Probiòtics i antibiòtics: què diu la ciència

Els antibiòtics són eines mèdiques fonamentals per tractar infeccions bacterianes. En canvi, també tenen un efecte secundari conegut: alteren la flora intestinal i, en alguns casos, provoquen diarrea. De fet, aproximadament un 30% de les persones que prenen antibiòtics experimenten aquesta molèstia. En aquest article veuràs què diuen els estudis científics sobre l’ús de probiòtics durant el tractament antibiòtic, quines soques tenen més evidència, com prendre’ls correctament i quines precaucions cal tenir en compte.

Antibiòtics i flora intestinal: què passa

Els antibiòtics no distingeixen entre bacteris «dolents» (causants de la infecció) i bacteris «bons» (els que formen la nostra microbiota intestinal). En primer lloc, això significa que un tractament amb antibiòtics pot alterar significativament la composició de la microbiota intestinal. D’altra banda, aquesta alteració es coneix com a disbiosi.

La disbiosi pot manifestar-se de diferents maneres:

• Diarrea associada a antibiòtics (l’efecte més comú).
• Gasos i inflor.
• Molèsties abdominals lleus.
• Alteracions transitòries del trànsit intestinal.

Per aquest motiu, l’ús de probiòtics juntament amb els antibiòtics s’ha estudiat com a estratègia per acompanyar la recuperació de la microbiota.

Què diu la ciència sobre probiòtics i antibiòtics

Revisió sistemàtica de RAND

Un dels estudis més citats en aquest camp és una revisió sistemàtica realitzada pel Southern California Evidence-based Practice Center de RAND Health. En concret, els investigadors van analitzar 82 assajos clínics. La conclusió principal: el consum de probiòtics (principalment Lactobacillus) juntament amb antibiòtics redueix aproximadament un 42% el risc de patir diarrea associada.

Revisió Cochrane

La Cochrane Collaboration, una organització internacional de referència en revisió d’evidència científica, ha publicat diverses revisions amb resultats similars. En concret, especialment per a la diarrea associada a antibiòtics en nens, l’evidència d’eficàcia dels probiòtics és força consistent.

Consideracions importants

Cal aclarir alguns punts:

• L’evidència és més sòlida en alguns contextos que en d’altres (millor documentada en nens).
• Diferents soques tenen efectes diferents. No tots els probiòtics són iguals.
• Els efectes són preventius, no curatius: si ja tens diarrea greu, cal consultar el professional.
• La qualitat dels estudis és variable i cal interpretar els resultats amb prudència.

Soques amb més evidència en aquest context

De les moltes soques probiòtiques disponibles, aquestes són les que tenen més evidència en el context específic dels antibiòtics:

Saccharomyces boulardii

Un llevat probiòtic (no bacteri) amb evidència sòlida. En concret, resisteix bé el pas per l’estómac i pot ser una bona opció perquè, com que no és un bacteri, no és afectat pels antibiòtics.

Lactobacillus rhamnosus GG

Una de les soques bacterianes més estudiades per a la diarrea associada a antibiòtics. De fet, s’ha estudiat especialment en població infantil.

Lactobacillus acidophilus i Bifidobacterium spp.

Habitualment presents en molts complements probiòtics d’ampli espectre. Aporten diversitat a la microbiota.

Combinacions multi-soca

D’altra banda, alguns complements probiòtics combinen diverses soques per aprofitar efectes complementaris. En concret, els que combinen Lactobacillus + Bifidobacterium + Saccharomyces boulardii són habituals en aquest context.

Com prendre probiòtics durant un tractament antibiòtic

Timing correcte

Aquest és el punt més important i sovint mal explicat:

• Separa les preses: deixa un marge de 2-3 hores entre l’antibiòtic i el probiòtic. Així evites que l’antibiòtic destrueixi els bacteris probiòtics abans que arribin a l’intestí.
• Una excepció és el Saccharomyces boulardii: com que és un llevat, no és afectat pels antibiòtics. Per tant, es pot prendre a la mateixa hora.

Durada del tractament

Es recomana continuar el probiòtic durant tot el tractament antibiòtic i, com a mínim, 1-2 setmanes després. Així s’acompanya la recuperació completa de la microbiota.

Fonts

Els probiòtics es poden obtenir de dues maneres:

Complements alimentaris

Càpsules, comprimits o sobres amb soques concentrades. Consulta els probiòtics disponibles al catàleg. Cal triar els que especifiquen soques concretes i quantitat (mesurada en CFU o UFC).

Aliments fermentats

També poden aportar bacteris probiòtics naturalment:

• Iogurt natural sense sucre amb cultius vius.
• Kefir de llet o d’aigua.
• Xucrut no pasteuritzat.
• Kimchi tradicional.
• Miso no pasteuritzat.
• Verdures lactofermentades.

Cal recordar que els aliments fermentats aporten menys unitats de bacteris que els complements, però són una excel·lent estratègia complementària.

Precaucions i qui hauria d’anar amb compte

Persones immunodeprimides

En casos rars però documentats, els probiòtics han estat associats amb efectes adversos greus com fungemia (infecció fúngica sistèmica) o sepsi bacteriana. Per aquest motiu, les següents persones han de consultar el professional abans d’utilitzar probiòtics:

• Persones amb immunodepressió greu (VIH avançat, quimioteràpia, trasplantament d’òrgans).
• Persones amb catèters venosos centrals.
• Nadons prematurs o en situació crítica.
• Persones amb malalties intestinals inflamatòries en fase aguda.

Sospita de diarrea per Clostridioides difficile

Aquest és un tipus específic de diarrea infecciosa greu que pot aparèixer després d’un tractament antibiòtic. En concret, els símptomes són diarrea molt freqüent, dolor abdominal intens, febre. Requereix atenció mèdica immediata. Els probiòtics per si sols no substitueixen el tractament necessari.

Signes d’alarma en la diarrea

Cal consultar el professional de la salut si apareix:

• Diarrea que dura més de 3-4 dies.
• Sang a les femtes o femtes negres.
• Febre alta (>38,5 °C).
• Dolor abdominal intens.
• Signes de deshidratació (boca molt seca, marejos, orina fosca).
• Diarrea en nens petits o gent gran: consultar aviat pel risc de deshidratació.

Interaccions

Els probiòtics són generalment segurs, però algunes soques poden interaccionar amb determinats medicaments o condicions. Per tant, si prens medicació habitual, comenta l’ús de probiòtics amb el professional de la salut.

Prevenir la disbiosi més enllà dels probiòtics

Els probiòtics són una eina útil, però no l’única. Durant i després d’un tractament antibiòtic també ajuden:

• Una alimentació rica en fibra i vegetals per alimentar els bacteris beneficiosos.
• Aliments prebiòtics: all, ceba, porro, plàtan, civada, xicoira.
• Bona hidratació.
• Evitar els ultra-processats i l’excés de sucre.
• Descans adequat i moderació de l’estrès.

Per a més informació sobre com cuidar la microbiota, consulta l’article sobre lactobacils i salut intestinal.

Preguntes freqüents sobre probiòtics i antibiòtics

Puc prendre probiòtics amb qualsevol antibiòtic?

La combinació és generalment segura amb la majoria d’antibiòtics d’ús habitual. Per tant, respectant el marge de 2-3 hores entre preses, no hi ha problemes destacats. Ara bé, en tractaments específics (immunosupressors, oncològics) consulta el professional.

Els probiòtics del iogurt són suficients?

Aporten cultius vius, però en quantitats generalment inferiors als complements concentrats. En canvi, són una excel·lent estratègia complementària si es prenen diàriament. Per a un efecte més concret durant un tractament antibiòtic, els complements poden ser més eficaços.

Cal continuar prenent probiòtics després de l’antibiòtic?

Sí, es recomana continuar 1-2 setmanes més després de finalitzar el tractament. Així s’acompanya la recuperació completa de la microbiota, que pot trigar setmanes o mesos.

Els probiòtics tenen efectes secundaris?

En persones sanes són generalment ben tolerats. En canvi, els primers dies alguns usuaris poden notar gasos o inflor lleugera, que sol millorar en 2-3 dies. En casos rars poden aparèixer efectes greus (fungemia, sepsi) en persones immunodeprimides.

Es poden prendre probiòtics en nens?

Sí. De fet, l’evidència d’eficàcia en nens amb tractament antibiòtic és força sòlida. Ara bé, tria formulacions específiques per a nens i consulta el pediatre en cas de dubtes.

Millor un probiòtic mono-soca o multi-soca?

Depèn del context. En concret, per a la diarrea associada a antibiòtics, tant les fórmules mono-soca (com Saccharomyces boulardii o Lactobacillus rhamnosus GG) com les combinades tenen evidència. Els complements multi-soca aporten més diversitat.

Els probiòtics necessiten guardar-se a la nevera?

Depèn del producte. Alguns requereixen refrigeració per mantenir la viabilitat dels bacteris. En canvi, altres tecnologies (encapsulació, liofilització) permeten conservar-los a temperatura ambient. Segueix les indicacions de l’etiqueta.

Conclusió

En definitiva, l’evidència científica actual suggereix que els probiòtics poden acompanyar el tractament antibiòtic i reduir el risc de diarrea associada. Ara bé, no substitueixen l’antibiòtic ni serveixen per tractar la diarrea aguda greu. Per tant, la millor estratègia és utilitzar-los de manera preventiva, amb el marge horari adequat i com a part d’una alimentació variada rica en fibra i aliments fermentats. En cas de dubtes o de diarrea persistent, consulta sempre el professional de la salut.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un professional de la salut.

Referències i fonts de consulta

• Hempel S, Newberry SJ, Maher AR, et al. Probiotics for the prevention and treatment of antibiotic-associated diarrhea: a systematic review and meta-analysis. JAMA, 2012.
• Guo Q, Goldenberg JZ, Humphrey C, et al. Probiotics for the prevention of pediatric antibiotic-associated diarrhea. Cochrane Database of Systematic Reviews, 2019.