Helicobacter pylori: símptomes i tractament

L’Helicobacter pylori és un dels bacteris més freqüents que colonitzen l’estómac humà. De fet, es calcula que aproximadament la meitat de la població mundial el porta. Ara bé, en molts casos no causa símptomes, mentre que en altres pot originar gastritis, úlceres i, a llarg termini, augmentar el risc d’algunes patologies gàstriques. En primer lloc, cal aclarir un punt fonamental d’entrada: l’H. pylori és una infecció bacteriana amb tractament mèdic establert i eficaç (combinació d’antibiòtics + inhibidor de la bomba de protons). Cap tractament «natural» substitueix aquesta teràpia. En aquest article veuràs què és aquest bacteri, com es diagnostica, com es tracta i quin paper poden tenir l’alimentació i els probiòtics com a acompanyament.

Què és l’Helicobacter pylori

De fet, l’Helicobacter pylori és un bacteri en forma d’espiral, dotat de flagels que li permeten moure’s a través de la mucosa gàstrica. En concret, té una característica única: és capaç de sobreviure en el medi àcid de l’estómac gràcies a la producció d’ureasa, un enzim que neutralitza localment l’àcid clorhídric.

Com es transmet

• En primer lloc, per via oral-oral (saliva, contacte proper).
• A més, per via fecal-oral: aigua o aliments contaminats.
• També, per via familiar: convivients de casa comparteixen sovint el bacteri.
• Finalment, la infecció sol adquirir-se durant la infància i pot persistir tota la vida si no es tracta.

Prevalença

D’altra banda, l’H. pylori afecta aproximadament el 50% de la població mundial. En concret, la prevalença varia segons factors socioeconòmics, higiènics i geogràfics. A l’Estat espanyol, es calcula que entre el 30-60% dels adults el porta.

Símptomes: quan sospitar-ho

Molts casos són asimptomàtics

Cal aclarir un punt important. La majoria de persones infectades no tenen símptomes. En concret, l’H. pylori s’associa a patologia en una minoria de portadors.

Quan hi ha símptomes

• De fet, dolor o cremor a la part alta de l’abdomen.
• A més, digestions pesades o sensació de plenitud.
• També, nàusees.
• Així mateix, ructos freqüents.
• D’altra banda, manca de gana i pèrdua de pes en casos avançats.
• Finalment, halitosi (mal alè).

Patologies associades

De fet, l’H. pylori pot causar o contribuir a diverses patologies:

• En primer lloc, gastritis crònica: inflamació de la mucosa gàstrica.
• A més, úlcera gàstrica i duodenal: l’H. pylori és la causa del 90% de les úlceres duodenals i 70% de les gàstriques.
• També, dispèpsia funcional.
• Així mateix, anèmia ferropènica refractària en alguns casos.
• D’altra banda, major risc de càncer gàstric: està classificat com carcinogen de grup 1 per la IARC.
• Finalment, associació amb limfoma MALT gàstric.

Per aquest motiu, quan hi ha símptomes o factors de risc, és important el diagnòstic i tractament adequats.

Diagnòstic

Proves no invasives

• De fet, test d’urea marcada a l’aire espirat (breath test): senzill, precís i sense invasió.
• A més, test d’antigen fecal: molt fiable, no invasiu.
• També, test serològic (anticossos en sang): útil per despistatge però no distingeix infecció actual d’anterior.

Proves invasives

• En primer lloc, endoscòpia digestiva alta amb biòpsia: es fa quan es sospiten úlceres o altres patologies.
• A més, histologia i cultiu del bacteri a partir de la biòpsia.
• Finalment, test d’urea ràpid durant l’endoscòpia.

Tractament mèdic establert

Teràpia estàndard

Cal aclarir aquest punt amb claredat total. El tractament de l’H. pylori està perfectament establert i és molt eficaç quan es fa correctament. En concret, es basa en combinar:

• De fet, un inhibidor de la bomba de protons (IBP): omeprazol, esomeprazol, pantoprazol o similars.
• A més, dos o tres antibiòtics combinats.
• També, en algunes pautes, bismut.
• Finalment, durada: 10-14 dies segons la pauta.

Pautes més utilitzades

• En primer lloc, teràpia quàdruple amb bismut: IBP + bismut + tetraciclina + metronidazol (10-14 dies). És la pauta de primera línia recomanada actualment.
• A més, teràpia quàdruple concomitant: IBP + amoxicil·lina + claritromicina + metronidazol.
• També, altres pautes específiques segons resistències locals.

Comprovació de l’eradicació

D’altra banda, 4-8 setmanes després d’acabar el tractament, cal fer una prova de confirmació (test d’aire espirat o antigen fecal) per assegurar-ne l’eradicació.

El paper dels probiòtics: què diu la ciència

D’altra banda, els probiòtics NO són un tractament alternatiu a la teràpia antibiòtica, però tenen un paper coadjuvant real amb evidència científica.

Evidència sobre probiòtics + tractament antibiòtic

De fet, diversos meta-anàlisis (Cochrane i altres) han observat que afegir probiòtics específics a la teràpia antibiòtica pot:

• De fet, reduir efectes adversos del tractament (diarrea, nàusees).
• A més, millorar la tolerància al règim antibiòtic.
• També, en alguns estudis, augmentar lleugerament la taxa d’eradicació.
• Finalment, preservar la microbiota intestinal durant el tractament.

Ceps amb més evidència

• En primer lloc, Lactobacillus rhamnosus GG.
• A més, Lactobacillus reuteri.
• També, Saccharomyces boulardii.
• Finalment, altres combinacions específiques.

Com prendre’ls

• De fet, separats de l’antibiòtic almenys 2 hores.
• A més, durant tot el tractament i algunes setmanes després.
• Finalment, consulta amb el metge o farmacèutic la millor opció per al teu cas.

Al catàleg pots consultar la selecció de probiòtics, sempre com a suport i sota orientació professional.

Alimentació com a acompanyament

Aliments que poden aportar suport

• De fet, aliments fermentats amb cultius vius: iogurt natural, kefir, xucrut.
• A més, aliments rics en fibra prebiòtica: verdures, llegums, cereals integrals.
• També, aliments variats i poc processats.
• Així mateix, alguns aliments s’han estudiat com a possibles suports (bròquil per sulforafans, te verd per polifenols, mel de manuka), amb evidència variable i sempre com a complement mai substitutiu.

Aliments a moderar durant els símptomes

• En primer lloc, picant en excés.
• A més, alcohol.
• També, café en excés.
• Així mateix, aliments molt greixosos o fregits.
• D’altra banda, menjar molt pesats a la nit.
• Finalment, adaptar l’alimentació segons tolerància personal.

Sobre els «tractaments naturals» per l’H. pylori

Cal aclarir un punt important amb claredat total. Circulen a internet i en alguns discursos «alternatives naturals» per erradicar l’H. pylori (olis essencials, extractes concentrats, protocols alcalinitzants). En canvi:

• De fet, cap d’aquestes opcions té evidència sòlida d’erradicar el bacteri.
• A més, alguns són potencialment perillosos: els olis essencials per via oral poden causar hepatotoxicitat, irritació mucosa i altres efectes adversos greus.
• També, l’extracte de llavor d’aranja comercial sovint deu la seva activitat antibacteriana in vitro a conservants sintètics afegits (benzethoni, parabens), no al propi extracte.
• Així mateix, «alcalinitzar l’estómac» no eradica l’H. pylori: aquest bacteri viu precisament en medi àcid gràcies a mecanismes propis de neutralització local.
• Finalment, dependre d’aquestes opcions retarda el tractament efectiu i perpetua el risc de complicacions (úlcera, càncer gàstric).

Per aquest motiu, davant sospita o diagnòstic d’H. pylori, la primera i única opció és el tractament mèdic prescrit. Els complements i l’alimentació poden ser un suport, mai un substitut.

Prevenció

Higiene i alimentació

• De fet, rentar-se les mans amb regularitat, especialment abans de menjar.
• A més, aigua de qualitat: en zones amb dubtes, aigua embotellada o filtrada.
• També, aliments ben cuinats.
• Així mateix, evitar compartir estris personals.
• Finalment, en famílies amb membres infectats, ser especialment curosos amb la higiene.

Vigilància en famílies

D’altra banda, si s’ha detectat H. pylori en un membre de la família, valorar amb el metge si cal despistatge en altres convivents, especialment si tenen símptomes.

Precaucions crítiques

No autotractament

En primer lloc, davant sospita de gastritis, úlcera o simptomatologia gàstrica persistent, la primera consulta ha de ser al metge. En concret, no s’ha d’autotractar amb «remeis naturals» perquè:

• De fet, poden emmascarar altres patologies serioses.
• A més, retarden el tractament efectiu.
• Finalment, l’H. pylori no tractat manté el risc de complicacions a llarg termini.

Signes d’alarma

Consulta urgentment davant:

• En primer lloc, vòmits amb sang o color negre (com «posts de café»).
• A més, deposicions negres (melena).
• També, dolor abdominal intens.
• Així mateix, pèrdua de pes involuntària.
• D’altra banda, anèmia sense causa aparent.
• Finalment, dificultat per empassar.

Poblacions especials

• De fet, embarassades: el tractament amb antibiòtics es demora sovint fins després del part si no hi ha urgència. Consultar.
• A més, infants: es tracta selectivament segons cada cas.
• Finalment, gent gran i persones amb malalties cròniques: ajustos específics segons context clínic.

Olis essencials per via oral: no

Cal remarcar-ho amb claredat. Els olis essencials no s’han de prendre per via oral sense supervisió estricta d’un professional especialitzat en aromateràpia clínica. En concret, poden causar:

• De fet, hepatotoxicitat.
• A més, irritació gastrointestinal.
• També, interaccions amb medicaments.
• Finalment, convulsions en persones susceptibles.

Preguntes freqüents sobre l’Helicobacter pylori

Sempre cal tractar l’H. pylori si es detecta?

No sempre. En concret, la decisió depèn del context clínic (símptomes, història familiar de càncer gàstric, ús de AINEs, etc.). L’endocrinòleg o el metge de família valora cada cas.

Es pot eliminar completament?

Sí. El tractament establert eradica el bacteri en el 85-95% de casos. Cal comprovar-ho amb un test post-tractament.

Es pot reinfectar-se després del tractament?

És possible però poc freqüent en adults. En concret, la reinfecció és més comuna en països amb prevalença alta.

Els «tractaments naturals» funcionen per eradicar l’H. pylori?

No. Cap opció natural té evidència sòlida d’eradicar el bacteri. Sí que poden ser suport durant el tractament mèdic (especialment probiòtics específics).

Puc prendre olis essencials per tractar l’H. pylori?

No es recomana. En concret, els olis essencials per via oral tenen riscos serios (hepatotoxicitat, irritació mucosa) i no substitueixen la teràpia antibiòtica establerta.

Els probiòtics eradiquen l’H. pylori?

No per si sols. En canvi, sí que poden millorar la tolerància del tractament antibiòtic i lleugerament la seva eficàcia com a suport.

Quant dura el tractament?

Habitualment 10-14 dies, segons la pauta escollida pel metge.

Cal fer una dieta especial durant el tractament?

No cal restricció rígida. En concret, moderar aliments irritants (picant, alcohol, café en excés) durant els símptomes agut és raonable.

Conclusió

En definitiva, l’Helicobacter pylori és una infecció bacteriana freqüent amb tractament mèdic establert i eficaç (combinació d’antibiòtics + inhibidor de la bomba de protons). De fet, en la majoria de casos, aquest tractament eradica el bacteri i evita complicacions futures. Ara bé, cal ser clars: cap «tractament natural» substitueix aquesta teràpia. Els probiòtics específics tenen un paper coadjuvant amb evidència, i l’alimentació pot ser un suport, però mai un substitut. Per aquest motiu, davant símptomes gàstrics persistents o si t’han detectat H. pylori, consulta el metge de família o el digestòleg per establir la pauta adequada per al teu cas. Finalment, davant signes d’alarma (sang en vòmits o deposicions, pèrdua de pes, dolor intens), consulta sense demora.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un metge o digestòleg. Els tractaments per H. pylori requereixen prescripció mèdica.

Referències i fonts de consulta

• Malfertheiner P, Megraud F, Rokkas T, et al. Management of Helicobacter pylori infection: the Maastricht VI/Florence consensus report. Gut, 2022.
• World Health Organization. Gastric cancer: fact sheet.