Andropausa: què és, símptomes i abordatge

L’andropausa o hipogonadisme d’inici tardà és un procés natural associat a la disminució progressiva de la testosterona en homes a partir dels 40-50 anys. De fet, a diferència de la menopausa femenina, aquest procés és gradual i afecta només una minoria d’homes de manera clínicament rellevant (aproximadament el 2%, segons l’estudi europeu EMAS). Ara bé, cal aclarir un punt fonamental: no tot el cansament, la pèrdua de libido o l’estat d’ànim baix en homes adults és andropausa. En aquest article veuràs què és, quins símptomes cal reconèixer i com abordar-la amb rigor científic.

Què és l’andropausa

De fet, l’andropausa (també anomenada hipogonadisme d’inici tardà) es defineix per la combinació de:

• En primer lloc, nivells baixos de testosterona confirmats en analítica (habitualment matinal).
• A més, símptomes clínics característics associats a aquest dèficit hormonal.
• Finalment, l’exclusió d’altres causes que puguin explicar aquests símptomes.

Cal aclarir que la disminució de testosterona amb l’edat és normal i progressiva (aproximadament un 1-2% anual a partir dels 40 anys). En canvi, només quan aquesta baixada s’acompanya de símptomes i valors analítics realment baixos, es parla d’andropausa clínica.

Símptomes principals

D’altra banda, l’estudi EMAS (European Male Ageing Study), publicat al New England Journal of Medicine, va identificar els símptomes més associats a valors baixos de testosterona en homes de 40-79 anys. En concret, es divideixen en tres grans grups.

Símptomes sexuals

• De fet, disminució de les ereccions matinals.
• A més, reducció del desig sexual (libido).
• Finalment, dificultats d’erecció (disfunció erèctil).

Símptomes físics

• En primer lloc, fatiga persistent sense causa clara.
• A més, incapacitat per fer activitat física vigorosa (caminar més d’1,5 km, córrer, aixecar objectes pesats).
• També, pèrdua de massa i força muscular.
• Així mateix, augment del greix abdominal.
• Finalment, disminució de la densitat òssia a llarg termini.

Símptomes psicològics

• De fet, tristesa o baix estat d’ànim.
• A més, cansament emocional.
• Finalment, pèrdua de vitalitat i motivació.

Cal remarcar que aquests símptomes són inespecífics: també apareixen en depressió, hipotiroïdisme, estrès crònic, apnea del son o altres condicions. Per aquest motiu, el diagnòstic sempre és clínic i analític.

Diagnòstic: sempre professional

D’altra banda, davant símptomes suggerents, el diagnòstic requereix valoració mèdica. En concret, inclou:

• En primer lloc, anamnesi clínica detallada: història de símptomes, antecedents, medicació.
• A més, analítica sanguínia matinal amb testosterona total (idealment entre les 7 i les 11 del matí, quan els nivells són més alts).
• També, en alguns casos testosterona lliure, LH, FSH, SHBG i prolactina.
• Així mateix, despistatge d’altres causes: TSH (tiroide), glucosa, perfil lipídic, hemograma, PSA.
• Finalment, valoració clínica integral abans de qualsevol tractament.

Cal aclarir un punt important: una única analítica no és suficient. Els valors de testosterona varien al llarg del dia i entre extraccions, per la qual cosa cal repetir-les per confirmar el dèficit.

Tractament: molt més que testosterona

Estil de vida com a primera línia

De fet, els canvis d’hàbits solen ser el primer i sovint més efectiu abordatge:

• En primer lloc, activitat física regular, especialment entrenament de força: estimula la producció endògena de testosterona.
• A més, control del pes: l’obesitat abdominal s’associa a nivells baixos de testosterona.
• També, alimentació equilibrada tipus mediterrània, amb aportació adequada de zinc, vitamina D i omega-3.
• Així mateix, bon descans nocturn: la testosterona es produeix durant el son.
• D’altra banda, gestió de l’estrès: el cortisol crònic redueix la testosterona.
• Finalment, reduir alcohol i evitar tabac.

Teràpia amb testosterona

D’altra banda, el tractament substitutiu amb testosterona es planteja només en casos concrets amb dèficit confirmat i símptomes clars. En concret:

• De fet, ha de ser prescrit i seguit per un endocrinòleg o uròleg.
• A més, requereix seguiment periòdic amb analítiques (testosterona, PSA, hematòcrit).
• També, té contraindicacions importants: càncer de pròstata, càncer de mama masculina, policitèmia, apnea del son severa no tractada.
• Finalment, cal valorar riscos i beneficis individualment.

Cal remarcar-ho amb claredat: NO tots els homes amb testosterona baixa necessiten tractament hormonal. El professor Fred Wu, coautor de l’estudi EMAS, va subratllar que actualment es tendeix a prescriure en excés testosterona en homes que no la necessiten realment.

Suport nutricional i fitoteràpia

De fet, alguns nutrients i extractes de plantes poden acompanyar l’abordatge global del benestar masculí, sempre com a complement d’una vida saludable i mai com a substitut del tractament mèdic quan aquest està indicat:

• En primer lloc, zinc: mineral essencial per a la producció de testosterona.
• A més, vitamina D: els seus nivells baixos s’associen a testosterona reduïda.
• També, magnesi: implicat en múltiples processos hormonals.
• Així mateix, maca andina: tradicionalment utilitzada per acompanyar el benestar masculí.
• Finalment, adaptògens com el ginseng o l’ashwagandha, que ajuden a modular la resposta a l’estrès.

Al catàleg pots consultar la selecció de complements per al sistema hormonal, sempre com a suport i sota orientació professional.

Diferències amb la menopausa femenina

D’altra banda, cal aclarir un punt sovint confós. Comparar l’andropausa amb la menopausa és útil pedagògicament, però hi ha diferències importants:

• De fet, la menopausa és universal i relativament sobtada (cessament ovàric).
• A més, l’andropausa és gradual, no universal i afecta clínicament una minoria d’homes.
• Finalment, per aquest motiu, alguns experts prefereixen el terme hipogonadisme d’inici tardà.

Preguntes freqüents sobre l’andropausa

A partir de quina edat comença l’andropausa?

La disminució de testosterona és progressiva des dels 30-40 anys, però l’andropausa clínica sol aparèixer a partir dels 50-60 anys en una minoria d’homes.

Tots els homes la pateixen?

No. Segons l’estudi EMAS, només aproximadament el 2% dels homes de 40-79 anys presenta hipogonadisme d’inici tardà clínicament rellevant.

La testosterona baixa sempre causa símptomes?

No. Molts homes amb valors relativament baixos no tenen símptomes. El diagnòstic combina analítica + clínica.

El tractament amb testosterona és segur?

Ben indicat i supervisat pot ser eficaç, però té riscos (cardiovasculars, prostàtics, hematològics). No és per a tothom.

Puc pujar la testosterona amb esport?

L’entrenament de força i l’exercici regular contribueixen a mantenir nivells òptims. És una de les intervencions més efectives.

La dieta influeix?

Sí. Una alimentació equilibrada, amb zinc, vitamina D i greixos saludables, més el control del pes, són factors clau.

L’andropausa és el mateix que la disfunció erèctil?

No. La disfunció erèctil pot tenir múltiples causes (vasculars, neurològiques, psicològiques). L’andropausa pot ser una d’elles, però no la principal.

Quan he de consultar el metge?

Davant fatiga persistent, pèrdua de libido, canvis d’estat d’ànim o altres símptomes que afectin la qualitat de vida.

Conclusió

En definitiva, l’andropausa és un procés real però menys freqüent i més gradual del que sovint es difon. De fet, no tot el cansament o la pèrdua de libido en homes adults respon a un dèficit hormonal: cal una valoració mèdica integral abans de qualsevol conclusió. Ara bé, els canvis d’hàbits (activitat física, control del pes, alimentació, descans, gestió de l’estrès) són sempre la primera línia i sovint la més efectiva. Finalment, davant símptomes persistents, la consulta amb el metge de família, endocrinòleg o uròleg és el camí correcte.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un professional de la salut.

Referències i fonts de consulta

• Wu FCW, Tajar A, Beynon JM, et al. Identification of Late-Onset Hypogonadism in Middle-Aged and Elderly Men. New England Journal of Medicine, 2010.
• Endocrine Society. Testosterone Therapy in Men with Hypogonadism: Clinical Practice Guideline.