Hipotiroïdisme: símptomes, tractament i suport

L’hipotiroïdisme és una patologia endocrina en què la glàndula tiroide no produeix prou hormona tiroïdal per cobrir les necessitats del cos. En primer lloc, cal aclarir un punt fonamental d’entrada: l’hipotiroïdisme és una malaltia amb tractament farmacològic establert i eficaç (levotiroxina), que en la majoria de casos és necessari per tota la vida. Cap alternativa natural substitueix aquest tractament. Ara bé, l’estil de vida i l’alimentació poden acompanyar el maneig global. En aquest article veuràs què és l’hipotiroïdisme, quines causes té, com es diagnostica i tracta, i quin paper pot tenir l’alimentació com a suport.

Què és l’hipotiroïdisme

De fet, la tiroide és una glàndula en forma de papallona situada a la part anterior del coll. En primer lloc, produeix dues hormones principals:

De fet, la T4 (tiroxina), la hormona principal.
A més, la T3 (triyodotironina), la forma activa.

Aquestes hormones regulen el metabolisme energètic, la temperatura corporal, la freqüència cardíaca, el creixement i molts altres processos vitals. Per aquest motiu, quan la seva producció baixa, tot l’organisme se’n ressent.

Causes de l’hipotiroïdisme

Tiroïditis de Hashimoto

De fet, és la causa més freqüent d’hipotiroïdisme en països amb suficient iode. En concret, és una malaltia autoimmune en què el sistema immunitari ataca la pròpia tiroide, danyant-la progressivament.

Altres causes

En primer lloc, tractament amb iode radioactiu (per hipertiroïdisme previ).
A més, cirurgia tiroïdal (tiroidectomia total o parcial).
També, medicaments: amiodarona, liti, alguns quimioterapèutics.
Així mateix, hipotiroïdisme congènit (present des del naixement).
D’altra banda, dèficit de iode (rar a Espanya per la sal iodada, però possible en algunes dietes).
Finalment, causes hipofisàries (hipotiroïdisme secundari, menys freqüent).

Símptomes de l’hipotiroïdisme

D’altra banda, els símptomes s’instauren gradualment i sovint es confonen amb altres condicions. En concret, els més habituals són:

Símptomes generals

De fet, cansament i somnolència.
A més, intolerància al fred.
També, augment de pes sense canvis en la dieta.
Així mateix, estrenyiment.
D’altra banda, pell seca i groga.
Finalment, cabell fràgil i caiguda.

Símptomes cardiovasculars

En primer lloc, bradicàrdia (pols lent).
A més, hipertensió en alguns casos.
Finalment, hipercolesterolèmia.

Símptomes cognitius i emocionals

De fet, dificultat de concentració.
A més, problemes de memòria.
També, estat d’ànim deprimit.
Finalment, lentitud mental.

Símptomes específics

De fet, alteracions menstruals: reglas abundants o irregulars.
A més, problemes de fertilitat.
També, debilitat muscular.
Finalment, veu ronca o inflor a la cara.

Símptomes en el nadó (hipotiroïdisme congènit)

Cal remarcar que en el nadó, l’hipotiroïdisme no tractat pot causar cretinisme (retard mental i del creixement irreversible). Per aquest motiu, a Espanya es fa cribratge neonatal obligatori (prova del taló) que detecta la malaltia a temps.

Diagnòstic

D’altra banda, el diagnòstic és senzill mitjançant una analítica de sang. En concret:

De fet, TSH (hormona estimulant de la tiroide): sol estar elevada en l’hipotiroïdisme primari.
A més, T4 lliure: sol estar baixa.
També, anticossos antitiroïdals (anti-TPO, anti-Tg): útils per identificar Hashimoto.
Finalment, altres proves segons cada cas (ecografia tiroïdal, si cal).

El tractament: levotiroxina

Per què és imprescindible

Cal aclarir aquest punt amb claredat total. El tractament establert i eficaç de l’hipotiroïdisme és la levotiroxina (Eutirox, Levothroid, i altres marques). En concret:

De fet, és l’hormona T4 sintètica idèntica a la natural.
A més, es pren diàriament, en dejú, al matí.
També, requereix controls periòdics per ajustar la dosi.
Així mateix, és un tractament de per vida en la majoria de casos.
Finalment, ben dosificada, permet una vida completament normal.

Riscos d’abandonar el tractament

Cal advertir clarament dels riscos d’interrompre la levotiroxina sense supervisió mèdica:

En primer lloc, coma mixedematós: complicació greu potencialment mortal.
A més, fallida cardíaca.
També, hipertensió i alteracions cardiovasculars.
Així mateix, problemes cognitius greus.
D’altra banda, en l’embaràs: risc d’avortament, complicacions fetals i cretinisme del nadó.
Finalment, depressió severa.

Per aquest motiu, cap alternativa natural, complement o dieta substitueix la levotiroxina. Aquesta és la posició unànime de totes les societats mèdiques.

Alimentació com a suport (no com a tractament)

D’altra banda, l’alimentació pot acompanyar el maneig global de l’hipotiroïdisme, sempre com a complement al tractament farmacològic. En concret, hi ha alguns punts d’interès:

Iode: molta precaució

Cal aclarir un mite freqüent. El iode és essencial per la síntesi hormonal tiroïdal. Ara bé:

De fet, en la tiroïditis de Hashimoto (causa més freqüent), l’excés de iode pot empitjorar la malaltia.
A més, no cal autosuplementar-se amb iode ni algues concentrades sense diagnòstic.
També, a Espanya la sal iodada cobreix les necessitats habituals.
Finalment, en cas de dubte sobre el teu estat de iode, consulta l’endocrinòleg.

Per aquest motiu, cal ser molt prudent amb suplements com fucus, kelp o algues molt concentrades en iode: poden ser contraproduents en la majoria de casos d’hipotiroïdisme.

Nutrients d’interès

En primer lloc, seleni: present en la nou de Brasil, marisc, ou. Té paper en la conversió de T4 a T3.
A més, zinc: llavors, llegums, marisc.
També, ferro: la seva carència pot empitjorar els símptomes.
Així mateix, vitamina D: valorar-ne els nivells amb el professional.
Finalment, proteïnes suficients.

Aliments a moderar

D’altra banda, alguns aliments contenen substàncies goitrogèniques (en cru i en grans quantitats poden interferir amb la tiroide):

De fet, crucíferes crues en grans quantitats (col, bròquil, col-i-flor).
A més, soja en grans quantitats.
També, mill en excés.

Cal aclarir que amb consum normal i, especialment, cuinades, aquests aliments NO són un problema. Cal moderar-los només en consums extremadament alts.

Levotiroxina i alimentació

Així mateix, per l’absorció òptima de la levotiroxina:

De fet, prendre-la en dejú, amb aigua.
A més, esperar 30-60 minuts abans d’esmorzar.
També, separar-la del cafè, làctics, ferro, calci i suplements (redueixen l’absorció).
Finalment, consistència: prendre-la sempre igual per estabilitzar els nivells.

Al catàleg pots consultar la selecció de complements per al sistema hormonal com a suport i sempre sota orientació professional.

Estil de vida saludable com a acompanyament

De fet, activitat física regular: ajuda a la fatiga i el pes.
A més, son suficient i de qualitat.
També, gestió de l’estrès.
Així mateix, hidratació abundant.
Finalment, evitar el tabac i moderar l’alcohol.

Sobre naturopatia i homeopatia per l’hipotiroïdisme

Cal aclarir un punt important perquè circula molta desinformació. La homeopatia no té eficàcia demostrada més enllà de l’efecte placebo, segons la posició de:

La Cochrane Collaboration.
El Consell Europeu d’Acadèmies de Ciències (EASAC).
El National Health Service britànic (NHS).
La majoria de societats mèdiques internacionals.

Per aquest motiu, la seva utilització com a «tractament» de l’hipotiroïdisme NO té base científica i pot ser perillós si substitueix la levotiroxina prescrita.

La naturopatia tampoc no substitueix el tractament mèdic. En canvi, alguns hàbits promoguts (alimentació variada, gestió de l’estrès, activitat física) poden ser un complement raonable, sempre com a suport i mai com a alternativa.

Precaucions crítiques

Mai deixar la levotiroxina per iniciativa pròpia

En primer lloc, aquest és el punt més important. La levotiroxina és un tractament imprescindible en la immensa majoria de casos. Deixar-la, reduir-la o substituir-la per «alternatives naturals» pot tenir conseqüències greus.

Compte amb els discursos sobre «toxines»

D’altra banda, el llenguatge que atribueix a l’hipotiroïdisme una «acumulació de toxines» al cos és pseudociència. En concret, el cos té sistemes propis de detoxificació (fetge, ronyons) que funcionen amb independència de la tiroide.

Poblacions especials

De fet, embarassades: l’hipotiroïdisme mal tractat durant l’embaràs pot causar avortament, complicacions fetals i cretinisme del nadó. Cal ajust immediat de la dosi de levotiroxina.
A més, nadons: el cribratge neonatal (prova del taló) detecta el hipotiroïdisme congènit; el tractament precoç és essencial per evitar seqüeles.
També, gent gran: doses inicials més baixes i control estricte.
Finalment, persones amb malalties cardíaques: introducció progressiva del tractament.

Interaccions medicamentoses

Així mateix, la levotiroxina interacciona amb molts medicaments i complements. Informa sempre al metge de tot el que prens: anticonceptius, anticoagulants, antiàcids, ferro, calci, entre altres.

Cascara sagrada i laxants estimulants

D’altra banda, la cascara sagrada i altres laxants estimulants (senna, ruibarbre) tenen restriccions d’ús per l’EMA (Agència Europea del Medicament):

Contraindicats en embaràs, lactància, menors de 12 anys.
A més, ús limitat a màxim 1-2 setmanes.
També, poden causar dependència intestinal.
Finalment, no s’han d’utilitzar en tractaments crònics.

Estrenyiment: primer, mesures dietètiques

Per l’estrenyiment associat a l’hipotiroïdisme, la primera opció són sempre les mesures dietètiques: fibra, hidratació, activitat física. Si persisteix, consulta el professional abans d’utilitzar laxants.

Preguntes freqüents sobre hipotiroïdisme

És curable l’hipotiroïdisme?

En la majoria de casos, és una condició crònica que es controla molt bé amb levotiroxina, no es «cura». En canvi, algunes formes transitòries (postpart, tiroïditis subaguda) es poden resoldre.

Puc portar una vida normal amb hipotiroïdisme?

Sí, completament. En concret, amb tractament ben ajustat i controls periòdics, la vida és totalment normal.

Les algues (fucus, kelp) van bé per l’hipotiroïdisme?

No en la majoria de casos. En concret, en la tiroïditis de Hashimoto (causa més freqüent), l’excés de iode pot empitjorar la malaltia. Consulta sempre amb l’endocrinòleg abans d’utilitzar-les.

Puc prendre suplements de iode?

Millor no autosuplementar-se. En concret, la sal iodada cobreix les necessitats habituals a Espanya. La suplementació sense diagnòstic pot empitjorar l’hipotiroïdisme autoimmune.

Puc prendre café mentre prenc levotiroxina?

Sí, però separadament. Cal esperar 30-60 minuts després de la levotiroxina abans de prendre café, llet, ferro o calci.

L’hipotiroïdisme fa engreixar?

Pot afavorir un guany moderat de pes. En canvi, amb tractament ben ajustat i estil de vida saludable, es pot mantenir el pes.

Cal seguir una dieta especial?

No cal dieta restrictiva. En concret, una alimentació variada i equilibrada, moderar crucíferes crues en excés i mantenir bona hidratació és suficient.

La homeopatia funciona per l’hipotiroïdisme?

No, no té eficàcia demostrada. Segons les principals societats mèdiques i revisions sistemàtiques, els seus efectes no superen els del placebo. No substitueix la levotiroxina.

Conclusió

En definitiva, l’hipotiroïdisme és una malaltia endocrina crònica que té tractament farmacològic eficaç (levotiroxina). De fet, amb el tractament ben ajustat i controls periòdics, es pot portar una vida completament normal. Ara bé, cal ser clars: cap alternativa natural, homeopatia, naturopatia o suplement substitueix la levotiroxina. L’alimentació i l’estil de vida saludable són coadyuvants valuosos, mai substituts. Finalment, davant símptomes suggerents (cansament, augment de pes, intolerància al fred, estrenyiment) o si tens dubtes sobre el teu tractament, consulta el metge de família o l’endocrinòleg: la valoració professional és sempre la primera passa.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un metge, endocrinòleg o professional de la salut. En cap cas s’ha d’interpretar com una recomanació de modificar o interrompre un tractament prescrit.

Referències i fonts de consulta

Jaime Gómez

Especialista en alimentació, nutrició i dietes, articles de bellesa, psicologia i consells sobre salut.
Apassionat d’hàbits de vida saludable, remeis naturals i teràpies.