Probiótics contra les diarrees per antibiòtics

Segurament li resulti familiar, per haver-ho sofert en pròpies carns o perquè li hagi passat a algun familiar o amic, el que després, o durant, una infecció respiratòria, urinària o de qualsevol altre tipus, el patir una diarrea. I si hi pensa, segur que estava prenent antibiòtics. Doncs bé, aquest indesitjable efecte secundari del fàrmac podria evitar-se si durant el tractament consumeix probiótics, segons les conclusions d’un estidi recient.
No és la primera vegada que un estudi mostra aquest efecte beneficiós del consum de productes amb probiótics. Fa poc més d’any i mitj, la publicació de la ‘Cochrane Collaboration’, una organització internacional que es dedica a revisar les evidències científiques sobre els tractaments mèdics, concloïa de manera similar. No obstant això, els investigadors segueixen demanant més evidències sobre l’acció d’aquests ‘bacteris beneficiosos’ i el seu efecte en un consum perllongat.
Tenint en compte aquest requeriment, i el fet que al voltant d’un 30% de les persones que consumeixen antibiòtics sofreix una alteració de la seva flora gastrointestinal i, com a conseqüència, tenen diarrea, investigadors del Centre Pràctic basat en l’Evidència del Sud-est de Califòrnia, de la RAND Health, una institució sense ànim de lucre que es dedica a investigació i anàlisi de temes científics, han realitzat una revisió de 82 assajos clínics sobre aquest tema.
El principal resultat d’aquesta revisió és que consumint probiótics, principalment Lactobacillus, juntament amb el tractament antibiòtic es redueix un 42% el risc de sofrir diarrea en comparació a quan no es prenen. Segons l’anàlisi de RAND, el 30% de persones sota tractament antibiòtic, necessitarien consumir probiótics per prevenir un cas de diarrea.
“Trobem un clar efecte beneficiós dels probiótics a l’hora de prevenir o tractar la diarrea associada als antibiòtics”, explica una de les coautoras d’aquesta revisió, Sydne J. Newberry, científica nutricionista i investigadora. “No obstant això, es necessiten més treballs per determinar quin tipus de probiótics són els millors, quins pacients són més propensos a beneficiar-se d’ells i si hi ha algun risc en el seu ús”.
I és que com recorden els investigadors en el seu article, en casos rars, els probiótics han estat relacionats amb greus efectes adversos com fungemia i sèpsia bacteriana; “per aquest motiu, aquests potencials efectes han de revisar-se amb dades d’eficàcia, especialment perquè s’ha prestat poca atenció sobre els efectes adversos dels probiótics en la pràctica clínica”, assenyalen. Una altra dada que caldria examinar és quin tipus, o combinació de probiótics funciona millor, ja que en els diferents estudis analitzats es van emprar una gran varietat d’aquests pel que és difícil realitzar generalitzacions.

Deixa un comentari