Des que he vist aquesta recepta no he deixat de donar-li tombs, finalment fent algun canvi personalitzat m’he decidit a preparar una nova versió i ha estat tot un èxit. Una forma ben diferent de prendre gaspatxo per a aquest estiu, la considero una versió més saciant i d’allò més original, tant si volem sorprendre a algú a casa nostra com a aperitiu o com si ens ve de gust un primer plat ràpid i lleuger a l’hora de sopar.
Avui farem uns trets de la Macrobiòtica per ensenyar-vos unes quantes opcions de proteïna vegetal dins de la Filosofia, així com els complements fonamentals que acompanyen als plats equilibrant la seva energia terapèutica.
Parlem doncs d’alguns més destacats a tenir en compte quan ens iniciem en aquesta dieta o simplement volem enriquir una mica el nostre dia a dia.
Som a l’estiu, en plena temporada de cireres. Possiblement una d’aquelles fruites més esperades, i que ja us avanço que, per a mi, son un autèntic perill, sí, sí :).
No sé quantes vegades n’he dut a casa per elaborar-ne alguna cosa i me les he cruspit abans de fer-ne res. I és que menjar-te-les a mossegades directament del cistell… no em negareu que no té preu ;).
La Macrobiòtica no només és una dieta sinó que engloba molt més enllà. És una filosofia de vida, ens aporta una visió enfocada cap a la nostra harmonia, el nostre equilibri físic, així com emocional. S’adapta a cadascú de nosaltres i, a més a més, va canviant segons el moment concret en què ens trobem.
D’aquesta manera aconseguim unir el cos i la ment, ja que a través de cada aliment movem una emoció i amb aquesta emoció transmetem una energia què dirigeix al nostre organisme cap al benestar i la autocuració.
Si volem fer un esmorzar especial, per a un matí de diumenge o qualsevol altre dia que ens vingui de gust sortir una mica de la monotonia, aquí tenim una opció diferenta i alhora ben sana, amb la qual gaudiran des dels més petits als més grans. Resulta molt versàtil a la cuina i podreu aprofitar la recepta per a plats molt diversos, fins i tot com a pa de taula per acompanyar un dinar.
Hem decidit tenir un nadó, formar una família o simplement ampliar-la. El nostre petit ja ha passat la seva fase corresponent a la lactància i ara li toca començar a tastar textures i gustos nous, tot un món fascinant per a ell i a més un gran ventall de diferents nutrients necessaris per a la seva salut en aquells moments tan importants de creixement. Però hem de tenir en compte que a l’hora d’introduir els diferents tipus d’aliments en la dieta del nostre nou membre el més important és respectar un calendari concret que ara ens aturarem a descriure de forma detallada. D’aquesta manera assegurarem un creixement més eficaç del nen, a més d’aconseguir un aprenentatge immune òptim, eficaç i segur, evitant possibles al·lèrgies o intoleràncies alimentàries posteriors.
Quin és l’aliment ideal per a un nadó?
Sens dubte, la llet materna i, de forma primordial, el primer calostre; ja que gairebé no conté greix ni calories, però en canvi aporta el principal substrat immunològic que s’implantarà en el nostre nadó i d’on sorgirà posteriorment tota la línia de defenses orgàniques necessàries per a la seva vida.
Si parlem de salut, una de les majors preocupacions per a la dona és el futur estat dels seus ossos a causa de l’arribada de la menopausa i tot plegat el risc de desenvolupar problemes d’osteoporosi.
És per aquesta raó que hem de preparar un correcte magatzem de calci durant tota la maduresa femenina, de manera que el nostre sistema ossi no es vegi afectat per aquest canvi biològic de baixada d’estrògens.
La prevenció pot ser des de moltes vessants diferents; però cal saber que una de les més importants, i alhora de les més fàcils, és la nutrició de cada dia.
És realment necessari remullar els grans vegetals?
Tots els grans que trobem a la natura contenen un seguit d’enzims encarregats d’inhibir el seu creixement fins que hi hagi un mitjà adequat, com ara l’aigua de pluja o la llum solar, que esdevingui el moment més adequat per portar a terme el brot. Si mengem aquests grans tal qual ens arriben de la naturalesa, sense activar-los, és a dir, sense remullar-los o bé germinar-los, aquests inhibidors enzimàtics intervenen en la nostra pròpia digestió, fent que els nostres propis enzims es vegin bloquejats i no puguem pair correctament ni absorbir els nutrients que la dieta ens aporta a la nostra salut.
Ara que s’acosta la calor venen més de gust plats amb frescor i molt de color, com és aquesta recepta de “raw food”, és a dir, tot a base d’aliments crus i que a més tinguin un efecte depuratiu justament ara que estem en època d’alliberar toxines i recuperar l’energia.
Hem de buscar receptes ràpides, però que no per això deixin de ser saludables; ja que amb el bon temps ens ha de quedar més espai per al lliure i la inversió a la cuina ha de ser la justa i no més de la necessària.