L’autor d’aquest bloc i apreciat col·laborador de Casa Pià, en Jaume Queral, ens va deixar després d’una llarga malaltia el passat 31 d’octubre de 2013. Amb aquestes paraules, i en nom de tot l’equip humà que formem Casa Pià, volem retre-li el darrer homenatge i agraïr-li una col·laboració que es remunta al juliol del 2010, quan va agafar el timó d’aquest quadern digital ple de savis i interessants consells sobre la salut natural.

No se’ns acudeix millor comiat per en Jaume que rememorar un escrit de l’escriptora Ángeles Caso, que ell mateix va voler reproduir en aquest bloc temps enrere, on es reflexiona sobre allò que realment importa al final del viatge:

“També vull, això sí, mantenir la llibertat i l’esperit crític pels quals pago amb gust tot el que cal. Vull tota la serenor per suportar el dolor, i tota l’alegria per gaudir de tot el que és bo. Un instant de bellesa a diari. Trobar a faltar desesperadament als que marxen, ja que vaig tenir la sort de tenir-los al meu costat. No estar mai de tornada de res. Seguir plorant cada cop que alguna cosa ho mereixi, però no queixar-me per cap tonteria. No convertir-me mai, mai, en una persona amargada, passi el que passi. I que el dia en què em toqui esfumar-me, un petit grapat de persones pensin que va pagar la pena que jo romangués una estona per aquí. Només vull això. Quasi res. O tot.“

* Extret de l’article ‘Lo que quiero ahora’ d’Ángeles Caso, publicat a La Vanguardia el 19 de gener del 2012.