Es tracta d’un alga de la família de les anomenades verd – blavoses. És d’aigua dolça, per la qual cosa es distingeix de la resta d’algues marines.
Moltes de les seves virtuts son degudes a la seva capacitat de captació de l’energia solar. És per això que s’ha de conservar en pots especials protegits de la llum natural perquè no perdi les propietats que durant un llarg període de temps ha absorbit mentre es trobava en conreu.
Avui dia no només hem de cuidar el que mengem sinó també els components afegits que porta de vegades el menjar. És per això que abans de comprar hem de llegir amb cura els ingredients i tenir en compta el següent llistat d’elements a evitar, d’aquesta manera donarem prioritat als aliments naturals i la nostra salut ens ho agrairà.
Anem per tant a valorar els 7 pitjors components que intentarem evitar sempre que sigui possible dins de la nostra cistella de compra diària.
Cada cop hi ha més tipus de sal: tenim la grisa o de la Bretanya, la rosa o de l’Himalàia, la comuna o de taula… Però quina diferència hi ha entre totes elles i quines virtuts tenen cadascuna?
Avui esbrinarem les característiques més destacades de les diferentes varietats i quina és la millor opció per a cada ocasió.
És el complement per excel·lència de la dieta Macrobiòtica, acompanyant gairebé tots els seus plats. El seu origen es remunta a George Ohsawa, el fundador d’aquesta filosofia.
Les seves propietats són molt àmplies, en aquesta ocasió farem una enumeració de les més importants i també parlarem dels diferents tipus que podem trobar avui dia.
De taronges n’hi ha moltes per tot arreu: al mercat, als petits comerços de barri, a les grans superfícies comercials… Les trobareu també envasades de diferentes maneres: per escollir a l’engròs, en bossa de xarxa, ben embolicades en safata de plàstic… Així com de tipus molt diversos: una mica arrugades, per contra amb un cridaner brillantor, de mida gran o més petita, amb branca i fulles o sense… I a més amb noms ben peculiars: Navel, Sanguinelli, Salustiana, Washington…
Però quines són les millors d’entre tanta varietat? Aquí us donem un grapat de senzills consells que us permetran triar un producte de qualitat i alhora gaudir de totes les seves bondats:
Si sou dels que aneu a la feina sense esmorzar o només amb un cafè begut és ben segur que aquesta informació us resultarà força interessant. Doncs cada cop més estudis afirmen que començar la jornada sense res a la panxa es relaciona amb una menor capacitat de concentració i de rendiment intel·lectual, un caràcter més irritable i una sensació general de cansament. Però potser no sapigueu que, a més de tot això, menysprear el primer àpat del dia afavoreix el restrenyiment crònic i augmenta el risc de desenvolupar una síndrome metabòlica, és a dir, obesitat, alts nivells de triglicèrids, nivells baixos de colesterol bo (HDL), hipertensió, hiperglucèmia i infart agut de miocardi (IAM).
Els beneficis que aporta l’all a la salut són de sobres coneguts a tot arreu, tothom ha sentit o llegit alguna vegada el seu protagonisme com a font de salut, ja sigui pel seu poder antioxidant, la seva capacitat d’abaixar la pressió arterial gradualment o el seu efecte antiagregant plaquetari en cas de risc de trombosi o afectacions del cor. El problema és que per a molts la seva digestió pot resultar pesada produint cremor de panxa o acidesa, a més de canviar l’olor corporal, la qual cosa resulta incòmoda i poc adequada des del punt de vista sociocultural d’avui dia.
La pastanaga es considera un gran preventiu de anèmia ferropènica, un bon aperitiu que treu la gana i sacia abans de menjar, un potent carminatiu en cas de gasos, la seva concentració en vitamina A fa de cicatritzant i la seva influença sobre el fetge la converteix en depurativa i detoxicant. Alhora exerceix un lleuger efecte diürètic, ajuda a regular el flux menstrual, reforça el sistema immune i actua com a expectorant i fluïdificant el moc.
Antigament no es feia la compra del menjar al supermercat, ni tan sols es feia al mercat, sinó que directament es recollien els aliments del petit hort familiar i es guardaven en una habitació especial on no tocava la llum ni tampoc arribava la calor; un lloc fresc però alhora a bona temperatura, ja que les neveres i els congeladors en aquells temps no existien.
Això era possible perquè només es menjava el que donava la terra, dins de la seva temporada i del seu millor moment de collida anyal.
