Els bolets medicinals ocupen un lloc destacat dins de la medicina tradicional xinesa, japonesa i d’altres cultures des de fa segles. Avui, la investigació científica ha començat a estudiar la seva composició, especialment els seus polisacàrids i compostos bioactius, encara que en molts casos la recerca en humans és encara preliminar.
En aquesta guia et presentem nou dels bolets medicinals més coneguts: el Reishi, el Cordyceps, el Maitake, el Shiitake, el Chaga, l’Hericium, l’Agaricus blazei, el Polyporus umbellatus i el Poria cocos. T’expliquem el seu origen, la seva composició i el seu ús tradicional. Tanmateix, cal ser clars des del principi: cap d’aquests bolets substitueix un diagnòstic ni un tractament mèdic, i el seu ús ha de ser sempre un complement valorat per un professional de la salut, mai una alternativa a la medicina convencional davant de malalties greus.
Reishi (Ganoderma lucidum)
El Reishi és un dels bolets més venerats de la medicina tradicional xinesa, on des de l’antiguitat es reservava a l’emperador i a la noblesa com a símbol de longevitat i pau interior. Avui es cultiva àmpliament i es comercialitza en pols, extracte o càpsules.
Conté polisacàrids (betaglucans) i triterpens, compostos que són objecte d’estudi preliminar en l’àmbit de la immunologia i l’estrès oxidatiu. Tradicionalment, s’ha utilitzat com a suport en moments de cansament, com a acompanyament del descans i dins de pràctiques de complements per a les defenses baixes. La recerca en humans sobre aquests usos és encara limitada i no permet establir conclusions clíniques definitives.
Cordyceps (Cordyceps sinensis / militaris)
Originari de l’altiplà tibetà i de l’Himàlaia, el Cordyceps es va fer conegut per la seva relació amb el bestiar que pasturava a gran altitud. Tradicionalment reservat a l’emperador xinès i a la seva cort, avui es cultiva a gran escala, sobretot l’espècie Cordyceps militaris, més accessible que la variant salvatge original.
És un dels fongs més estudiats en relació amb la resistència física i la capacitat respiratòria, encara que la major part dels estudis disponibles s’han fet en esportistes o en models animals, i els resultats en la població general encara no són concloents. Tradicionalment s’ha associat al suport de la vitalitat en períodes de cansament físic.
Maitake (Grifola frondosa)
Conegut al Japó com el «bolet ballarí», el Maitake creix de manera natural a la base de certs arbres, en formacions que recorden un ventall. Té una llarga tradició culinària i medicinal al Japó i a la Xina.
Conté betaglucans que són objecte d’estudi pel seu paper en la modulació del sistema immunitari. Alguns estudis preliminars n’han explorat també la relació amb el metabolisme dels sucres i els lípids, però es tracta de recerca en fases inicials, majoritàriament in vitro o en models animals, i no es pot considerar un substitut del tractament de la diabetis, el colesterol elevat ni cap altra afecció metabòlica, que sempre requereixen seguiment mèdic.
Shiitake (Lentinula edodes)
El Shiitake és probablement el bolet medicinal més consumit i estudiat del món, i també un dels ingredients més populars de la cuina japonesa i xinesa. Es cultiva des de fa més de mil anys sobre troncs de fusta.
Conté lentinan, un betaglucan que ha estat estudiat en l’àmbit de la immunologia, així com quantitats interessants de vitamina D quan s’exposa a la llum solar durant el seu creixement o assecat. A la cuina, és un ingredient habitual en sopes, saltejats i brous. Per ampliar la informació sobre alimentació equilibrada, pots consultar la guia sobre greixos bons i dolents i com triar fonts saludables.
Chaga (Inonotus obliquus)
El Chaga creix sobre els bedolls en climes molt freds, com Sibèria, Escandinàvia i el nord del Canadà. Té un aspecte extern semblant a l’escorça cremada, però a l’interior presenta una polpa densa de color daurat.
És ric en polifenols i melanina, compostos amb activitat antioxidant que són objecte d’estudi. Per ampliar la informació sobre el paper dels antioxidants, pots consultar la guia sobre la vitamina C com a potent antioxidant. Tradicionalment, els pobles del nord l’han utilitzat en forma d’infusió llarga durant l’hivern. La recerca sobre els seus efectes en humans és encara incipient.
Hericium (Hericium erinaceus)
Conegut popularment com «crinera de lleó» pel seu aspecte blanc i filamentós, l’Hericium creix sobre troncs d’arbres caducifolis. Té una llarga tradició culinària a la Xina, on també s’ha valorat pel seu paper en el benestar digestiu.
És un dels bolets amb més interès científic actual, especialment per uns compostos (erinacines i hericenones) que s’estudien en models animals en relació amb el factor de creixement nerviós (NGF). Tanmateix, aquesta recerca es troba en fases molt preliminars i no es pot extrapolar a beneficis clínics en humans, ni per a la memòria, ni per a l’estat d’ànim, ni per a cap afecció digestiva diagnosticada, que requereixen sempre valoració mèdica.
Agaricus blazei
Originari del Brasil, l’Agaricus blazei es coneix popularment com «cogumelo do sol». Es va fer molt popular al Japó a partir de la segona meitat del segle XX, on es va començar a estudiar la seva composició en betaglucans.
Aquest bolet ha estat objecte de recerca preliminar, principalment in vitro i en models animals, en l’àmbit de la immunologia. És important ser molt clars en aquest punt: no hi ha evidència clínica sòlida en humans que permeti considerar-lo un tractament complementari en oncologia ni en cap altra malaltia greu. Qualsevol persona en tractament oncològic ha de seguir exclusivament les indicacions del seu equip mèdic.
Polyporus umbellatus
El Polyporus és un fong que creix en grans formacions arrodonides, semblants a petits paraigües agrupats. Dins de la medicina tradicional xinesa, es classifica entre els fongs amb un paper tradicional relacionat amb l’equilibri dels líquids corporals.
Conté polisacàrids que s’estudien en l’àmbit de la immunologia bàsica. El seu ús tradicional en la medicina xinesa se centra en el que aquesta disciplina anomena «humitat» corporal, un concepte propi d’aquest sistema tradicional que no es correspon directament amb cap diagnòstic de la medicina convencional, com la retenció de líquids o els edemes, que sempre han de ser valorats per un professional de la salut.
Poria cocos
El Poria cocos creix sota terra, sovint associat a les arrels de pins, formant masses de miceli conegudes a la medicina xinesa com «fu ling». És un dels ingredients més antics i utilitzats de la farmacopea xinesa tradicional.
Dins d’aquest sistema tradicional, es considera un aliment-medicina d’ús molt ampli, associat al benestar digestiu i emocional des d’una perspectiva pròpia de la medicina xinesa. Com en els casos anteriors, aquest ús respon a un marc tradicional específic i no equival a un tractament reconegut per la medicina convencional per a l’ansietat, l’insomni o cap altra afecció, que han de ser valorades per un professional de la salut.
Bolets medicinals i marc legal
Dins de la Unió Europea, els bolets medicinals es comercialitzen habitualment com a complements alimentaris, no com a medicaments. Això significa que la seva etiquetatge no pot incloure indicacions terapèutiques ni promeses de curació, prevenció o tractament de malalties. Els usos que es mencionen en aquesta guia són d’origen tradicional i, en alguns casos, objecte de recerca preliminar, però no constitueixen indicacions mèdiques reconegudes.
Precaucions i contraindicacions
Els bolets medicinals són, en general, ben tolerats en adults sans dins de les quantitats habituals de complement alimentari. Tanmateix, conve tenir en compte algunes consideracions:
- Embaràs i lactància: no hi ha prou dades de seguretat, per la qual cosa no es recomana el seu ús sense la valoració d’un professional de la salut.
- Persones amb malalties autoimmunes: alguns d’aquests bolets poden modular el sistema immunitari, per la qual cosa conve consultar un professional de la salut abans de fer-ne ús.
- Persones en tractament oncològic o amb malalties cròniques greus: mai s’han de considerar un substitut ni un complement no supervisat del tractament mèdic. Cal informar sempre l’equip mèdic de qualsevol complement alimentari que es prengui.
- Interaccions amb medicaments: alguns d’aquests bolets poden interaccionar amb anticoagulants, immunosupressors o medicació per a la diabetis. Conve consultar un professional de la salut abans de combinar-los amb qualsevol medicació.
- Al·lèrgies: com qualsevol fong, poden provocar reaccions al·lèrgiques en persones sensibles.
- Qualitat i procedència: és fonamental adquirir complements de bolets medicinals de fonts certificades, ja que la qualitat i la concentració de principis actius varien molt segons el processament.
Preguntes freqüents sobre els bolets medicinals
Els bolets medicinals poden substituir un tractament mèdic?
No, en cap cas. Es comercialitzen com a complements alimentaris i no com a medicaments. Davant de qualsevol malaltia, cal seguir el tractament indicat per un professional de la salut.
Quina diferència hi ha entre els bolets medicinals i els bolets comestibles habituals?
Alguns, com el Shiitake, són alhora comestibles habituals i objecte d’estudi pel seu contingut en compostos bioactius. D’altres, com el Reishi o el Chaga, es consumeixen gairebé exclusivament com a complement, ja sigui en pols, extracte o infusió, per la seva textura llenyosa o el seu sabor amarg.
Es poden combinar diversos bolets medicinals?
Alguns productes comercials combinen diversos bolets. Tanmateix, com amb qualsevol complement alimentari, conve consultar un professional de la salut, especialment si es prenen altres medicaments o hi ha condicions de salut prèvies.
Quant de temps s’han de prendre per notar-ne l’efecte?
No hi ha una resposta única, ja que depèn de la persona i del producte. En tot cas, cal recordar que l’evidència científica sobre els seus efectes en humans és encara limitada, per la qual cosa les expectatives han de ser prudents.
Són segurs per a tothom?
En general són ben tolerats, però no es recomanen sense valoració professional en embaràs, lactància, malalties autoimmunes, tractaments oncològics o en combinació amb determinats medicaments.
Conclusió
En conclusió, els bolets medicinals tenen una llarga tradició dins de la medicina xinesa i japonesa i avui són objecte d’un interès científic creixent, encara que majoritàriament en fases preliminars de recerca. Així mateix, es comercialitzen com a complements alimentaris, no com a medicaments, i el seu ús ha de ser sempre un acompanyament, mai un substitut del tractament mèdic. Tanmateix, davant de qualsevol malaltia, especialment les greus o cròniques, la valoració d’un professional de la salut és imprescindible i insubstituïble.
Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un professional de la salut.
Referències i fonts de consulta
- Wasser SP. 2011. Current findings, future trends, and unsolved problems in studies of medicinal mushrooms. Applied Microbiology and Biotechnology.
- European Food Safety Authority. Novel food and health claims regulation.
Especialista en alimentació, nutrició i dietes, articles de bellesa, psicologia i consells sobre salut.
Apassionat d’hàbits de vida saludable, remeis naturals i teràpies.
