El manganès és un mineral traça essencial que participa en nombrosos processos de l’organisme, entre ells la formació i el manteniment de l’estructura òssia.
Tot i això, durant anys el seu paper ha quedat en un segon pla davant del calci. Una línia de recerca liderada per un equip científic espanyol proposa ara un canvi de paradigma: la pèrdua de manganès podria ser l’origen de la fragilitat òssia, mentre que la disminució de calci en seria una conseqüència.
Durant dècades s’ha considerat que la pèrdua de calci era la principal causa de l’osteoporosi. No obstant això, un equip d’investigació espanyol proposa una nova mirada: el dèficit de manganès podria ser el veritable desencadenant de la fragilitat òssia, i la pèrdua de calci només una conseqüència.
Índex de continguts
Un descobriment inesperat a partir de les banyes dels cérvols
Les banyes dels cérvols són estructures òssies extraordinàriament resistents. Tanmateix, a partir de l’any 2005, a diverses zones d’Espanya es va observar un fenomen preocupant: les cornamentes començaven a fracturar-se amb facilitat.
Per esbrinar-ne la causa, un equip de l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC) de la Universitat de Castella-la Manxa va analitzar banyes trencades i va detectar una dada clau: presentaven una reducció significativa de manganès, un mineral que els animals obtenen a través de l’alimentació.
Aquesta deficiència explicava la debilitat estructural de l’os, malgrat que els nivells de calci no semblaven inicialment alterats.
El paper del manganès en la fixació del calci
Segons explica Tomás Landete-Castillejos, coordinador de l’estudi publicat a la revista Frontiers in Bioscience, el manganès és essencial perquè el calci es fixi correctament a l’os:
“El descens de manganès impedeix que el calci es fixi adequadament. Quan el cos necessita manganès per a òrgans vitals, com el cervell, l’extreu de l’esquelet, i amb ell també s’elimina calci, que ja no es pot reincorporar correctament.”
Amb el temps, aquest procés podria afeblir progressivament l’estructura òssia i afavorir el desenvolupament de l’osteoporosi.
Factors ambientals i alimentaris
L’any en què es van començar a observar fractures a les banyes dels cérvols va coincidir amb un hivern especialment fred. Aquest estrès ambiental va provocar que les plantes reduïssin la seva concentració de manganès, fet que va disminuir l’aportació d’aquest mineral a la dieta dels animals.
Aquest detall reforça la idea que els canvis ambientals i nutricionals poden tenir un impacte directe sobre la salut òssia.
Evidència científica: què diu la recerca?
Aquesta hipòtesi no parteix del no-res. Ja l’any 1986, un estudi amb rates va demostrar que una dieta deficient en manganès donava lloc a ossos amb menor contingut de calci i pitjor qualitat estructural.
Tot i així, els mateixos investigadors reconeixen que la literatura científica sobre aquest mineral i la salut òssia és encara limitada, especialment en estudis clínics amb humans. Per això, defensen la necessitat de nous assajos que confirmin o matisin aquesta relació.
Manganès, cervell i salut global
La teoria va encara més enllà. Atès que el manganès és fonamental per al funcionament del sistema nerviós, els investigadors suggereixen que el seu esgotament progressiu podria estar relacionat amb trastorns neurodegeneratius.
En un estudi observacional realitzat a l’Hospital d’Hellín (Albacete), es va detectar que el 40% de les persones operades per osteoporosi van desenvolupar problemes neurològics, com l’Alzheimer, mentre que aquest fenomen no es va observar en persones operades d’osteoartritis.
Aquestes dades no estableixen una relació causal directa, però obren una línia d’investigació especialment rellevant.
Preguntes freqüents sobre el manganès i els ossos
El manganès podria substituir el calci en la prevenció de l’osteoporosi?
No. El calci continua sent essencial, però aquesta hipòtesi suggereix que el manganès podria ser clau perquè el calci es fixi correctament.
Està demostrada aquesta teoria en humans?
Encara no de manera concloent. Hi ha indicis sòlids i estudis preliminars, però calen més assajos clínics.
Pot la manca de manganès afectar altres funcions del cos?
Sí. El manganès participa en processos metabòlics, antioxidants i neurològics, per la qual cosa el seu dèficit podria tenir repercussions més enllà de la salut òssia.
Bibliografia i fonts de consulta
- Batyrova G., Umarova G., Taskozhina G. et al. The Manganese–Bone Connection: Investigating the Role of Manganese in Bone Health. Journal of Clinical Medicine, 2024.
Disponible a MDPI: https://www.mdpi.com/2077-0383/13/16/4679 - Strause L., Saltman P., Smith J.C. Importance of Manganese in Bone Metabolism. Publicacions diverses de recerca en models animals indiquen que la deficiència de manganès altera el balanç entre formació i resorció òssia.
Resum accessible a PubMed: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/41516030/ - Zofková I., Davis M., Blahos J. Trace Elements Have Beneficial, as Well as Detrimental Effects on Bone Homeostasis. Physiol. Res. 2017;66:391–402.
Discussió sobre com elements traça com el manganès contribueixen positivament a l’homeòstasi òssia.
Resum disponible a PubMed: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/28248532/ - Estudi observacional sobre minerals traça i massa òssia en adults: Association between bone trace elements and osteoporosis in older adults.
Resum PubMed: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/36185074/
Aquest estudi mostra diferències en concentracions d’elements traça, inclòs el manganès, en teixit òssia de persones amb i sense osteoporosis. - Agència SINC – “La cuerna de los ciervos inspira una nueva teoría sobre la osteoporosis”.
Article que resumeix la hipòtesi desenvolupada per investigadors de la UCLM sobre el paper del manganès a partir de l’estudi de les banyes de cérvols.
Disponible a: agenciasinc.es
Altres recursos de referència científica:
- Article de revisió sobre elements traça i salut òssia a PubMed (inclou manganès, zinc, coure): pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23509220/
Naturópata