Entre els majors de 65 anys, el 20% no se les renta mai. Un de cada tres solament es raspalla les dents una vegada al dia. Comprem una mitjana de 0,9 raspalls a l’any, ni un a l’any.
Dades de la ‘Enquesta De Salut Oral A Espanya 2010’.
Les dades d’un treball que es publica en l’edició electrònica del British Medical Journal Open han correlacionat la ingesta de fàrmacs que comunament s’empren per a l’insomni amb un increment, de fins a quatre vegades més, en el risc de mort. L’estudi, coordinat per Daniel Kripke, del Centre del Somni Viterbi, en Sant Diego (Estats Units), també especifica que aquests medicaments s’associen a un augment significatiu del risc de càncer.
Investigadors de l’Institut Karolinska d’Estocolm, a Suècia, coordinats per Susanna Larsson, asseguren que el consum habitual de carn processada, com salsitxes, cansalada o hamburgueses, pot augmentar el risc de càncer de pàncreas, segons les dades d’un estudi que es publica en el British Journal of Cancer.
Metges de l’Institut Nacional de Salut d’Estats Units van tractar d’identificar si la ingesta de menjars de les feste de Nadal afecta al pes. Van avaluar els canvis de pes en 195 persones adultes durant les sis setmanes de festes, des d’Acció de Gràcies fins a Any Nou, i van constatar que el pes mitjà que es va guanyar durant les festes va ser menor del que es podria suposar: una mitjana de 0,370 quilos. No obstant això, els participants amb sobrepès i obesitat van guanyar bastant més, una mitjana de 2,3 quilos.
La diferència en micronutrients fa que unes fruites seques siguin més interessants que unes altres per a la salut dels ossos, els ulls, la pell o el cor. La tardor i l’hivern és una bona temporada per degustar fruites dessecades. És possible assecar totes les varietats per degustar-les després amb més sabor dolç, encara que les més conegudes i habituals són les prunes i raïms passes, els orellots d’albercoc i préssec i les figues seques, juntament amb els dátils, que s’inclouen en aquest grup.
BASF sol·licita a la UE l’aprovació per a consum humàUn espanyol podrà fer una truita de patates transgèniques en 2014 si tot surt segons calcula la major empresa química del món, BASF.La multinacional alemanya va sol·licitar a la UE l’aprovació per a consum humà i animal de la seva patata Fortuna, els gens de la qual han estat modificats en laboratori per ser resistent al tizó tardà. Aquesta malaltia, provocada pel fong Phytophthora infestans, arruïna el 20% de les collites de patata a tot el món, segons les xifres de BASF. És el mateix patogen que va disparar la Gran Fam irlandesa, entre 1845 i 1849, causant centenars de milers de morts i un èxode de la població cap a EUA i Canadà.
El Tribunal de Justicia de la Unió Europea va clavar ahir un important revés als cultius transgènics al sentenciar que un producte alimentari que s’hagi contaminat amb material d’un organisme genèticament modificat o que contingui residus d’un transgènic necessita una autorització prèvia per poder ser comercialitzat al territori europeu.
Els àcids grassos poliinsaturats del tipus DHA podrien ser els responsables de l’efecte positiu observat sobre les capacitats cognitives infantils.
Un estudi realitzat pel Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar), suggereix que durant l’embaràs, una dieta moderadament rica en peix (2 o 3 vegades per setmana) està associada amb un posterior increment en les capacitats intel·lectuals dels nens.
Prop del 40% de les més d’1.400 mostres d’aigües de bany recollides en zones costaneres i d’interior de nou països de la Unió Europea (UE), inclòs Espanya, conté virus, segons un treball desenvolupat per investigadors europeus. Si bé les concentracions són baixes, els científics recomanen vigilar a aquests microorganismes en les aigües recreatives, sobretot en moments en els quals es disparen les seves poblacions, com succeeix després de pluges intenses, segons informa el Servei d’Informació i Notícies Científiques (SINC).