Reflux gastroesofàgic: causes i tractament

El reflux gastroesofàgic (ERGE) és una de les patologies digestives més freqüents a la societat actual. De fet, s’estima que fins a un 30% de la població espanyola pateix cremor d’estómac (pirosi) regularment. En primer lloc, cal aclarir un punt fonamental d’entrada: el reflux gastroesofàgic és una condició mèdica real que, ben tractada, es controla adequadament, però que si es descuida pot generar complicacions importants a llarg termini. En aquest article veuràs què és el reflux gastroesofàgic, els seus símptomes, com es diagnostica i tracta, i com els hàbits de vida poden acompanyar el seu maneig.

Què és el reflux gastroesofàgic

De fet, el reflux gastroesofàgic es produeix quan el contingut de l’estómac (àcid gàstric, aliments, enzims digestius) puja cap a l’esòfag. En concret:

En primer lloc, l’esfínter esofàgic inferior és el múscul que separa esòfag i estómac.
A més, quan aquest esfínter es relaxa de forma inadequada o té poc to muscular, l’àcid pot pujar.
També, aquesta pujada causa irritació de la mucosa esofàgica, no preparada per suportar l’acidesa.
Finalment, quan els episodis són freqüents i causen símptomes o dany, es parla de malaltia per reflux gastroesofàgic (ERGE).

Prevalença

De fet, l’ERGE és molt freqüent a l’occident, amb prevalença creixent.
A més, entre el 20-30% dels adults tenen símptomes freqüents.
Finalment, molts casos NO arriben a la consulta especialitzada i es tracten a atenció primària o s’automediquen.

Símptomes del reflux gastroesofàgic

Símptomes típics

En primer lloc, pirosi (cremor a l’estómac): sensació de cremor darrere l’estèrnum, sovint després dels àpats.
A més, regurgitació àcida: pujada de contingut estomacal a la boca amb sensació àcida o amarga.
També, agror de boca matinal.
Finalment, símptomes que sovint empitjoren a la nit o en estar ajagut.

Símptomes atípics

D’altra banda, l’ERGE també pot causar símptomes menys típics però igualment importants:

De fet, tos crònica sense causa aparent.
A més, ronquera o veu enrogallada matinal.
També, sensació de «nus» o «globus» a la gola.
Així mateix, dolor toràcic no cardíac.
D’altra banda, asma o exacerbacions asmàtiques.
També, otitis o sinusitis recurrents.
Finalment, eròsions dentals per l’àcid.

Cal aclarir que aquests símptomes atípics sovint no s’associen inicialment al reflux, cosa que retarda el diagnòstic.

Causes i factors de risc

Factors principals

En primer lloc, hèrnia d’hiatus: paret gàstrica desplaçada al tòrax.
A més, obesitat i sobrepès, especialment abdominal.
També, embaràs (pressió abdominal + canvis hormonals).
Així mateix, tabaquisme: debilita l’esfínter i estimula l’acidesa.
D’altra banda, consum excessiu d’alcohol.
També, alguns medicaments (AINEs, calciantagonistes, alguns antidepressius, bifosfonats).
Finalment, predisposició genètica en alguns casos.

Factors dietètics

D’altra banda, alguns aliments i patrons dietètics poden agreujar el reflux:

De fet, àpats copiosos.
A més, menjar just abans d’anar a dormir.
També, aliments com picant, greixos, xocolata, cafè, menta, alcohol.
Així mateix, begudes carbonatades.
D’altra banda, cítrics i tomàquets en persones sensibles.
Finalment, la variabilitat individual és alta: cada persona té els seus desencadenants.

Diagnòstic

Diagnòstic clínic

De fet, en la majoria de casos, els símptomes típics (pirosi + regurgitació) permeten un diagnòstic clínic sense proves complementàries inicials.
A més, l’inici de tractament de prova amb inhibidors de la bomba de protons (IBP) i resposta clínica poden confirmar el diagnòstic.

Proves complementàries

D’altra banda, es realitzen proves quan hi ha:

En primer lloc, signes d’alarma.
A més, manca de resposta al tractament inicial.
També, símptomes atípics o de llarga durada.
Finalment, sospita de complicacions.

Les proves habituals inclouen:

De fet, endoscòpia digestiva alta: visualitza l’esòfag i estómac, permet biòpsia.
A més, pHmetria de 24 hores: mesura l’exposició àcida esofàgica.
També, manometria esofàgica: funció de l’esfínter esofàgic inferior.
Finalment, altres proves específiques segons cada cas.

Tractament del reflux gastroesofàgic

Canvis d’hàbits (primera línia)

De fet, els hàbits són el primer i sovint més important escaló del tractament:

En primer lloc, reducció de pes si hi ha sobrepès o obesitat.
A més, elevar la capçalera del llit 15-20 cm (no només amb coixins).
També, no menjar durant les 2-3 hores abans d’anar a dormir.
Així mateix, àpats més petits i freqüents.
D’altra banda, evitar tabac i alcohol.
També, identificar i evitar aliments desencadenants personals.
Finalment, evitar roba ajustada que pressioni l’abdomen.

Tractament farmacològic

D’altra banda, quan els hàbits no són suficients, el metge pot prescriure medicaments. En concret:

De fet, inhibidors de la bomba de protons (IBP): omeprazol, esomeprazol, pantoprazol, i altres. Redueixen la producció d’àcid gàstric.
A més, antagonistes H2: famotidina, cimetidina (menys utilitzats actualment).
També, antiàcids: alleugen puntualment però no per ús prolongat.
Així mateix, procinètics en alguns casos.
Finalment, la durada i dosi del tractament l’estableix el metge segons cada cas.

Ús responsable dels IBP

Cal aclarir aquest punt amb claredat. Els IBP són molt utilitzats i sovint automedicats, però requereixen un ús responsable:

De fet, eficàcia demostrada per al reflux i les úlceres.
A més, l’ús prolongat pot associar-se a possibles efectes adversos (dèficit de vitamina B12, magnesi, augment de risc de fractures, infeccions per Clostridium difficile, entre altres).
També, cal revisar periòdicament la necessitat amb el metge.
Així mateix, no interrompre bruscament després d’ús prolongat: pot causar rebot d’acidesa.
Finalment, NO són innocus: cal usar-los sota indicació mèdica i el temps necessari.

Cirurgia

D’altra banda, en casos específics (reflux refractari al tractament mèdic, complicacions, preferència del pacient) es pot valorar la funduplicatura, intervenció quirúrgica que reforça l’esfínter esofàgic inferior.

Alimentació i hàbits com a suport

Aliments a moderar

En primer lloc, aliments greixosos i fregits.
A més, picant en excés.
També, xocolata.
Així mateix, menta (paradoxalment relaxa l’esfínter).
D’altra banda, cafè i te en excés.
També, alcohol.
Així mateix, begudes carbonatades.
D’altra banda, cítrics i tomàquets en persones sensibles.
Finalment, individualitzar: no cal restringir-ho tot, sinó identificar els propis desencadenants.

Aliments generalment ben tolerats

De fet, cereals integrals.
A més, fruita no cítrica: poma, plàtan, pera.
També, verdures cuinades suaus.
Així mateix, carn magra i peix blanc.
D’altra banda, làctics baixos en greix (segons tolerància).
Finalment, iogurt natural sense sucre.

Hàbits al llarg del dia

En primer lloc, menjar assegut i tranquil·lament.
A més, mastegar bé.
També, NO tombar-se immediatament després de menjar.
Així mateix, caminada suau post-àpat pot ajudar.
D’altra banda, hidratació entre àpats, no durant.
Finalment, gestió de l’estrès: pot influir en símptomes.

Al catàleg pots consultar la selecció de complements protectors d’estómac, sempre com a suport i sota orientació professional.

Signes d’alarma: quan consultar sense demora

Cal aclarir aquest punt amb claredat. Davant els següents senyals, consultar el metge sense demora:

En primer lloc, dificultat per empassar (disfàgia).
A més, dolor en empassar (odinofàgia).
També, vòmits amb sang o color negre.
Així mateix, deposicions negres (melena).
D’altra banda, pèrdua de pes involuntària.
També, anèmia sense causa aparent.
Així mateix, manca de resposta al tractament o empitjorament.
D’altra banda, edat > 50 anys amb primer episodi de reflux.
Finalment, història familiar de càncer esofàgic o gàstric.

Complicacions del reflux no tractat

D’altra banda, cal saber que el reflux mal controlat pot generar complicacions serioses:

De fet, esofagitis: inflamació de l’esòfag amb erosions.
A més, estenosi esofàgica: estretor per cicatrius.
També, esòfag de Barrett: canvi de la mucosa esofàgica associat a risc augmentat de càncer.
Així mateix, adenocarcinoma esofàgic: càncer amb incidència creixent, sovint relacionat amb reflux crònic no tractat.
Finalment, altres complicacions respiratòries i ORL.

Per aquest motiu, no s’ha de menysprear el reflux crònic ni tractar-lo només amb «remeis casolans».

Precaucions

No automedicació prolongada

En primer lloc, els IBP i antiàcids poden alleugerir símptomes ràpidament. En canvi, l’automedicació prolongada pot:

De fet, emmascarar patologies importants.
A més, causar efectes adversos per ús crònic sense supervisió.
També, retardar el diagnòstic de complicacions.
Finalment, si els símptomes persisteixen més de 2 setmanes, consulta el metge.

NO substituir el tractament mèdic

D’altra banda, els complements naturals i canvis d’hàbits són un suport valuós, però NO substitueixen el tractament mèdic quan aquest està indicat. En concret:

De fet, davant reflux crònic, la primera consulta és amb el metge de família o digestòleg.
A més, els fàrmacs prescrits tenen indicació precisa i durada valorada.
Finalment, no interrompre’ls per iniciativa pròpia.

Compte amb els «tractaments alternatius» per ERGE

També, davant una patologia com l’ERGE, cal ser prudent amb els discursos que ofereixen «tractaments personalitzats» per acabar amb el reflux via naturopatia, homeopatia o altres opcions no validades. En concret:

De fet, la naturopatia i l’homeopatia no són professions sanitàries regulades a l’Estat espanyol.
A més, no substitueixen el diagnòstic ni el tractament mèdic.
També, l’ERGE mal tractada pot causar complicacions serioses.
Finalment, davant patologia digestiva, la primera consulta és amb el metge o digestòleg.

Poblacions especials

En primer lloc, embarassades: el reflux és molt freqüent, cal parlar amb la ginecòloga o el metge sobre opcions segures.
A més, gent gran: major freqüència, atenció a interaccions medicamentoses.
Finalment, persones amb malalties concomitants (asma, diabetis, entre altres): valoració conjunta.

Preguntes freqüents sobre el reflux gastroesofàgic

El reflux es cura?

Depèn del cas. En molts casos es controla molt bé amb hàbits i tractament farmacològic. En algunes situacions (hèrnia d’hiatus important, reflux refractari) pot considerar-se cirurgia. Sempre cal seguiment mèdic.

Puc prendre omeprazol de forma continuada per compte propi?

No es recomana l’ús prolongat sense supervisió. Si els símptomes són freqüents (>2 vegades a la setmana durant setmanes), consulta el metge per una valoració adequada.

Puc menjar picant si tinc reflux?

Depèn de la teva tolerància individual. Alguns tolerents el picant bé; altres el senten com a desencadenant. Observa què et va bé i què no.

La llet alleuja o empitjora el reflux?

A curt termini pot semblar que alleuja per la seva alcalinitat, però després estimula la producció d’àcid i pot empitjorar. No és una bona solució recurrent.

Cal dormir sobre el costat esquerre?

Alguns estudis suggereixen que dormir sobre el costat esquerre pot reduir el reflux nocturn. Elevar la capçalera del llit també ajuda.

El bicarbonat és un bon antiàcid?

Per ús ocasional pot alleugerir puntualment, però no és recomanable per ús freqüent (alt contingut en sodi, rebot d’acidesa).

El reflux causa càncer?

El reflux crònic no tractat pot associar-se a esòfag de Barrett i, en una minoria, a adenocarcinoma esofàgic. El bon tractament redueix aquest risc.

És contagiós?

No. El reflux no és contagiós. En canvi, hi ha una lleugera predisposició familiar.

Conclusió

En definitiva, el reflux gastroesofàgic és una patologia digestiva molt freqüent que, ben abordada, es controla adequadament. De fet, els canvis d’hàbits (alimentació, pes, tabac, alcohol, elevació capçalera del llit, horari dels àpats) són el primer i sovint més important escaló del tractament, i sovint es combinen amb fàrmacs (IBP) sota indicació mèdica. Ara bé, cal remarcar dos punts fonamentals: NO automedicar-se de forma prolongada ni substituir el tractament mèdic per alternatives no validades. Davant símptomes freqüents (>2 vegades a la setmana durant setmanes) o davant signes d’alarma (disfàgia, sang, pèrdua de pes, anèmia), consulta el metge o digestòleg sense demora. Finalment, el bon acompanyament d’aquesta patologia permet portar una vida normal i evitar complicacions serioses a llarg termini.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un metge o digestòleg. El tractament del reflux gastroesofàgic requereix seguiment mèdic.

Referències i fonts de consulta

Jaime Gómez

Especialista en alimentació, nutrició i dietes, articles de bellesa, psicologia i consells sobre salut.
Apassionat d’hàbits de vida saludable, remeis naturals i teràpies.