Fruites de tardor dessecades per a l’hivern

La diferència en micronutrients fa que unes fruites seques siguin més interessants que unes altres per a la salut dels ossos, els ulls, la pell o el cor. La tardor i l’hivern és una bona temporada per degustar fruites dessecades. És possible assecar totes les varietats per degustar-les després amb més sabor dolç, encara que les més conegudes i habituals són les prunes i raïms passes, els orellots d’albercoc i préssec i les figues seques, juntament amb els dátils, que s’inclouen en aquest grup.
Un cop d’ull pels mercats de carrer d’aliments, tendes delicatessen o herbodietéticas ens apropa la possibilitat d’assaborir varietat de fruites dessecades: pinya, plàtan, coco, kiwi o maduixes. Totes les fruites dessecades tenen en comú la seva saludable aportació energètica en forma de sucres naturals, però les unes i les altres es distingeixen per la seva aportació majoritària en determinats micronutrients. Aquesta diferència pot ser útil per triar les fruites dessecades més adequades segons les necessitats: més riques en vitamina A, que cuida els ulls i la pell; en potassi, magnesi i calci per millorar la hipertensió, per als músculs i les articulacions; en fibra per a una millor salut digestiva; o en antioxidants.
En les fruites dessecades, la concentració de micronutrients és fins a cinc vegades més gran, en comparació de la fruita fresca, per la qual cosa el valor nutritiu d’aquests aliments és important. La interessant aportació que alguns minerals (calci, magnesi, ferro, zinc, seleni, coure, manganès, bor…) i vitamines (àcid fólic i vitamina C) donen a les fruites dessecades fa que resulti fonamental la presència d’aquests aliments en la dieta habitual.

Feu un comentari