Traducció : Article de Leopoldo Abadía (autor de “La crisi Ninja). EL Futur del Món
M’escriu un amic dient que està molt preocupat pel futur dels seus néts. Que no sap què fer: si deixar-los herència perquè estudiïn o gastar-se els diners amb la seva dona i que “Déu els agafi confessats”.
Allò que Déu els agafi confessats és un bon desig, però em sembla que no rès a veure amb la seva preocupació. En moltes conferències, s’aixeca una senyora (això és pregunta de senyores) i diu aquesta frase que em fa tanta gràcia: ” quin món els deixarem als nostres fills? “. Ara, com em veuen gran i veuen que els meus fills ja estan crescuts i que es maneguen bé pel món, em solen dir ” quin món els deixarem als nostres néts? “
Jo solc tenir una contestació, de la que cada vegada estic més convençut: i a mi, què em importa!”. Potser sona una mica malament, però és que, realment, m’importa molt poc.
Jo era fill únic. Ara, quan em reuneixo amb els altres 64 membres de la meva família directa, penso el que dirien els meus pares, si em veiessin, perquè d’1 a 65 hi ha molta gent. Al menys, 64.
