Celiaquia en adults: símptomes i diagnòstic

La celiaquia és una malaltia autoimmune causada per una reacció al gluten (proteïna present al blat, l’ordi, la sègol i altres cereals). De fet, durant molt de temps es va considerar una malaltia principalment infantil, però actualment se sap que pot debutar a qualsevol edat, també en l’edat adulta i fins i tot en gent gran. En primer lloc, cal aclarir un punt fonamental d’entrada: la celiaquia en adults sovint es diagnostica tard perquè els símptomes són més variats i menys evidents que en la infància. En aquest article veuràs per què la celiaquia pot aparèixer en adults, quins símptomes cal reconèixer, com es diagnostica i com viure amb ella un cop confirmada.

La celiaquia també apareix en adults

Un canvi de paradigma

De fet, durant dècades es va pensar que la celiaquia era una malaltia essencialment de la infància. En canvi, la investigació actual (Dr. Alessio Fasano i altres grups internacionals) ha demostrat que:

• En primer lloc, la celiaquia pot debutar a qualsevol edat, també en persones grans.
• A més, un percentatge important de casos es diagnostica a partir dels 40-50 anys.
• També, hi ha persones que han tolerat el gluten durant dècades abans de desenvolupar la malaltia.
• Finalment, molts casos passen anys o dècades sense diagnòstic per símptomes atípics.

El paper dels factors ambientals

D’altra banda, la comunitat científica està investigant per què algunes persones amb predisposició genètica desenvolupen celiaquia i altres no. En concret:

• De fet, els marcadors genètics (HLA-DQ2 i HLA-DQ8) són necessaris però no suficients: aproximadament el 30-40% de la població els porta però només ~1% desenvolupa celiaquia.
• A més, els factors ambientals semblen tenir un paper important en el debut de la malaltia.
• També, es investiguen possibles desencadenants com infeccions víriques, canvis en la microbiota intestinal, estrès sostingut, cirurgies i altres factors.
• Finalment, aquests coneixements podrien obrir vies de prevenció en el futur, tot i que actualment no hi ha estratègies validades per prevenir el debut de la celiaquia.

Símptomes de la celiaquia en adults

Cal aclarir aquest punt amb claredat. En l’edat adulta, els símptomes són sovint més subtils i variats que en la infància. En concret, això dificulta el diagnòstic i explica per què molts casos passen anys sense identificar-se.

Símptomes digestius

• De fet, diarrea crònica o alternança amb estrenyiment.
• A més, distensió abdominal i inflor.
• També, gasos i flatulència.
• Així mateix, dolor abdominal recurrent.
• D’altra banda, reflux gastroesofàgic.
• Finalment, nàusees després dels àpats.

Símptomes extradigestius (sovint predominants en adults)

D’altra banda, aquest és un punt clau. En adults, els símptomes extradigestius poden ser els més notables:

• En primer lloc, fatiga persistent sense causa aparent.
• A més, anèmia ferropènica que no respon al ferro oral.
• També, caiguda de cabell, ungles fràgils, pell seca.
• Així mateix, osteoporosi o osteopènia primerenca.
• D’altra banda, dolors articulars i musculars.
• També, parestèsies, mal de cap, migranyes.
• Finalment, alteracions de l’humor: irritabilitat, depressió, ansietat.

Símptomes reproductius

• De fet, infertilitat sense causa aparent.
• A més, avortaments recurrents.
• Finalment, alteracions menstruals en dones adultes.

Manifestacions cutànies

• En primer lloc, dermatitis herpetiforme: manifestació cutània específica de la celiaquia amb butllofes pruriginoses.
• Finalment, altres afectacions cutànies inespecífiques.

Formes clíniques de la celiaquia

De fet, la celiaquia té diverses presentacions clíniques, moltes silents o atípiques en adults:

Forma clàssica

Símptomes digestius clars (diarrea crònica, pèrdua de pes, malabsorció). En adults és menys freqüent que en la infància.

Forma atípica

Símptomes predominantment extradigestius (anèmia, osteoporosi, fatiga, símptomes neurològics). En concret, aquesta és la presentació més freqüent en adults.

Forma silent (asimptomàtica)

De fet, es descobreix per casualitat en cribratges o estudis familiars. La persona no té símptomes evidents, però hi ha lesió intestinal.

Forma potencial

Marcadors positius i genètica compatible, sense lesió intestinal encara. Requereix seguiment.

Diagnòstic: sempre professional

Proves habituals

• De fet, anticossos anti-transglutaminasa tissular (anti-tTG): primera prova de cribratge.
• A més, anticossos anti-endomisi (EMA): molt específics.
• També, IgA total: per descartar dèficit d’IgA (que falsejaria els anticossos IgA anti-tTG).
• Així mateix, anti-DGP (pèptid deamidat de gliadina): útil en alguns casos.
• D’altra banda, biòpsia duodenal per endoscòpia: confirma la lesió característica de la mucosa intestinal.
• Finalment, estudi genètic HLA-DQ2/DQ8: útil en casos dubtosos.

PUNT CRÍTIC: NO deixar de menjar gluten abans del diagnòstic

Cal aclarir un punt fonamental amb la màxima claredat. Si sospites que pots ser celíac, NO deixis de menjar gluten pel teu compte abans de fer les proves. En concret:

• De fet, sense gluten els anticossos es normalitzen i les proves poden donar falsos negatius.
• A més, la lesió intestinal es cura parcialment i la biòpsia pot no ser diagnòstica.
• També, això pot impedir el diagnòstic correcte durant molt de temps.
• Finalment, cal fer les proves mentre encara es consumeix gluten.

Diagnòstic complex: per què molts casos passen desapercebuts

D’altra banda, cal aclarir un aspecte important. En estudis com el del Dr. Fasano, s’ha observat que:

• De fet, només una minoria de persones amb marcadors serològics positius acaben rebent diagnòstic formal.
• A més, molts casos passen dècades sense identificar-se.
• També, els símptomes en adults són menys específics, cosa que dificulta la sospita clínica.
• Finalment, en molts casos el diagnòstic arriba després d’investigar altres condicions (anèmia refractària, osteoporosi primerenca, etc.).

Per aquest motiu, la sospita clínica per part del metge és clau. Si tens símptomes suggerents, comenta explícitament la possibilitat.

Tractament: dieta sense gluten estricta

De fet, actualment l’únic tractament efectiu per a la celiaquia és la dieta sense gluten estricta i de per vida. En concret:

Aliments a eliminar

• En primer lloc, blat i totes les seves varietats (espelta, kamut, farro, entre altres).
• A més, ordi.
• També, sègol.
• Així mateix, tots els derivats d’aquests cereals (farines, pans, pastes, galetes, brioixeria).
• D’altra banda, cal atenció a la contaminació creuada en aliments processats.
• Finalment, la civada pura sense contaminació creuada pot ser tolerada per la majoria, però cal verificar cas per cas.

Aliments naturalment sense gluten

• De fet, arròs, blat de moro, quinoa, mill, fajol, amarant, teff, sorgo.
• A més, llegums, fruits secs, llavors.
• També, fruites i verdures fresques.
• Així mateix, carn, peix, ou (sense arrebossats).
• Finalment, làctics naturals (segons tolerància personal).

Lectura d’etiquetes

Cal aprendre a llegir les etiquetes acuradament:

• De fet, buscar el segell «espiga barrada»: certificació internacional oficial.
• A més, atenció a productes amb «pot contenir traces de gluten».
• També, ingredients ocults: malta, midó de blat, entre altres.
• Finalment, en cas de dubte, evitar el producte.

Seguiment mèdic

• En primer lloc, revisió periòdica per l’especialista.
• A més, analítica de control (anticossos, dèficits nutricionals).
• També, densitometria òssia per valorar risc d’osteoporosi.
• Així mateix, despistatge familiar: parents de primer grau tenen risc més alt.
• Finalment, valoració per dietista-nutricionista especialitzat/da en celiaquia.

Al catàleg pots consultar la selecció d’ajudes al benestar digestiu com a suport, sempre sota orientació professional.

Vida amb celiaquia diagnosticada en adult

Impacte inicial

D’altra banda, rebre el diagnòstic de celiaquia en adult pot suposar un canvi vital important. En concret:

• De fet, molta gent sent alleujament després d’anys de símptomes sense explicació.
• A més, pot haver-hi adaptació emocional: canvis d’hàbits, aspectes socials.
• També, la corba d’aprenentatge els primers mesos és intensa.
• Finalment, moltes persones descriuen una millora notable un cop iniciada la dieta estricta.

Aspectes socials

• En primer lloc, menjar fora de casa: cal preguntar acuradament i escollir restaurants amb protocols.
• A més, viatges: planificar amb antelació, guies i apps de restaurants sense gluten.
• També, reunions socials: informar amb naturalitat sobre les necessitats.
• Finalment, hàbits familiars: adaptar la cuina per evitar contaminació creuada.

Millora de símptomes

• De fet, la mucosa intestinal es regenera en mesos amb dieta estricta.
• A més, la majoria de símptomes milloren significativament.
• També, les deficiències nutricionals es corregeixen amb el temps.
• Finalment, molts efectes extradigestius (anèmia, cansament, dolors) també milloren.

Recursos a Catalunya

• De fet, metge de família i digestòleg: primer punt de contacte i seguiment.
• A més, SMAP Celíacs de Catalunya (Associació de Celíacs de Catalunya): informació, formació, guia comercial de productes segurs.
• També, FACE (Federación de Asociaciones de Celíacos de España).
• Així mateix, segell certificat sense gluten («espiga barrada»).
• Finalment, dietista-nutricionista especialitzat/da en celiaquia.

Precaucions

NO autodiagnòstic i no dieta sense gluten «per si de cas»

En primer lloc, davant sospita de celiaquia, la via correcta és el diagnòstic professional. En concret:

• De fet, molts símptomes que atribuïm al gluten poden tenir altres causes (intolerància a la lactosa, síndrome del còlon irritable, altres).
• A més, iniciar dieta sense gluten sense diagnòstic dificulta les proves posteriors.
• També, si no ets celíac, la dieta sense gluten no aporta beneficis específics i pot generar altres dèficits.
• Finalment, el diagnòstic és el que permet accedir a suport social, subvencions i seguiment adequat.

NO menjar gluten «de tant en tant» en celíacs diagnosticats

D’altra banda, cal aclarir amb claredat que els celíacs han de fer una dieta estricta i de per vida. En concret:

• De fet, cada exposició al gluten (fins i tot petita) causa dany a la mucosa.
• A més, no cal «sentir símptomes» per patir dany.
• També, l’acumulació de danys pot causar complicacions greus.
• Finalment, no hi ha «petites transgressions» acceptables.

Compte amb els «diagnòstics» alternatius

També, hi ha molts «tests» comercials no validats que ofereixen diagnòstic de «sensibilitat al gluten no celíaca» o similars. En concret, cal ser prudent: els diagnòstics de veritat es fan a través del sistema sanitari amb proves validades.

Sensibilitat al gluten no celíaca

Aquest és un concepte diferent i encara en investigació. En concret, hi ha persones que refereixen símptomes amb el gluten sense ser celíaques ni tenir al·lèrgia al blat. La comunitat científica reconeix aquesta entitat però amb marc més matisat del que sovint es difon.

Complicacions a llarg termini

Finalment, la celiaquia no tractada pot associar-se a complicacions com osteoporosi, altres malalties autoimmunes, dèficits nutricionals crònics o, en casos rars, limfoma intestinal. Per aquest motiu, el seguiment és essencial.

Preguntes freqüents sobre celiaquia en adults

Puc desenvolupar celiaquia després dels 40 anys?

Sí. En concret, la celiaquia pot debutar a qualsevol edat. Cada vegada es detecten més casos en adults i gent gran, sovint amb símptomes atípics.

Sempre hi ha símptomes digestius?

No. En adults, els símptomes són sovint predominantment extradigestius (anèmia, fatiga, osteoporosi, símptomes neurològics, entre d’altres).

La celiaquia es cura?

No. En canvi, es controla molt bé amb dieta sense gluten estricta i de per vida. La mucosa intestinal es regenera i la persona pot fer una vida completament normal.

Cal fer estudi als familiars?

Sí. En concret, els familiars de primer grau tenen un risc més alt (~10%). Es recomana despistatge fins i tot sense símptomes.

Cal deixar el gluten abans de fer les proves?

No. En concret, el gluten cal mantenir-lo a la dieta habitual almenys 6 setmanes abans de les proves per garantir un diagnòstic correcte.

Un celíac pot menjar avena?

La majoria sí, però només avena certificada sense gluten. Cal introduir-la amb precaució i verificar tolerància personal.

Els productes «sense gluten» del supermercat són sempre segurs?

Els productes amb el segell oficial («espiga barrada») són fiables. Cal atenció als productes «naturalment sense gluten» que poden tenir contaminació creuada.

Puc tenir celiaquia sense saber-ho?

Sí. Fins un percentatge significatiu de persones amb celiaquia mai reben diagnòstic. Si tens símptomes suggerents (anèmia refractària, fatiga inexplicable, osteoporosi primerenca, dèficits nutricionals), demana valoració.

Conclusió

En definitiva, la celiaquia en adults és una realitat cada vegada més documentada que trenca la vella idea de «malaltia infantil». De fet, pot debutar a qualsevol edat, sovint amb símptomes atípics que dificulten el diagnòstic. Ara bé, cal remarcar dos punts fonamentals: NO cal deixar el gluten abans de fer les proves, i el diagnòstic ha de ser professional per accedir a un abordatge correcte. Un cop diagnosticada, la dieta estricta i de per vida és l’única eina efectiva actual, i permet portar una vida completament normal. Finalment, si tens símptomes suggerents (fatiga persistent, anèmia sense causa clara, osteoporosi primerenca, problemes digestius crònics), no dubtis a plantejar-ho amb el metge de família o el digestòleg.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un metge, digestòleg o dietista-nutricionista especialitzat/da en celiaquia.

Referències i fonts de consulta

• Fasano A, Catassi C. Clinical practice. Celiac disease. New England Journal of Medicine, 2012.
• SMAP Celíacs de Catalunya. Informació, recursos i suport per a persones amb celiaquia.