Els trastorns alimentaris estan apareixent a edats cada vegada més primerenques. Tant és així que “els especialistes ja estem veient fins i tot casos de nens en edat escolar, és a dir, a partir de 6 anys, amb problemes alimentaris com el rebuig a la menjada per causes emocionals o el rebuig absolut a menjar, la síndrome d’alimentació selectiva, fòbies a empassar-se o fins i tot anorèxies nervioses”, ha explicat Angel Villaseñor, professor del Màster en Universitari sobre Trastorns del Comportament Alimentari i Obesitat de la Universitat Europea de Madrid i psicòleg de l’Hospital Nen Jesús de Madrid, durant la Jornada “Nutrició, Salut, Trastorns Alimentaris i Obesitat”, organitzada per l’esmentada institució acadèmica.
“També s’està produint un augment dels casos de nens de no pas més de 12 anys que intenten eliminar tot el menjar r que ingereixen i tot el pes que guanyen mitjançant l’activitat física de manera compulsiva”, continua aquest expert. “La seva obsessió és eliminar amb exercici físic tot el que han menjat i per a això poden córrer, pujar escales, estar en moviment contínuament o anar al gimnàs i practicar tres esports alhora”.
Un altre problema alimentari que comença a donar-se amb freqüència en l’edat infantil és, segons el professor del màster universitari en Trastorns Alimentaris i Obesitat de la Universitat Europea de Madrid, el dels trastorns per afartament o conductes de picoteo. Al costat d’això, també es detecten cada vegada més casos d’altres síndromes alimentàries habitualment relacionades amb una etapa posterior, l’adolescència. És el cas de l’anorèxia i la bulímia nerviosa, “patologies molt més comunes entre les nenes, si bé el 10% dels casos d’anorèxia es donen en nens”, afirma Villaseñor.
Aquest expert explica que, durant l’edat escolar, els trastorns alimentaris es donen en nombre semblant en nens i nenes, “encara que el tipus de trastorn alimentari amb obsessió compulsiva per l’exercici físic està augmentat sobretot en nens”, apunta.
L’obesitat, un problema de primer ordre
D’altra banda, els experts també recorden que l’obesitat infantil continua sent un problema de primer ordre al nostre país. “Espanya és el segon país europeu amb major índex d’obesitat infanto-juvenil, entorn d’un 16%. Concretament, entre els 3 i 5 anys d’edat, el percentatge de nens obesos és d’un 7%-11%, ascendint fins al 23% als 14 anys”, apunta el doctor Villaseñor.
Tenint en compte aquestes dades, els experts aposten per una tasca fonamentalment de prevenció en la qual els pares exerceixin un paper decisiu. “El 70% de les causes del manteniment d’una obesitat infantil estan en els factors ambientals, és a dir, en tot el que envolta el nen. Per això, és fonamental que hi hagi unes figures que posin limitis i donin unes normes perquè aquests petits tinguin un pla de vida adequat”, assegura Villaseñor.
L’atenció mèdica a aquests trastorns també ha canviat de forma substàncial, resalta Ascensió Blanc directora Académica de la I Jornada sobre Nutrició, Salut, Trastorns Alimentaris i Obesitat de l’Aula Europea de Medicina|Medecina, de la Facultat de Ciències Biomèdiques de la Universitat Europea de Madrid. “Fins a aquest any, no existien unitats específiques i es tractava aquests pacients en Psiquiatria. Ara existeixen les unitats de trastorns alimentaris com tal, amb el que s’aconsegueix que cada cas sigui vist per diversos especialistes, des del psicòleg al nutricionista, amb el que l’atenció és molt millor”, conclou.
Font:Jose Luis Rodero
Naturópata