El dia 21 de setembre es va celebrar el Dia Mundial de l’Alzheimer, una malaltia neurodegenerativa que afecta a Espanya unes 600.000 persones i en la qual malgrat l’important nombre d’investigacions que es realitzen a tot el món, el fracàs recent dels nous tractaments pot deure’s a que no s’han aplicat en el moment adequat de la malaltia.
L’Alzheimer té una fase d’anys de durada en la qual no dóna símptomes (fase precínica), una segona fase (fase prodrómica) en què es produeixen els primers errors de memòria i una tercera fase (fase de demència) en la qual el pacient perd autonomia i ja no pot fer una vida independent. Investigacions recents han mostrat que els fàrmacs de disseny modern, que havien assolit la fase III d’assaig clínic amb resultats molt prometedors, han fracassat rotundament. Es tracta de fàrmacs dirigits contra la proteïna aminoloide, l’aparent responsable de l’Alzheimer. Les claus d’aquest fracàs poden estar que els fàrmacs es van assajar en pacients que tenien ja un quadre de demència, quan el dany cerebral podria ser massa avançat com per obtenir cap benefici.
Malgrat això, es continua treballant en aquesta direcció ja que els fàrmacs que han fracassat en la fase de demència poden ser més eficaços en la fase prodrómica donat que alguns medicaments ja disponibles, han mostrat indirectament capacitat per retardar la demència si se subministren precoçment.
Actualment, el diagnòstic d’Alzheimer només es fa en la fase de demència però com aferma el Dr. Pablo Martínez-Lage, Coordinador del Grup d’Estudi de Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) “si s’identifica la malaltia en el moment prodrómico, amb errors cognitius però amb autonomia preservada i s’aconsegueixen retardar els símptomes uns anys, el nombre de malalts es reduiria un 50% en dos o tres dècades. Així, la identificació de persones amb un procés d’Alzheimer en la primera fase permetria estudiar quins són els factors de risc que faciliten l’aparició dels símptomes i intervenir sobre ells” continua Martínez-Lage.
És per això que, des del Grup d’Estudi de Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia, insisteixen en la necessitat de plantejar-se una investigació capdavantera i sòlida que es tradueixi en un millor coneixement de la malaltia en la fase preclínica. Això permetria dissenyar programes de prevenció contra aquests factors com a dieta, exercici mental i físic, activitats socials, cura dels factors cardiovasculars i reforçar aquests programes amb fàrmacs específics anti-Alzheimer en les persones que desenvolupin els primers símptomes. Mentrestant, és crucial facilitar que els resultats de la investigació ja realitzada en el camp dels biomarcadors assoleixin ràpidament les consultes dels especialistes i s’apliquin de manera rutinària per al diagnòstic. L’anàlisi de líquid cefaloraquidi obtinguda en una punció lumbar, les tècniques modernes d’imatge per ressonància magnètica o tomografia d’emissió de positrons realitzats en persones amb símptomes ben caracteritzats poden detectar la malaltia en les seves primeres fases. “Aquests mètodes, units a la història clínica i l’avaluació neuropsicològica podrien detectar quan una persona amb símptomes lleus d’Alzheimer estaria en camí de desenvolupar demència”, conclou el Dr. Martínez -Lage.
Les bases del diagnòstic precoç passen també per l’esforç de l’educació sanitària de la població. Això és important ja que els primers símptomes de l’Alzheimer passen desapercebuts perquè els qui el sofreixen o els seus familiars els atribueixen als canvis propis de l’edat. I és important recordar que l’envelliment no produeix per si mateix demència. Per això, quan apareixen errors vistosos i persistents de la memòria i si s’acompanyen de dificultats per trobar paraules d’ús comú, desorientació, dificultat mantinguda per saber el dia que és o canvis vistosos de caràcter, és necessari acudir al neuròleg.
Font:saludvital
Naturópata