En l’aspecte nutritiu, s’insisteix a aprofitar al màxim les fruites i les hortalisses, ja que certs nutrients valuosos dels vegetals es concentren en la pell. No obstant això, és habitual pelar una poma i tirar la pell a les escombraries, una pràctica que es repeteix amb la pela d’altres fruites (taronges, plàtans, préssecs, melons, síndries…) i amb les pells de les patates o les restes de les hortalisses. I és que, en contrapartida, l’abús de fertilitzants i pesticides s’acumula en l’exterior de les fruites i en les parts externes d’hortalisses, un motiu pel qual es malgasta tanta matèria primera vegetal per a consum, o aquesta no s’aprecia en bon estat com per menjar-la. La indústria alimentària ha trobat mètodes per treure el màxim rendiment als desaprofitaments vegetals. A continuació s’explica quin ús se’ls pot donar, quins són els nutrients més destacats en la pell de les fruites i com aprofitar-los al màxim a casa.
La calor destrueix part dels nutrients dels vegetals. Per això, a més de menjar les fruites amb pell, convé prendre-les crues i en la data més propera a la seva recol·lecció, igual que les hortalisses. No obstant això, la textura més dura de la pell o els filaments molests d’algunes hortalisses conviden a pelar les fruites, de manera que es malgasta part dels vegetals. Com es poden utilitzar al màxim els vegetals en la cuina sense que resulti un inconvenient? Tres idees d’interès:
1. Liquats, batuts i purés. En la liquadora es trituran les fruites amb pell i les hortalisses (ben rentades, això sí) per fer les barreges que més agradin, si bé és freqüent que quedin les restes més dures. Amb la batedora es pot aprofitar millor tot l’aliment i obtenir un deliciós i fresc batut de fruites de temporada o un puré de verdures.
2. Compota de fruita batuda. La cocció estova la pell de les fruites, però si encara resulta desagradable per la seva textura, es pot batre i obtenir una compota d’una textura homogènia i més nutritiva.
3. Rostit de fruites i verdures. Rostir les fruites i les verdures és una manera senzilla d’estovar les seves parts més dures, de manera que es pugui menjar tot sense que molesti la textura.