna a fixar bé i s’elimina per l’orina”, explica a Elmundo.es Tomás Landete-Castillejos, coordinador del treball que es publica en la revista ‘Frontiers of Bioscience’. D’aquesta forma pot anar desenvolupant-se a poc a poc la osteoporosis.
La teoria ha de ser confirmada ara amb estudis i assajos mèdics, però els seus autors consideren, segons han declarat a l’Agència SINC, que “pot donar un gir en una nova direcció totalment diferenta a les considerades fins ara en osteoporosis, en establir que la pèrdua de calci pot ser la conseqüència però no l’origen”. Si es valida la hipòtesi, la teràpia per combatre el trastorn també haurà de canviar, perquè fins ara tots els tractaments s’orienten a potenciar els nivells de calci.
L’any en el qual les banyes dels cérvols es van començar a trencar va fer molt fred. Això va cervol neuprovocar que les plantes reduïssin les seves concentracions de manganès, com a resposta a l’estrès i, per tant, els animals van obtenir menys quantitat d’aquest mineral i les seves banyes van pagar les conseqüències d’aquesta manca.
“Un estudi en rates de 1986 ja va confirmar que una pèrdua de manganès donava ossos amb menys calci, però no hi ha hagut molts més estudis en la mateixa línia”, reconeix Landete-Castillejos.
La teoria d’aquests investigadors va encara més enllà i suggereixen que en desenvolupar-se la osteoporosis i anar esgotant-se el manganès, essencial per al cervell, podrien aparèixer altres trastorns, com el Parkinson o l’Alzheimer.
“Hem tractat de buscar aquesta relació i vam veure a l’Hospital d’Hellín (Albacete) que d’un grup de pacients operats per osteoporosis, el 40% va desenvolupar algun tipus de problema cerebral, com l’Alzheimer, mentre que els operats de osteoartritis (que és el desgast del cartílag, no de l’os) cap va desenvolupar aquests trastorns”, assenyala l’autor de l’estudi.osteo
“De moment tenim una hipòtesi que és com un formatge gruyère. Té una base sòlida -la relació entre el manganès i la debilitat dels ossos- i molts forats que hauran d’anar emplenant els investigadors mèdics. Aquesta ja no és la nostra labor”, argumenta l’expert de la Universitat de Castella-la Manxa.
No obstant això, creu que la base és suficientment sòlida per aprofundir en el tema i investigar a fons, per les implicacions mèdiques que pot tenir.
Ciervos en Quintanilla de Onésimo.| Carlos Espeso
Isabel F. Lantigua | Madrid

Feu un comentari