Prevenció cardiovascular: factors de risc i com actuar

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort a Europa i al món. De fet, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, són responsables d’aproximadament un terç de totes les morts anuals globalment. Ara bé, cal aclarir un punt fonamental d’entrada: una part important d’aquestes morts és evitable, ja que la majoria estan associades a factors de risc modificables a través de canvis en l’estil de vida i, quan cal, tractament mèdic. En primer lloc, cal remarcar que la prevenció cardiovascular NO és qüestió d’una única mesura: és el resultat d’un conjunt d’hàbits mantinguts en el temps. En aquest article veuràs quins són els principals factors de risc cardiovascular, com identificar-los i quines estratègies pràctiques poden reduir significativament el risc.

Què són les malalties cardiovasculars

De fet, sota el terme «malalties cardiovasculars» (MCV) s’inclouen diverses patologies que afecten el cor i els vasos sanguinis. En concret, les més freqüents són:

• En primer lloc, malaltia coronària: angina de pit, infart de miocardi.
• A més, malaltia cerebrovascular: ictus (isquèmic o hemorràgic).
• També, malaltia arterial perifèrica.
• Així mateix, insuficiència cardíaca.
• D’altra banda, arritmies com la fibril·lació auricular.
• Finalment, altres condicions com valvulopaties i cardiomiopaties.

Cal aclarir que moltes d’aquestes patologies comparteixen factors de risc comuns, cosa que fa que la prevenció sigui una estratègia efectiva contra múltiples problemes alhora.

Factors de risc no modificables

D’altra banda, hi ha factors que no podem canviar però que cal conèixer per contextualitzar el nostre risc individual:

• De fet, edat: el risc augmenta amb els anys.
• A més, sexe biològic: els homes tenen risc més alt fins a la menopausa; després s’equipara.
• També, història familiar: antecedents de MCV en pares o germans a edat primerenca.
• Així mateix, genètica: algunes condicions com la hipercolesterolèmia familiar.
• Finalment, ètnia: alguns grups tenen prevalences més altes de certes condicions.

Factors de risc modificables: els claus

Cal aclarir aquest punt amb claredat. Aquest és el nucli de la prevenció cardiovascular. En concret, la ciència ha identificat un conjunt de factors que expliquen la major part del risc i sobre els quals podem actuar. Estudis multicèntrics europeus com l’EURIKA han quantificat el pes específic de cadascun.

Hipertensió arterial

• En primer lloc, és un dels factors amb més pes: representa aproximadament un terç del risc cardiovascular atribuïble.
• A més, sovint és silenciosa: molta gent la té sense saber-ho.
• També, definició: pressió arterial persistentment ≥140/90 mmHg (les guies més recents plantegen llindars més estrictes en alguns casos).
• Així mateix, es controla amb estil de vida i, si cal, fàrmacs.
• Finalment, cal mesurar-la periòdicament a partir dels 40 anys (abans si hi ha factors de risc).

Colesterol elevat (dislipèmia)

• De fet, en concret, el colesterol LDL elevat és el que més s’associa a risc cardiovascular.
• A més, el colesterol HDL baix i els triglicèrids alts també influeixen.
• També, s’estima que en molts casos es controla insuficientment, especialment a Espanya segons diversos estudis europeus.
• Així mateix, es controla amb dieta, exercici i, si cal, fàrmacs (estatines i altres).
• Finalment, cal analítica periòdica: perfil lipídic complet.

Tabaquisme

• En primer lloc, el tabac és un dels factors amb més impacte sobre el sistema cardiovascular.
• A més, contribueix a aterosclerosi, hipertensió, alteracions de la coagulació i inflamació.
• També, deixar de fumar aporta beneficis cardiovasculars molt ràpids: reducció de risc mesurable en setmanes-mesos.
• Així mateix, el tabaquisme passiu també incrementa el risc.
• Finalment, hi ha recursos gratuïts per deixar-ho: Programa Atenció Primària al Fumador, tel 900 84 54 84 (Sanitat Respon Catalunya).

Diabetis

• De fet, augmenta significativament el risc cardiovascular: la diabetis es considera equivalent de risc coronari.
• A més, el bon control glucèmic redueix aquest risc.
• També, s’associa a alteracions d’altres factors (colesterol, tensió).
• Així mateix, cal seguiment periòdic amb l’equip mèdic.
• Finalment, davant símptomes suggerents (set intensa, augment de la diüresi, pèrdua de pes inexplicada), consultar el metge.

Sedentarisme

• En primer lloc, la inactivitat física és un dels factors més freqüents i modificables.
• A més, s’ha convertit en un dels principals reptes de salut pública actual.
• També, l’OMS recomana per adults: 150-300 min/setmana d’activitat aeròbica moderada + 2 sessions setmanals d’enfortiment muscular.
• Finalment, «qualsevol activitat és millor que cap»: pujar escales, caminar, jardineria… tot compta.

Sobrepès i obesitat

• De fet, especialment l’obesitat abdominal (perímetre de cintura) s’associa a més risc cardiovascular.
• A més, el maneig de l’obesitat és complex i multifactorial: no és qüestió simple de «voluntat».
• També, canvis moderats i sostinguts d’hàbits solen ser més eficaços que dietes restrictives extremes.
• Finalment, cal buscar suport professional (metge de família, dietista-nutricionista) si cal.

Alimentació poc saludable

• En primer lloc, l’excés de sal, sucres afegits, greixos saturats i ultra-processats.
• A més, el consum insuficient de fruita, verdura, llegums, cereals integrals i peix.
• Finalment, aquesta és una de les àrees amb més marge de millora poblacional.

Consum de alcohol

• De fet, el consum excessiu d’alcohol augmenta el risc cardiovascular.
• A més, els estudis actuals qüestionen l’antic missatge del «vi és bo per al cor»: no hi ha nivell de consum d’alcohol totalment segur, segons OMS.
• Finalment, cal moderar-lo o evitar-lo.

Estrès crònic

• En primer lloc, l’estrès mantingut pot contribuir al risc cardiovascular directament i indirectament.
• A més, sovint s’associa a altres factors: mala alimentació, sedentarisme, tabaquisme, insomni.
• Finalment, la gestió de l’estrès és una part rellevant de la prevenció integral.

Estratègies pràctiques de prevenció

Alimentació cardio-saludable

De fet, la dieta mediterrània és el patró alimentari amb més evidència científica per a la prevenció cardiovascular. En concret:

• De fet, base d’oli d’oliva verge com a font principal de greix.
• A més, abundància de fruita, verdura, llegums, cereals integrals.
• També, peix (especialment blau) diverses vegades a la setmana.
• Així mateix, fruits secs (nou, ametlla) diàriament en petites quantitats.
• D’altra banda, festucs i oli d’oliva com a coadjuvants amb evidència específica.
• També, reducció de sal: OMS recomana <5g/dia.
• Així mateix, reducció de sucres afegits i ultra-processats.
• Finalment, els omega-3 del peix blau tenen evidència d’efectes cardioprotectors.

Activitat física regular

• En primer lloc, 150-300 minuts setmanals d’activitat aeròbica moderada (caminar ràpid, ciclisme suau).
• A més, 2 sessions setmanals d’entrenament de força.
• També, reduir temps assegut: aixecar-se cada 30-60 minuts.
• Així mateix, activitat quotidiana: escales, caminar, hort.
• D’altra banda, sempre adaptada a la condició física i edat.
• Finalment, davant patologies conegudes, valorar amb el metge un programa progressiu.

Control del pes

• De fet, mantenir un pes saludable a través d’alimentació equilibrada i activitat física.
• A més, el perímetre de cintura és un indicador útil (>102 cm homes, >88 cm dones = més risc).
• Finalment, evitar canvis dràstics i dietes miraculoses.

Deixar el tabac

• En primer lloc, la mesura amb més impacte per fumadors.
• A més, hi ha suport professional gratuït: metge de família, CAP, farmacèutic, Programa d’Atenció al Fumador.
• Finalment, els beneficis cardiovasculars són ràpids: a les setmanes i mesos després de deixar-lo.

Moderació de l’alcohol

• De fet, la menor exposició possible és la recomanació actual.
• A més, evitar completament episodis d’alt consum.
• Finalment, revisar hàbits amb el metge si hi ha dependència.

Gestió de l’estrès i son

• En primer lloc, tècniques de relaxació: respiració, mindfulness, ioga.
• A més, higiene del son: 7-8 hores en adults, rutines estables.
• També, connexió social i suport emocional.
• Finalment, davant estrès sostingut, considerar suport psicològic.

Controls mèdics periòdics

• De fet, mesurar la tensió arterial almenys anualment a partir dels 40 anys.
• A més, analítica amb perfil lipídic i glucosa amb la periodicitat que indiqui el metge.
• També, revisions a demanda si hi ha símptomes.
• Així mateix, seguir estrictament els tractaments prescrits si ja hi ha condicions diagnosticades.
• Finalment, no deixar tractaments sense supervisió mèdica.

Al catàleg pots consultar la selecció de complements per a la circulació sanguínia, sempre com a suport i sota orientació professional.

Signes d’alarma: quan actuar immediatament

Cal aclarir aquest punt amb claredat. Davant els següents senyals, contactar amb urgència (112 o urgències hospitalàries):

Sospita d’infart

• En primer lloc, dolor o opressió al pit: pot irradiar-se al braç esquerre, coll, mandíbula, esquena.
• A més, dificultat respiratòria.
• També, sudoració freda, mareig, nàusees.
• Finalment, sensació de «quelcom molt greu està passant».

En dones, els símptomes poden ser menys típics: fatiga intensa, dolor abdominal alt, dispnea sense dolor toràcic clar.

Sospita d’ictus

Cal recordar el codi FAST:

• De fet, F (Face / cara): desviació d’un costat de la cara, boca torta.
• A més, A (Arms / braços): dificultat per aixecar un braç.
• També, S (Speech / parla): parla enredada, dificultat per parlar o entendre.
• Finalment, T (Time / temps): temps clau, trucar 112 immediatament.

D’altra banda, altres signes d’alarma: mareig intens, pèrdua de visió, mal de cap sobtat molt intens, pèrdua de força en un costat del cos.

Precaucions

No autotractament ni «remeis miraculosos»

En primer lloc, cal ser molt curós amb els discursos que ofereixen «cures naturals» o «eliminen» factors de risc cardiovasculars. En concret:

• De fet, cap suplement o remei natural substitueix el tractament mèdic quan està indicat.
• A més, la hipertensió, colesterol elevat o diabetis mal controlats són problemes greus que poden requerir fàrmacs.
• També, deixar tractaments prescrits pot causar infart, ictus o altres complicacions greus.
• Finalment, l’estil de vida i els complements poden ser un suport, mai un substitut.

Compte amb els mites

• En primer lloc, «una copa de vi al dia és sana»: l’evidència actual qüestiona aquest missatge. No hi ha nivell segur d’alcohol.
• A més, «si no em fa mal el pit, el meu cor està bé»: la HTA i el colesterol són silenciosos.
• També, «el colesterol és sempre dolent»: hi ha diferents tipus i cal contextualitzar.
• Finalment, «si els meus pares tenien MCV, no puc fer-hi res»: els factors modificables pesen més que els genètics per a la major part de la població.

Poblacions especials

• De fet, dones postmenopausiques: perden el «efecte protector» hormonal, cal atenció especial.
• A més, persones amb antecedents familiars: valoració més precoç i freqüent.
• També, diabetis mellitus: equivalent de risc coronari, cal control estricte.
• Així mateix, malaltia renal crònica: risc cardiovascular molt més alt.
• Finalment, cal seguiment individualitzat segons cada cas.

Els fàrmacs són sovint necessaris

D’altra banda, cal aclarir que quan els factors de risc són elevats, els fàrmacs (antihipertensius, estatines, antidiabètics, etc.) són sovint imprescindibles i han demostrat reduir significativament la mortalitat cardiovascular. En concret, la seva combinació amb els canvis d’estil de vida és el que ofereix els millors resultats.

Preguntes freqüents sobre prevenció cardiovascular

Es pot prevenir un infart o un ictus?

Sí, en gran mesura. En concret, controlant els factors de risc modificables (HTA, colesterol, tabaquisme, diabetis, sedentarisme, obesitat, alimentació), es pot reduir significativament el risc.

Cal fer-se revisions periòdiques?

Sí. En concret, a partir dels 40 anys és recomanable mesurar tensió, colesterol i glucosa periòdicament. Abans si hi ha factors de risc.

La dieta mediterrània realment protegeix el cor?

Sí, amb evidència sòlida. En concret, estudis com el PREDIMED (Universitat de Barcelona) han demostrat reducció de risc cardiovascular amb la dieta mediterrània.

Quant exercici cal per protegir el cor?

150-300 minuts setmanals d’activitat moderada segons l’OMS. Ara bé, «qualsevol activitat és millor que cap»: començar pel que es pot i anar augmentant.

Els suplements poden substituir el tractament mèdic?

No. Els suplements poden ser un suport en el context d’estil de vida saludable, però mai substitueixen tractaments prescrits per hipertensió, colesterol o diabetis.

Puc tenir el colesterol alt i estar bé?

El colesterol alt sol ser silenciós i pot causar dany silenciós als vasos. Encara que et sentis bé, cal controlar-lo.

És cert que el estrès pot causar problemes de cor?

Sí. L’estrès crònic contribueix al risc cardiovascular, tant directament com per efectes indirectes sobre altres factors (alimentació, son, tabac).

Els beneficis de deixar de fumar es veuen ràpid?

Sí. En setmanes-mesos comencen a millorar molts paràmetres cardiovasculars. En anys, el risc s’aproxima al d’un no fumador.

Conclusió

En definitiva, les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort al món, però una part important d’aquestes morts és evitable. De fet, els factors de risc modificables (hipertensió, colesterol, tabaquisme, diabetis, sedentarisme, obesitat, alimentació poc saludable, alcohol i estrès) expliquen bona part del risc, i actuar-hi de manera integral aporta beneficis significatius. Ara bé, cal remarcar dos punts fonamentals: NO és qüestió d’una única mesura sinó del conjunt d’hàbits mantinguts en el temps, i els canvis d’estil de vida NO substitueixen el tractament mèdic quan aquest està indicat. Per aquest motiu, la col·laboració amb el metge de família i, si cal, l’especialista, és essencial. Finalment, davant símptomes d’alarma (dolor toràcic, signes d’ictus), no dubtar: 112 immediatament.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un professional de la salut. Els tractaments per a factors de risc cardiovascular requereixen supervisió mèdica.

Referències i fonts de consulta

• World Health Organization. Cardiovascular diseases (CVDs): fact sheet.
• European Society of Cardiology. 2021 ESC Guidelines on cardiovascular disease prevention in clinical practice.