Alarma sobre la proliferació de substàncies químiques tòxiques en el nostre entorn.

Científics de tot el món i representants d’institucions internacionals relacionades amb la salut i el medi ambient han donat la veu d’alarma sobre la proliferació de substàncies químiques tòxiques en el nostre entorn i en productes d’ús quotidià, com a cosmètics, productes de neteja, productes de netaja personal, plàstics d’envasos, etc. Per exemple, el bisfenol A, una substànciaestrogénica present de forma habitual en els plàstics, està present en l’organisme de la totalitat de la població, segons adverteix Nicolás Olea, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada: “El 100% de les dones embarassades del tercer trimestre a Espanya i el 100% dels nens de 4 anys orinen tots els dies bisfenol A, a més d’altres 17 residus tòxics”.

 Aquesta és una del tocs d’atenció que han pogut sentir-se durant el Congrés Internacional de Riscos per a la Salut Pública i el Medi ambient que se celebra aquests dies a la Universitat Politècnica de Madrid. És la primera vegada que se celebra al món una trobada tan interdisciplinària i en la que s’analitzin totes les substàncies que poden afectar a la salut pública: transgènics, químics i pesticides, nanotecnologies i camps electromagnètics. “Aquest congrés era necessari perquè sempre falta debat, falta un lloc on posar per escrit un pla d’acció concret de com millorar a nivell legislatiu totes les polítiques públiques que avui dia se suposa que ens donen un nivell de seguretat, i això per descomptat és molt millorable, perquè no hi ha criteris que unifiquin la seguretat ciutadana. Aquí a Espanya es permeten transgènics i en altres països no. La seguretat no és igual a tot arreu ni s’exigeixen els mateixos nivells”, afirma Irina de la Flor, responsable de l’Organització per a la Defensa de la Salut i membre del comitè d’organització del Congrés.

Per a Irina de la Flor, resulta inadmissible la falta de control legal sobre aquestes substàncies tòxiques i la falta d’anàlisis científiques sobre els seus efectes a llarg termini, ja que moltes vegades les conseqüències només apareixen amb el pas dels anys. “Estem sent els conillets  d’Índies d’unes tecnologies que s’introdueixen i per les quals no hi ha una seguretat ni un control de riscos, tal com es fa en medicaments o en altres productes”.

Segons Hartmut Meyer, coordinador científic de la Xarxa Europea de Científics per la Responsabilitat Social i Ambiental (ENSSER), “necessitem normes i lleis sobre com utilitzar els resultats dels estudis científics i com controlar les substàncies químiques, però això només s’aconseguirà si hi ha una major pressió per part del públic”. Un dels principals esculls per aconseguir-ho radica en la pressió que exerceix la indústria, explica Meyer, “perquè quan un govern o fins i tot la Unió Europea es proposen prohibir una substància química concreta, això té un gran cost per a la indústria, així que en molts casos ningú està interessat a prohibir aquesta substància”.