Sota una pell gruixuda i daurada amb tocs vermells, s’amaga un interior replet de llavors recobertes d’una polpa dolça i sucosa de color i lluentor similar a la de la pedra preciosa del robí. Descobrim per què tots els pobles que han conegut la magrana li han atribuït nombroses propietats i com aquesta fruita tan deliciosa de tardor amaga un potencial antioxidant enorme.
Aquesta fruita es coneix des dels egipcis (2500 aC) que enterraven les persones amb una magrana per desitjar-los abundància en l’altra vida. Es creu que els cartaginesos la van introduir a la regió mediterrània arran de les guerres púnicas i, per això, el nom científic és Punica granatum . Els grecs i romans la van incorporar a la dieta habitual i atribuïen la plantació del primer magraner a la deessa de l’amor Afrodita. En el Llunyà Orient, la magrana està vinculada a la fertilitat i és un present que es fa als nuvis per desitjar-los molta descendència.
Es rica tant en vitamines com en minerals:
Provitamina A : En forma de betacaroteno (conté 30 micrograms per 100 grams de fruita comestible), es tracta d’un pigment que l’organisme transformarà en vitamina A d’acord amb les seves necessitats. Aquesta vitamina és necessària per al bon estat de la retina i la pell, entre uns altres.
Vitamina C : La magrana conté 20 mil·ligrams de vitamina C per 100 grams de fruita comestible (un valor lleugerament per sota del de la mandarina). Aquesta vitamina participa en la formació de col·làgen (important per a la pell i les articulacions), glòbuls vermells, ossos i dents, afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i prevé l’activitat negativa dels radicals lliures, que envelleixen l’organisme.
Vitamines del grup B : Es tracta d’un grup de vitamines imprescindibles per al bon funcionament del sistema nerviós. D’aquest grup, la magrana destaca pel seu contingut en vitamina B9, o àcid fólico, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic, així com en niacina , o vitamina B3, que afavoreix el funcionament del sistema digestiu, ja que actua en la conversió dels aliments en energia.
Potassi i calci : El primer és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les enrampades en les extremitats. A més, intervé en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula. I el calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i mantenir ossos i dents, al mateix temps que intervé en els processos de coagulació sanguínia.
Magnesi : Es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i, a més, forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.
Font: https://curartenaturalment.blogspot.com.es/