
Aquesta és una del tocs d’atenció que han pogut sentir-se durant el Congrés Internacional de Riscos per a la Salut Pública i el Medi ambient que se celebra aquests dies a la
Universitat Politècnica de Madrid. És la primera vegada que se celebra al món una trobada tan interdisciplinària i en la que s’analitzin totes les substàncies que poden afectar a la salut pública: transgènics, químics i pesticides, nanotecnologies i camps electromagnètics. “Aquest congrés era necessari perquè sempre falta debat, falta un lloc on posar per escrit un pla d’acció concret de com millorar a nivell legislatiu totes les polítiques públiques que avui dia se suposa que ens donen un nivell de seguretat, i això per descomptat és molt millorable, perquè no hi ha criteris que unifiquin la seguretat ciutadana. Aquí a Espanya es permeten transgènics i en altres països no. La seguretat no és igual a tot arreu ni s’exigeixen els mateixos nivells”, afirma Irina de la Flor, responsable de l’Organització per a la Defensa de la Salut i membre del comitè d’organització del Congrés.

Per a Irina de la Flor, resulta inadmissible la falta de control legal sobre aquestes
substàncies tòxiques i la falta d’anàlisis científiques sobre els seus efectes a llarg termini, ja que moltes vegades les conseqüències només apareixen amb el pas dels anys. “Estem sent els conillets d’Índies d’unes tecnologies que s’introdueixen i per les quals no hi ha una seguretat ni un control de riscos, tal com es fa en medicaments o en altres productes”.

Segons Hartmut Meyer, coordinador científic de la Xarxa Europea de Científics per la Responsabilitat Social i Ambiental (ENSSER), “necessitem normes i lleis sobre com utilitzar els resultats dels estudis científics i com controlar les substàncies químiques, però això només s’aconseguirà si hi ha una major pressió per part del públic”. Un dels principals esculls per aconseguir-ho radica en la pressió que exerceix la indústria, explica Meyer, “perquè quan un govern o fins i tot la Unió Europea es proposen prohibir una substància química concreta, això té un gran cost per a la indústria, així que en molts casos ningú està interessat a prohibir aquesta substància”.
Naturópata