Un estudi que es publica a Annals of Medicine pot llançar per terra la teoria que la malaltia celíaca no es pot prevenir, ja que els factors ambientals sí que pesen en el seu desenvolupament.
Al contrari del que es pensava, mai no s’és massa vell per desenvolupar malaltia celíaca. Un treball dut a terme a la Universitat de Maryland ofereix dades sorprenents de la malaltia celíaca, ja que cada vegada es troben més casos d’aquesta patologia auto-immune en l’edat adulta; és a dir, que debuta en persones grans. Els resultats de l’esmentat estudi es publiquen en l’últim número d’Annals of Medicine.
Encara que s’han identificat marcadors genètics específics per al desenvolupament de la malaltia, es desconeix com i per què un individu perd la tolerància al gluten. “Fins i tot si un subjecte és positiu per a aquests marcadors genètics, no té per què desenvolupar la malaltia”. El treball ha mostrat que els factors ambientals fan que un individu perdi la tolerància al gluten. Aquesta troballa contradiu la teoria que no es pot fer gens per prevenir l’esmentada malaltia auto-immune, llevat que s’identifiqui la causa de l’autoimmunitat i que es pugui resoldre.
DesencadenantPerò si hi ha individus que toleren el gluten durant diverses dècades, hi ha d’haver algun factor ambiental o d’un altre tipus que canviï la situació. “Si s’identifiquen i es manipulen aquests factors es podria disposar d’un nou tractament per a la malaltia i d’una possibleprevenció de la celiaquia o una altra malaltia auto-immune, com la diabetis tipus 1, l’artritis reumatoide i l’esclerosi múltiple,” ha apuntat Fassano.
Així, el diagnòstic de la malaltia celíaca pot convertir-se en un repte per als pacients que tenen test positius, però que no han desenvolupat cap dels símptomes clàssics de la malaltia. En el treball només l’onze per cent dels subjectes identificats com a positius per a la malaltia celíaca a través de mostres de sang van ser diagnosticats realment d’aquesta malaltia auto-immune.
Font : José Luis Rodero Jurado
Naturópata