Els problemes digestius són la primera conseqüència quan es comença un tractament de quimioteràpia en qualsevol tipus de càncer. Aquests poden ser de índoles molt diferentes com ara vòmits, desequilibris intestinals, irritació de les parets de l’estómac…
És per això que avui puntualitzarem alguns d’aquests símptomes secundaris més freqüents, i donarem la respectiva ajuda natural per enfrontar el problema.
Avui us proposem un menú de tardor típic de la cuina Macrobiòtica, que ens ajudarà a centrar-nos, tant a nivell físic com mental, i a més a més farem cara al fred que comença quan s’apropa l’hivern.
Sempre amb plats equilibrats i ben senzills, però sense oblidar-nos mai de gaudir de nous sabors i diferentes textures.
Som-hi!
Aquest té és un dels més antics que existeixen, originari de la Índia, ha donat la volta al món. Potser crida l’atenció la seva llarga llista d’ingredients, però en realitat només es necessiten 10 minuts per preparar-lo i estic segura que no serà la única vegada que us hi animeu.
Tant si voleu una opció saludable per esmorzar com si teniu una visita a mitja tarda i voleu sorprendre, aquesta barreja especiada, amb toc dolç i alhora una mica picant, sempre serà un triomf.
El caqui o “palo santo” és d’aquelles fruites de tardor que aixeca passions o crea refús en la mateixa intensitat alhora. Part d’aquest refús és probablement per desconeixement, ja que, tot i ser una fruita tan popular al paisatge tardorenc, té poca presència a taula i menys encara a la cuina.
Aquest article té la intenció d’apropar-te’l i convidar-te a descobrir-lo, doncs és un autèntic tresor per la nostra salut, i el seu consum ens ajudarà a adaptar-nos millor als canvis propis de la tardor i als primers freds.
Una de les patologies primàries de l’home és l’adenoma benigne de pròstata. Els problemes s’originen per un augment en el creixement d’aquest òrgan, la qual cosa produeix una compressió en el meat urinari. En conseqüència es produeixen tres símptomes clau:
Dins de la filosofia de la Macrobiòtica no hi caben aliments refinats, com ara el sucre blanc, ni tampoc begudes excitants com ara el cafè o el té negre.
És per això que avui dedicarem aquest espai a explicar-vos quines són les opcions que fa servir aquesta dieta a l’hora d’endolcir els seus menús o quan volem gaudir d’un got que ens desperti, però que no ens tregui la son.
La Diabetis Mellitus Tipus II o Secundària, una malaltia que fins fa ben poc semblava bastant controlada, ara torna a adquirir un gran protagonisme en la nostra societat, tot just plasmat en un augment progressiu del nombre de casos. A què es degut aquest pas cap enrere?
Si fem una ullada a les causes més freqüents de diabetis, veiem que totes elles guarden un denominador comú, ja que la majoria estan relacionades amb els hàbits de vida propis de l’era moderna, que en moltes ocasions ens perjudiquen.
Avui farem un clàssic de la cuina. Una recepta que agrada a tothom i combina a la perfecció amb plats de tota mena: El Guacamole!
La base d’aquesta salsa, com ja sabeu, és l’alvocat, una fruita realment especial ja que gairebé no conté sucres i en canvi està format majoritàriament per greix. Ara bé, es tracta de greixos poliinsaturats, molt rics en nutrients tan saludables com els omegues 3, 6 i 9.
Tot comença quan un grup aldehid de monosacàrids reacciona amb un amino lliure, és a dir, la unió d’una proteïna (per exemple la caseïna de la llet que conté un iogurt) amb un sucre (un iogurt que ja ve edulcorat de fàbrica o al qual li afegim nosaltres mateixos sucre blanca o fruita trossejada). Aquest enllaç dóna com a resultat per recol·locació intermolecular interna una base inestable que es coneix amb el nom de base Schiff. Aquesta base forma posteriorment els anomenats compostos d’Amadori, però en aquest moment encara es tracta d’una reacció de tipus reversible. El problema és si sumem d’altres factors determinants com ara la ingesta abundant i constant d’aquests aliments rics en hidrats de carboni units a diferents aminoàcids, és aleshores quan aquesta reacció es torna irreversible i els productes de la glicosilació avançada no es degraden, és a dir, ens trobem al davant d’una reacció de Maillard.
Des que he vist aquesta recepta no he deixat de donar-li tombs, finalment fent algun canvi personalitzat m’he decidit a preparar una nova versió i ha estat tot un èxit. Una forma ben diferent de prendre gaspatxo per a aquest estiu, la considero una versió més saciant i d’allò més original, tant si volem sorprendre a algú a casa nostra com a aperitiu o com si ens ve de gust un primer plat ràpid i lleuger a l’hora de sopar.