Tabac i cervell: efectes i com deixar de fumar

El tabac és una de les principals causes evitables de malaltia i mort a nivell mundial. De fet, l’Organització Mundial de la Salut estima que el tabaquisme causa més de 8 milions de morts anuals globalment. Ara bé, a més dels efectes coneguts sobre pulmons i sistema cardiovascular, la ciència ha explorat en les últimes dècades com afecta el cervell. En aquest article veuràs quins són els efectes del tabac sobre la salut cerebral, per què la nicotina és tan addictiva, quines conseqüències té a llarg termini i quins recursos hi ha per deixar de fumar.

Tabac i salut cerebral: què diu la ciència

Efectes estructurals sobre el cervell

De fet, diversos estudis han observat canvis estructurals al cervell dels fumadors crònics. En concret, la recerca de Simone Kühn a la Universitat Humboldt de Berlín (Charité), publicada a Biological Psychiatry, va observar que les persones fumadores presenten una reducció de gruix de l’escorça orbitofrontal. Aquesta zona té un paper clau en:

  • En primer lloc, el control d’impulsos.
  • A més, la presa de decisions.
  • També, els sistemes de recompensa.
  • Finalment, l’autoregulació emocional.

Cal remarcar que aquest efecte és acumulatiu: com més cigarrets al dia i més temps sent fumador, més marcada és la reducció. Per aquest motiu, dificulta encara més abandonar l’hàbit, ja que l’àrea implicada en el control d’impulsos està afectada.

Efectes sobre la circulació cerebral

D’altra banda, el tabac afecta els vasos sanguinis en tot el cos, també al cervell. En concret:

  • De fet, promou arteriosclerosi i estretament arterial.
  • A més, redueix el flux sanguini cerebral.
  • També, augmenta el risc de ictus (accident vascular cerebral).
  • Finalment, contribueix al deteriorament cognitiu vascular.

Efectes cognitius

Així mateix, els estudis han observat que els fumadors crònics presenten, en alguns indicadors:

  • De fet, pitjor memòria de treball.
  • A més, menor velocitat de processament.
  • També, canvis en la atenció sostinguda.
  • Finalment, en edats avançades, major risc de demència vascular.

Per què la nicotina crea tanta addicció

Mecanisme d’acció

De fet, la nicotina és una de les substàncies més addictives conegudes. En concret, actua sobre els receptors nicotínics d’acetilcolina al cervell i:

  • En primer lloc, allibera dopamina al sistema de recompensa (nucli accumbens).
  • A més, genera sensació de plaer i alleugeriment.
  • També, produeix efectes ràpids (arriba al cervell en 7-10 segons després de la inhalació).
  • Així mateix, augmenta l’estat d’alerta i sensació de concentració.
  • Finalment, provoca tolerància: cal cada vegada més quantitat per obtenir els mateixos efectes.

La síndrome d’abstinència

D’altra banda, quan una persona addicta a la nicotina la deixa, apareixen símptomes característics:

  • De fet, irritabilitat i inquietud.
  • A més, ansietat.
  • També, dificultat de concentració.
  • Així mateix, alteracions del son.
  • D’altra banda, augment de la gana.
  • Finalment, craving (desig intens de fumar).

Cal aclarir que aquests símptomes són temporals. En concret, la seva màxima intensitat és a les primeres 24-72 hores i s’atenuen progressivament durant les setmanes següents.

Altres efectes del tabac sobre la salut

Sistema respiratori

  • En primer lloc, MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica).
  • A més, càncer de pulmó.
  • També, major susceptibilitat a infeccions respiratòries.
  • Finalment, reducció de la capacitat pulmonar.

Sistema cardiovascular

  • De fet, augment del risc d’infart de miocardi.
  • A més, arteriopatia perifèrica.
  • També, aneurismes.
  • Finalment, hipertensió arterial.

Càncers

Així mateix, el tabac s’associa a nombrosos càncers més enllà del pulmó:

  • De fet, boca, laringe i faringe.
  • A més, esòfag i estómac.
  • També, pàncrees, ronyó i bufeta.
  • Finalment, còlon, coll uterí, entre altres.

Altres efectes

  • En primer lloc, envelliment cutani prematur.
  • A més, alteracions bucodentals.
  • També, disminució de la fertilitat.
  • Així mateix, complicacions durant l’embaràs (retard del creixement, part prematur, síndrome de mort sobtada del lactant).
  • Finalment, disfunció erèctil.

Recuperació al deixar de fumar

D’altra banda, una notícia molt important i sovint desconeguda: el cos té una capacitat de recuperació extraordinària al deixar de fumar. En concret, els beneficis apareixen a diferents ritmes:

  • De fet, en 20 minuts: baixa la freqüència cardíaca i la tensió arterial.
  • A més, en 12 hores: nivells normals de monòxid de carboni a la sang.
  • També, en 2-12 setmanes: millora de la circulació i la funció pulmonar.
  • Així mateix, en 1-9 mesos: menys tos, menys dispnea, menys infeccions respiratòries.
  • D’altra banda, en 1 any: risc coronari reduït a la meitat.
  • També, en 5-10 anys: risc d’ictus similar al d’un no fumador.
  • Finalment, en 10-15 anys: risc de càncer de pulmó i mortalitat s’acosten al d’un no fumador.

Recuperació cerebral

Així mateix, alguns dels canvis cerebrals també poden revertir-se parcialment. En concret, la recerca suggereix que els fumadors que deixen l’hàbit poden mostrar una recuperació parcial del gruix cortical amb els anys, tot i que no sempre completa. Per aquest motiu, com abans es deixi de fumar, millor.

Com deixar de fumar: què funciona

El paper del professional

De fet, deixar de fumar amb suport professional multiplica les probabilitats d’èxit. En concret:

  • De fet, metge de família: primer punt de suport, pot prescriure tractaments.
  • A més, servei especialitzat en tabaquisme.
  • També, psicòleg per acompanyar la vessant conductual.
  • Finalment, en alguns casos, abordatge multidisciplinari.

Teràpies farmacològiques amb evidència

  • En primer lloc, substituts de la nicotina: pegats, xiclets, comprimits, sprays (redueixen l’ansiedat d’abstinència).
  • A més, bupropió: fàrmac que redueix el craving (requereix prescripció).
  • També, vareniclina: fàrmac específic per deixar de fumar (requereix prescripció).
  • Finalment, tractaments combinats en alguns casos.

Estratègies conductuals

  • De fet, fixar una data concreta per deixar-ho.
  • A més, identificar situacions i emocions que desencadenen el desig.
  • També, alternatives als moments habituals de fumar.
  • Així mateix, suport de l’entorn (família, amics, feina).
  • D’altra banda, evitar situacions d’alt risc les primeres setmanes.
  • Finalment, activitat física com a suport.

Recursos catalans per deixar de fumar

  • De fet, Programa d’Atenció Primària al Fumador del Departament de Salut de la Generalitat.
  • A més, Servei d’orientació 900 84 54 84 (Sanitat Respon), gratuït.
  • També, Programa Beveu Menys / Deixa el tabac del CatSalut.
  • Finalment, Associacions especialitzades.

Sobre els vapejadors i cigarrets electrònics

Cal aclarir un punt sovint mal informat. Els cigarrets electrònics i vapejadors NO són alternatives segures al tabac tradicional. En concret:

  • De fet, la majoria contenen nicotina, altament addictiva.
  • A més, s’han descrit lesions pulmonars greus associades al vapeig (EVALI).
  • També, contenen additius i compostos amb efectes desconeguts a llarg termini.
  • Així mateix, els adolescents són especialment vulnerables al desenvolupament d’addicció.
  • Finalment, poden ser una porta d’entrada al tabaquisme.

Per aquest motiu, l’OMS no els recomana com a estratègia general per deixar de fumar. En canvi, els tractaments amb evidència esmentats són l’opció més efectiva.

Precaucions

No autotractament amb «alternatives naturals»

D’altra banda, algunes propostes populars («remeis naturals per deixar de fumar») no tenen evidència sòlida i poden retardar l’accés a tractaments efectius. En concret, no hi ha plantes ni complements que substitueixin les teràpies farmacològiques i conductuals validades.

Poblacions especials

  • En primer lloc, embarassades: deixar de fumar és una prioritat de salut. Consulta amb l’obstetra.
  • A més, persones amb malalties cròniques: el suport per deixar de fumar pot millorar significativament el pronòstic.
  • També, persones amb trastorns mentals: cal abordatge coordinat entre salut mental i tabaquisme.
  • Finalment, adolescents: prevenció i intervenció precoç són essencials.

Recaigudes

Cal remarcar que les recaigudes són freqüents i formen part del procés per a moltes persones. En canvi, no s’han de viure com un «fracàs» personal: cada intent aporta aprenentatge i acosta a l’èxit definitiu.

Preguntes freqüents sobre tabac i cervell

Quant tarda a recuperar-se el cervell al deixar de fumar?

Depèn dels canvis i de la durada del tabaquisme. En concret, alguns efectes es reverteixen en mesos, altres poden trigar anys i alguns canvis estructurals poden no revertir-se completament. Ara bé, sempre hi ha beneficis, sigui quina sigui l’edat en què es deixi.

És massa tard per deixar de fumar si tinc més de 60 anys?

No. En concret, els beneficis de deixar de fumar apareixen a qualsevol edat i milloren tant la qualitat com l’esperança de vida.

Els cigarrets «light» són menys perjudicials?

No. En concret, els fumadors solen compensar la menor concentració amb més cigarrets o inhalacions més profundes. Els riscos són comparables.

El tabac afecta la memòria?

Sí, especialment amb el consum crònic. En concret, els fumadors mostren, en alguns estudis, pitjors indicadors de memòria de treball i major risc de demència a llarg termini.

La nicotina «ajuda a concentrar-se»?

És una percepció subjectiva enganyosa. En concret, la sensació de concentració al fumar és sovint l’alleujament dels símptomes d’abstinència, no una millora real. Els no fumadors no experimenten cap «manca» de concentració.

Deixar de fumar fa engreixar?

Molts exfumadors guanyen 2-4 kg els primers mesos. En canvi, els beneficis de salut de deixar de fumar superen àmpliament aquest efecte, que amb bones estratègies es pot minimitzar.

Es pot deixar de fumar sense ajuda?

Alguns ho aconsegueixen, però les probabilitats d’èxit són molt menors. En concret, l’ajuda professional multiplica per 2-3 vegades les taxes d’èxit.

Els fumadors passius corren risc?

Sí. En concret, el tabaquisme passiu s’associa a majors riscos cardiovasculars, respiratoris i de càncer, especialment en infants i persones amb patologies prèvies.

Conclusió

En definitiva, el tabac té efectes molt més amplis sobre la salut del que sovint es reconeix. De fet, més enllà dels efectes coneguts sobre pulmons i cor, afecta el cervell en la seva estructura, funció i química. Ara bé, la notícia positiva és clara: el cos té una capacitat de recuperació extraordinària al deixar de fumar, i els beneficis apareixen a qualsevol edat. Per aquest motiu, si fumes i vols deixar-ho, no ho facis en solitud: existeixen tractaments amb evidència, professionals formats i recursos gratuïts (com el 900 84 54 84 de la Generalitat) que multipliquen les probabilitats d’èxit. Finalment, cada intent és una passa: les recaigudes són part del procés, no un fracàs.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un professional de la salut. Deixar de fumar amb ajuda professional multiplica les probabilitats d’èxit.

Referències i fonts de consulta

Feu un comentari