TDAH infantil: què és i com acompanyar-lo

El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns del neurodesenvolupament més freqüents en la infància. De fet, afecta aproximadament entre el 3% i el 7% dels nens en edat escolar segons estimacions internacionals.

En primer lloc, cal aclarir un punt fonamental d’entrada: el TDAH és una condició clínica reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut, incorporada al DSM-5 i al CIE-11, i requereix diagnòstic i seguiment professional per part d’un neuropediatra, psiquiatra infantil o equip especialitzat.

En aquest article veuràs què és el TDAH, com es diagnostica i es tracta, i com les famílies poden acompanyar el nen en el seu dia a dia.

Què és el TDAH

De fet, el TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament caracteritzat per un patró persistent de dèficit d’atenció, hiperactivitat i/o impulsivitat que interfereix amb el funcionament o el desenvolupament del nen. En concret, la seva base té components biològics i genètics ben documentats:

En primer lloc, hi ha alteracions en el funcionament de determinats circuits cerebrals (especialment els implicats en atenció, control d’impulsos i funcions executives).
A més, hi ha components hereditaris importants: els fills de persones amb TDAH tenen més risc.
També, hi intervenen factors ambientals (prematuritat, exposició a tabac/alcohol en gestació, entre altres).
Finalment, cal remarcar que NO és qüestió d’educació ni de «poca voluntat»: és un trastorn amb base biològica real.

Símptomes i formes de presentació

Dèficit d’atenció

De fet, dificultat per mantenir l’atenció en tasques.
A més, oblits freqüents i pèrdua d’objectes.
També, dificultat per seguir instruccions.
Així mateix, evitació de tasques que requereixen esforç mental sostingut.
D’altra banda, sembla que no escolti quan se li parla directament.
Finalment, desorganització i mala gestió del temps.

Hiperactivitat i impulsivitat

En primer lloc, inquietud motora, dificultat per estar quiet.
A més, parlar en excés.
També, interrompre converses o activitats d’altres.
Així mateix, respostes precipitades abans d’acabar la pregunta.
D’altra banda, dificultat per esperar el torn.
Finalment, sensació d’estar «motoritzat».

Presentacions clíniques

D’altra banda, el TDAH té tres presentacions principals:

De fet, presentació predominantment inatenta: més freqüent en nenes, sovint infradiagnosticada.
A més, presentació predominantment hiperactiva/impulsiva.
Finalment, presentació combinada: la més freqüent.

Diagnòstic: sempre professional

Qui pot diagnosticar el TDAH

Cal aclarir aquest punt amb claredat. El diagnòstic del TDAH només el pot realitzar un professional especialitzat. En concret:

De fet, pediatre: primera consulta orientativa.
A més, neuropediatra: especialista en trastorns del neurodesenvolupament.
També, psiquiatre infantil.
Finalment, equips multidisciplinaris (psicòleg clínic, pedagog, entre altres).

Com es fa el diagnòstic

En primer lloc, entrevista clínica amb els pares i el nen.
A més, criteris diagnòstics (DSM-5 o CIE-11): símptomes presents abans dels 12 anys, durant almenys 6 mesos, en múltiples contextos.
També, informació de l’escola (qüestionaris específics, informes docents).
Així mateix, proves complementàries segons cas: valoració cognitiva, atencional, comorbilitats.
Finalment, diagnòstic diferencial amb altres trastorns (ansietat, depressió, trastorns d’aprenentatge, TEA).

Comorbilitats freqüents

D’altra banda, el TDAH sovint apareix amb altres condicions:

De fet, trastorns d’aprenentatge (dislèxia, discalcúlia): aproximadament 30-50%.
A més, trastorns d’ansietat: 25-40%.
També, trastorns de l’estat d’ànim.
Així mateix, trastorns de conducta.
Finalment, trastorns del son.

Per aquest motiu, l’abordatge integral requereix identificar totes les condicions presents.

Tractament actualitzat

De fet, el tractament del TDAH és multimodal i s’adapta a cada cas segons edat, presentació i context. En concret, els seus pilars són:

Psicoeducació

En primer lloc, informació a la família sobre el trastorn.
A més, eliminació de la culpabilització: el nen NO és «maleducat» ni «immadur», té una condició neurobiològica.
També, orientació als docents.
Finalment, adaptació d’expectatives realistes.

Intervenció psicològica

De fet, teràpia cognitivo-conductual: eina clau en l’abordatge.
A més, entrenament en habilitats socials.
També, tècniques de gestió emocional.
Així mateix, reforç positiu i estructura de rutines.

Intervenció escolar

En primer lloc, adaptacions curriculars segons necessitats.
A més, seient a primera fila, entorn amb poques distraccions.
També, tasques dividides en passos petits.
Finalment, coordinació entre família, escola i professionals sanitaris.

Tractament farmacològic

D’altra banda, quan està indicat, el tractament farmacològic pot ser molt efectiu. En concret:

De fet, metilfenidat: fàrmac més utilitzat, amb evidència sòlida.
A més, lisdexamfetamina: opció alternativa.
També, atomoxetina: no estimulant, opció en casos específics.
Finalment, la indicació i seguiment del tractament farmacològic són exclusivament del metge especialitzat.

Cal aclarir que la decisió sobre el tractament farmacològic és sempre professional i individualitzada, i tenen en compte múltiples factors (edat, gravetat, comorbilitats, resposta a intervencions psicoeducatives, preferències familiars).

Com acompanyar el nen amb TDAH a casa

Estratègies amb evidència

De fet, rutines i estructura clara: horaris estables per dormir, menjar, fer deures i activitats.
A més, reforç positiu: reconèixer els comportaments desitjats en lloc de centrar-se només en els problemàtics.
També, instruccions clares i curtes, d’una en una.
Així mateix, entorn ordenat i sense estímuls excessius (menys pantalles a la nit, ambient tranquil per estudiar).
D’altra banda, responsabilitats adaptades a la seva edat.
També, activitat física regular: molt beneficiosa per canalitzar energia.
Finalment, bon descans: el son de qualitat és fonamental.

Estratègies a evitar

En primer lloc, castigs físics: contraindicats i contraproduents.
A més, etiquetes negatives («maleducat», «difícil», «impossible»): erosionen l’autoestima.
També, comparacions amb germans o companys.
Així mateix, càstigs excessivament llargs o desproporcionats.
D’altra banda, humiliació pública.
Finalment, expectatives irrealistes: adaptar-les al ritme del nen.

Cuidar la família

D’altra banda, tenir un fill amb TDAH pot ser desafiador per a la família. Per aquest motiu:

De fet, buscar suport professional: no cal fer-ho tot sol.
A més, grups de pares amb infants amb TDAH poden aportar ajuda.
També, cuidar-se un mateix: dormir, mantenir aficions, moments per a la parella.
Finalment, evitar la culpabilització: el TDAH no és un fracàs educatiu.

Alimentació i estil de vida com a suport

D’altra banda, més enllà del tractament, hi ha aspectes d’estil de vida que poden acompanyar el maneig del TDAH:

De fet, alimentació variada i equilibrada.
A més, limitar aliments ultra-processats i sucres afegits.
També, aliments rics en omega-3: peix blau, llavors de lli i chía.
Així mateix, bona hidratació.
D’altra banda, activitat física regular.
També, bon descans i higiene del son.
Finalment, reduir temps de pantalla, especialment abans d’anar a dormir.

Cal aclarir que aquestes mesures no substitueixen el tractament professional del TDAH, sinó que l’acompanyen. Consulta el pediatre abans de fer canvis significatius en la dieta del teu fill i mira la selecció de complements per a infants només si el professional els considera adequats.

Recursos i suport a Catalunya

De fet, pediatra o CAP: primera consulta.
A més, Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) del CatSalut.
També, unitats de neuropediatria hospitalàries.
Així mateix, EAP (Equips d’Atenció Psicopedagògica) a l’escola.
D’altra banda, associacions de pares amb infants amb TDAH (TDAHi Catalunya i altres).
Finalment, Fundacions especialitzades i grups d’ajuda mútua.

Precaucions crítiques

No autodiagnòstic

En primer lloc, davant sospita de TDAH en un fill, consulta amb el professional. En concret, els símptomes del TDAH poden solapar-se amb altres condicions (ansietat, dificultats familiars, problemes visuals o auditius, apnea del son, etc.) que requereixen abordatge diferent.

No autotractament amb «alternatives naturals»

D’altra banda, circulen a internet moltes propostes de «tractaments naturals» per al TDAH (dietes restrictives, suplements, homeopatia, teràpies alternatives). En concret:

De fet, la majoria NO tenen evidència sòlida.
A més, poden retardar l’accés al tractament efectiu.
També, algunes (com dietes molt restrictives) poden causar dèficits nutricionals.
Finalment, la homeopatia no té eficàcia demostrada per al TDAH.

No abandonar el tractament sense supervisió

Cal remarcar-ho amb claredat. Si el metge ha prescrit medicació, NO s’ha de suspendre per iniciativa pròpia. En concret, canvis en la medicació sempre requereixen supervisió del professional.

Compte amb estigmes

En primer lloc, evitar etiquetes negatives davant del nen i altres persones.
A més, explicar la condició als docents i familiars sense drames.
Finalment, potenciar les fortaleses del nen (creativitat, energia, entusiasme), que sovint són majors amb TDAH.

Vigilància del benestar emocional

També, els nens amb TDAH tenen major risc d’ansietat, baixa autoestima i depressió. Per aquest motiu, cal vigilar el seu benestar emocional i consultar el professional davant qualsevol signe preocupant.

Preguntes freqüents sobre el TDAH

El TDAH es cura?

No es «cura» pròpiament dit, però es maneja molt bé amb tractament adequat. En concret, els símptomes solen millorar amb l’edat, tot i que molts adults amb TDAH continuen tenint característiques del trastorn.

El TDAH és inventat?

No. En concret, és un trastorn del neurodesenvolupament reconegut per l’OMS, incorporat al DSM-5 i al CIE-11, amb bases biològiques i genètiques ben documentades.

El tractament farmacològic és perillós?

Els fàrmacs per al TDAH (metilfenidat, lisdexamfetamina, atomoxetina) tenen anys d’experiència clínica. Ara bé, requereixen prescripció mèdica i seguiment. Els beneficis solen superar els riscos quan estan ben indicats.

Puc tractar el TDAH del meu fill només amb dieta?

No. En concret, no hi ha evidència que dietes específiques (sense sucre, sense colorants, restrictives) tractin el TDAH. La dieta variada i equilibrada és un suport, no un tractament.

Els fills de pares amb TDAH tenen més risc?

Sí. El TDAH té un component genètic important. En concret, es calcula una heretabilitat del 70-80%.

Els nens amb TDAH poden anar a l’escola normal?

Sí. En concret, amb bones adaptacions curriculars i suport, la majoria de nens amb TDAH s’integren perfectament a l’escola ordinària.

Quan sospitar del TDAH?

Davant dificultat mantinguda per mantenir l’atenció, hiperactivitat marcada, impulsivitat, problemes acadèmics o de convivència que interfereixen en diversos contextos (casa, escola). Consulta el pediatre per començar la valoració.

El TDAH desapareix a l’adolescència?

Els símptomes canvien i sovint milloren, però en molts casos persisteixen fins a l’edat adulta. En concret, aproximadament la meitat dels adults que van tenir TDAH en la infància continuen presentant símptomes.

Conclusió

En definitiva, el TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament reconegut i amb tractament eficaç quan es diagnostica adequadament i s’aborda de manera integral. De fet, els nens amb TDAH tenen sovint moltes fortaleses (creativitat, energia, entusiasme, capacitat d’hiperconcentració en àrees d’interès) que poden ser un gran actiu al llarg de la vida. Ara bé, cal remarcar que el TDAH requereix diagnòstic i seguiment professional: no és una qüestió d’educació ni de «voluntat». El paper de la família és fonamental com a acompanyament, no com a substitut del suport professional. Finalment, si sospites que el teu fill pot tenir TDAH, consulta el pediatre: la detecció precoç i l’abordatge adequat marquen la diferència en la seva evolució i benestar.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un pediatre, neuropediatra o psiquiatra infantil.

Referències i fonts de consulta

Jaime Gómez

Especialista en alimentació, nutrició i dietes, articles de bellesa, psicologia i consells sobre salut.
Apassionat d’hàbits de vida saludable, remeis naturals i teràpies.