L’all, un tresor per a la salut

L’all és un ingredient essencial en la dieta mediterrània i un dels aliments més saludables. És utilitzat des d’antic com a condiment.

Índex de continguts

L’all en la història

L’all té una llarga tradició històrica per les seves propietats curatives. És una de les plantes que està present en els grans sistemes sanadors del món, com la medicina naturista o la medicina tradicional xinesa. A partir del segle dinou han estat múltiples els estudis científics sobre les seves poderoses qualitats.

Beneficis de l’all

El principi actiu de l’all quant al seu alt poder bactericida es deu a la alicina.

Entre els seus beneficis podem trobar els següents:

  • Prevé el càncer d’estómac i intestí, a causa del seu contingut en alilos, una essència volàtil que estimula la mucosa d’aquests òrgans.
  • Segons estadístiques contrastades, se sap que en llocs on es consumeix amb assiduïtat aquesta planta, com a Xina o en països mediterranis, la incidència del càncer digestiu és menor.
  • A més, l’all proporciona beneficis en el sistema cardio-circulatori.
  • Promou la fluïdesa de la sang, amb el que prevé la formació de trombes i coàguls.
  • Inhibeix el creixement i desenvolupament de bacteris causants de la meningitis, el tifus o la disenteria.

A més, també té els següents beneficis

  • Prevé l’arterioesclerosis. Evita la formació de plaques en artèries.
  • És vasodilatador, disminuint el nombre de batecs.
  • Prevé l’infart i col·labora a més en la seva curació.
  • Disminueix els nivells de grasses com el colesterol, els triglicèrids i l’àcid úric.

També té els següents beneficis

  • Redueix la glucosa en sang i la tensió arterial.
  • Té propietats depurativas quant a substàncies tòxiques, sent indicada la seva ingestió immediata en cas d’intoxicació deguda al peix o al marisc.
  • Ajuda en el tractament de l’artrosis i el reumatisme.
  • També cicatritza ferides que tarden temps a guarir.
  • Les últimes recerques apunten al fet que incrementa el nivell de serotonina combatent l’estrès i la depressió.

Feu un comentari