La ciència de la presa de decisions

La noció que som éssers conscients i raonables, amb el poder d’exercir la total potestat sobre les nostres pròpies eleccions en la vida, està sent qüestionada
La ciència està començant a il·luminar el camí que ens permetrà entendre per què triem quan triem. La noció que som éssers conscients, amb el poder d’exercir la total potestat sobre les nostres pròpies eleccions en la vida, està sent qüestionada. Benjamin Libet va demostrar, a partir d’estudis realitzats a la Universitat de Califòrnia, que abans que un individu estigui conscient d’una decisió particular com moure una cama, hi ha àrees del cervell que s’activen. El procés de presa de decisions humanes està influenciat per processos implícits que moltes vegades no aconsegueixen la consciència.

Malalties cròniques i oblidades

La mortalitat d’aquells que superen els 60 anys i, especialment, la d’els qui viuen en països amb mitjans i baixos ingressos, s’ha convertit en un tema oblidat de la salut global.
“L’any 2005, la meitat dels prop de 59 milions de morts que va haver-hi al món van ser de persones que tenien més de 60 anys i, d’ells, el 76% van ocórrer en països amb ingressos mitjans o baixos, amb cert predomini dels homes i augmentant cada any que passa”, explica Cleusa P. Ferri, de l’Institut de Psiquiatria del King’s College de Londres en un estudi publicat en la revista ‘PLoS Medicine’.

Llegir mésMalalties cròniques i oblidades

Els parabens, verí diari per la teva pell

Què són els parabens? Doncs res més senzill que anar a la dutxa, agafar un pot de gel o de xampú i llegir la seva composició, fins que trobeu paraules que acaben en ‘paraben’. Tots tenim a casa productes cosmètics, de maquillatge i d’higiene personal amb parabens.
Però no només a la dutxa. Vegem ara els cosmètics, el maquillatge, cremes per a la cara, el bodi milk, la crema de mans, la crema reafirmant, l’antiarruges, l’hidratant, etc…
Els parabens són els conservants més barats i efectius usats per la indústria cosmètica. I igual que ocorre amb la indústria alimentària, els fabricants recorren sempre als productes més barats que els permetin pagar menys i guanyar més, sense importar-los els seus efectes sobre la salut.

Llegir mésEls parabens, verí diari per la teva pell

L’excés de beguda produeix en els adolescents danys permanents

El Binge Drinking o excés de beguda ocasiona greus conseqüències en la salut dels adolescents provocant danys cerebrals i alteracions que afecten a la memòria, la capacitat intel·lectual o d’aprenentatge dels joves. Aquesta ha estat una de les conclusions que ressalten els experts que s’han donat cita en la I Jornada de Divulgació científica ‘La ciència a l’abast de tots’ organitzada per Fundació per a l’Estudi, Prevenció i Assistència a les Drogodependències, FEPAD, en col·laboració amb la Universitat  CEU Cardenal Herrera, segons ha informat la Generalitat en un comunicat. 

Llegir mésL’excés de beguda produeix en els adolescents danys permanents

El blat de moro MON810 de Monsanto ara prohibit en bona part d’Europa encara que a Espanya el seu ús està permès.

Les recents protestes d’apicultors i activistes anti-OGM té una conclusió reeixida. Els activistes exigien que el Ministre d’Agricultura, Marek Sawicki prohibís el MON810 al país. La bona notícia és que les seves protestes van tenir èxit. El funcionari va fixar una altra polèmica norma internacional contra els transgènics de Monsanto. “A més de vincular-se destruir la salut humana produint una gamma de dolències”, va assenyalar Sawicki, “el pol·len procedent del cep GM podria ser devastador per a la població d’abelles que ja es va reduir al país”. En declaracions a  a l’agencia AFP, Sawicki va indicar que: “El decret dictamina la prohibició total del cep del blat de moro MON810 a Polònia”.

Llegir mésEl blat de moro MON810 de Monsanto ara prohibit en bona part d’Europa encara que a Espanya el seu ús està permès.

La meitat dels professionals de la salut a Espanya no comproven l’estat d’hidratació dels seus pacients.

Així i tot, Espanya és el tercer país d’Europa que més preocupació mostra per aquest aspecte, per darrere de Grècia (52%) i Itàlia (59%). La falta d’hidratació està associada a problemes de concentració i memòria, maldecaps, irritabilitat, somnolència i fatiga, no obstant això un recent estudi ha demostrat que només el 50% dels professionals de la salut a Espanya comproven l’estat d’hidratació dels seus pacients. Per contra, només el 28% dels experts francesos, el 33% dels anglesos i el 36% dels alemanys assegura que sempre se’n recorda de vigilar aquest indicador de la salut.

Llegir mésLa meitat dels professionals de la salut a Espanya no comproven l’estat d’hidratació dels seus pacients.

Estrès i desig de menjar amb ansietat

Segons informa María Manera, les persones que pateixen estrès tenen sovint preferències per aliments amb alt contingut en greixos i sucres. En un moment d’estrès puntual i agut, és habitual no tenir sensació de gana. Això estaria relacionat amb la resposta primitiva de “lluitar o fugir”. Davant una situació estresant, un perill o una amenaça, el cervell actua: segrega hormones i envia missatges a altres glàndules del cos perquè alliberin substàncies que capacitin per fer front a aquesta circumstància.

Llegir mésEstrès i desig de menjar amb ansietat

El 13% de les queixes a la Defensora del Poble van ser sanitàries

El 13% de les 24.381 queixes rebudes l’any passat per l’oficina del Defensor del Poble van tenir a veure amb la sanitat, principalment pels problemes dels pacients que reclamen atenció en una comunitat que no és la seva.María Luisa Cava de Pla ha explicat en la roda de premsa després de lliurar el document en format digital al president de la Cambra baixa, Jesús Posada, que de fet l’àrea de Sanitat i Política Social, amb 3.180, és el segon en nombre de queixes, després de l’apartat de Seguretat i Justícia, amb 5.981.

Llegir mésEl 13% de les queixes a la Defensora del Poble van ser sanitàries

Condemna de 300.000 € per un retard de 19 anys en el diagnòstic

El jutjat nombre 17 del Contenciós-administratiu de Barcelona ha condemnat a l’Institut de Salut català (ICS) a indemnitzar amb 300.000 euros a una pacient que, malgrat visitar més de 150 vegades Urgències i diversos centres hospitalaris en 19 anys, no va trobar solució a la seva dolència, arribant a diagnosticar-se-li que era hipocondriaca.

Llegir mésCondemna de 300.000 € per un retard de 19 anys en el diagnòstic